Operació Port
Esports 13/02/2013

Jesús Manzano descriu una trama de dopatge massiu al Kelme de Belda i Fuentes

L'excorredor del Kelme ha descrit detalladament l'estratègia que feia servir l'equip: el metge Eufemiano Fuentes feia la planificació mèdica, el director Vicente Belda triava les carreres, i José Ignacio Labarta planificava els entrenaments

Efe
4 min
Jesús Manzano va ser el primer en denunciar pràctiques dopants el 2004

MadridL'excorredor del Kelme Jesús Manzano ha descrit aquest dimecres en el judici de l'operació Port una trama de dopatge massiu a l'equip Kelme posada en pràctica pel metge Eufemiano Fuentes i la seva germana Yolanda, amb el coneixement i la col·laboració dels seus directors tècnics, Vicente Belda i José Ignacio Labarta.

Manzano ha afirmat que va marxar del Kelme (2000-2003) perquè no estava disposat a seguir amb el programa de dopatge, després de tenir diversos problemes de salut en l'últim any, i ha assegurat que va denunciar els fets perquè "hi hagi un ciclisme net i no per venjança".

L'excorredor, que el 2004 es va convertir en el primer a denunciar les pràctiques de dopatge en el ciclisme espanyol i que aquest dimecres exerceix l'acusació particular, ha parlat durant la seva declaració com a testimoni del subministrament sistemàtic de medicaments als corredors –alguns d'origen animal– i d'extraccions i autotransfusions de sang. A més, Manzano ha explicat el motiu pel qual va fer públiques les denúncies al març del 2004 al diari 'As': "Jo no volia que ells tinguessin un problema judicial o de presó. Després, quan Eufemiano Fuentes diu que jo tot això ho faig pel meu compte, és quan decideixo personar-me com a acusació particular".

Segons el seu relat –en el qual també ha implicat en la trama els metges Alfredo Córdova i Walter Viru, aquest últim establert a València–, Fuentes era l'encarregat de fer la planificació mèdica de la temporada després que Belda decidís les carreres en les quals havia de participar cada ciclista, mentre que Labarta programava els entrenaments.

Com a exemple, ha assenyalat que quan a un corredor se li feia alguna extracció de sang –els treien un litre, en dues bosses de 500 mil·lilitres–, Labarta li programava entrenaments suaus per als dies posteriors, de 60 o 80 quilòmetres, a un ritme lent i sense passar d'un determinat nombre de pulsacions.

Evitar el positiu en els controls

Mentrestant, Belda, que dirigia l'equip, era l'encarregat de remetre els ciclistes a Fuentes -a qui es referia com "el canari"- i durant les carreres els donava medicaments, com unes pastilles a les quals anomenaven 'quadriculades' i que tenien per objecte eliminar per la suor i l'orina l'albúmina i el sèrum amb els que havien dissimulat l'hematòcrit alt.

L'hematòcrit o nivell de viscositat de la sang –com més alt, millor rendiment físic– es pujava mitjançant injeccions d'EPO, un medicament d'ús hospitalari que s'administrava per via intravenosa o subcutània en tractaments que duraven un mes -després calia parar dotze dies per eliminar les restes. Era al final del procés quan s'extreia la sang, que es guardava per a posteriors autotransfusions.

De vegades, l'EPO s'administrava durant les carreres, de manera que Fuentes proporcionava als ciclistes unes 'pols blanques' que eliminaven les proteïnes de l'orina i impedien detectar aquesta substància en els controls de la Unió Ciclista Internacional (UCI).

L'UCI també vigilava el nivell d'hematòcrit, de manera que els responsables de l'equip feien que primer passessin els controls d'aquest organisme els corredors que no tenien problemes. "Els d'hematòcrit baix baixaven abans al control, mentre als altres ens injectaven albúmina humana i sèrum [que augmenten la fluïdesa de la sang]. Si ens punxaven al braç esquerre, per al control posaves el dret", ha dit aquest dimecres Manzano.

El testimoni ha assegurat que tots els seus companys al Kelme, equip amb el qual va córrer de 2000 a 2003, se sotmetien a aquestes pràctiques, excepte un, que tenia problemes en les venes de les cames.

Medicaments per a animals

També ha dit que era l'equip el que es feia càrrec del cost dels tractaments, que a més d'EPO incloïen HMG (una hormona femenina, de manera que Fuentes feia receptes a nom de la seva germana Yolanda) i medicaments d'origen boví, com Actovegin, o caní, com Oxiglobin, entre d'altres. "Hi havia conya amb això. Belda deia: "Uns dies van bordant i altres mugint", ha explicat Manzano.

Al Tour del 2003, el corredor va patir un defalliment i va haver de ser traslladat a un hospital: "Em van dir que no expliqués el que m'havien posat i no em deixés fer analítiques, perquè podíem anar a la presó", ha assenyalat l'exciclista, que ha assegurat que si s'hagués negat a dopar-se l'haurien expulsat de l'equip. A més, ha afegit que el mateix li va passar a Iván Parra al Tour. I és que, segons ha dit Manzano, "qualsevol podria haver-se quedat mort en una habitació d'un hotel".

"Si et negaves a ingerir els productes, eres baixa immediata", ha manifestat el testimoni, que ha afegit que arran d'aquest i altres problemes els corredors van celebrar una reunió, però no per negar-se a dopar-se, sinó per reclamar "més control i medicaments en millor estat".

Finalment, l'excorredor ha revelat que un advocat que representava l'exdirector esportiu Manolo Saiz, contra el qual Manzano va retirar l'acusació just abans de l'inici del judici, li va oferir 180.000 euros perquè abandonés la via penal.

Poca higiene

L'excorredor ha donat detalls de la poca cura amb què es feia el procés. "La sang es transportava amb tota la tranquil·litat. Eufemiano anava amb la seva nevera en el seu flamant Porsche. Portava les bosses en una olla i, en arribar a l'hotel, treien un quadre i enganxaven la bossa al clau del quadre", ha descrit. I ha afegit: "A València em van treure dues bosses de sang i el colom missatger, que era Alberto León, les va portar al Tour en un bric de vi".

stats