L’ALTRA MIRADA

La Teixonera reinventa el derbi del rugbi català

El Barça i la Santboiana empaten al nou camp del districte d'Horta-Guinardó

Aquest mes de novembre fa 95 anys que la Santboiana i la secció de rugbi del Barça -fundada l’any 1924 i, per tant, la secció esportiva més antiga del club- van jugar el primer gran derbi català de la història a l’antic camp de l’equip del Baix Llobregat, situat a la riba del Llobregat. En aquell primer partit un xut de drop sobre la botzina va donar la victòria als de Sant Boi en un partit molt igualat. 95 anys després, els dos clubs es tornaven a veure les cares en un partit corresponent a la vuitena jornada de Lliga de la Divisió d’Honor, màxima categoria del rugbi espanyol, una competició que el Barça ha guanyat en dues ocasions i la Santboiana en set. El palmarès dels blaugranes també acumula setze Copes del Rei, mentre que els del Baix Llobregat han conquerit la Copa dotze vegades, l’última fa només un parell de temporades. Entre els dos clubs catalans sumen trenta-set títols estatals en total, cosa que consolida Catalunya com la regió històricament més potent del rugbi espanyol.

Tot i disposar d’un palmarès força igualat, històricament la Unió Esportiva Santboiana ha sigut la gran dominadora dels duels directes contra el Barça, però aquesta tendència ha començat a capgirar-se en els últims mesos: dels últims quatre enfrontaments directes el Barça n’havia guanyat tres, i si comptabilitzàvem els últims sis enfrontaments directes cada equip havia aconseguit imposar-se en tres ocasions. I és que els blaugranes, dirigits per Sergi Guerrero, han trobat un patró de joc alegre, vistós i dinàmic que últimament s’havia consolidat com a altament efectiu contra els plantejaments tàctics de Ricardo Martinena, l’entrenador de la Santboiana, que aposta per un esquema més sòlid i ordenat però menys incisiu en atac.

El derbi català va servir també per inaugurar el nou camp de rugbi de la Teixonera, al districte d’Horta-Guinardó. Aquest espai esportiu, de titularitat municipal, acull la secció de rugbi del Barça des de fa dotze temporades, però el mal estat de conservació de la gespa artificial i el fet de no complir amb les mides reglamentàries homologades per la Federació Espanyola de Rugbi (FER) van obligar l’Ajuntament de Barcelona, propietari de les instal·lacions, i la Fundació Marcet, gestors de l’espai, a remodelar el camp de rugbi de la Teixonera per complir totes les mesures de seguretat.

Els dos equips arribaven al derbi separats només per un punt a la classificació i amb l’obligació de sumar una victòria per no despenjar-se dels dos clubs de Valladolid (El Salvador i VRAC), que lideren la classificació amb mà de ferro.

Els primers minuts sobre la nova gespa de la Teixonera van ser un monòleg blaugrana, ja que el Barça va imposar el seu estil de joc vistós i dinàmic i va aconseguir anotar tres assajos i un cop de càstig en uns minuts de clar domini barcelonista, que fins i tot va perdonar un parell d’accions ofensives vora la marca rival i que podien haver sentenciat el partit a favor del conjunt barcelonista. La Santboiana, superada pel plantejament ofensiu del seu rival, es mantenia amb vida gràcies a un assaig solitari i dos cops de càstig transformats que deixaven el marcador en un clar 22 a 13 al final dels primers quaranta minuts.

Però la Santboiana no estava disposada a vendre la seva pell sense haver intentat esgotar totes les seves opcions, i durant el segon temps van aconseguir capgirar la dinàmica del partit gràcies a un gran treball de la seva davantera, superior en les fases estàtiques (melés, rucks i serveis de toc) a la davantera barcelonista. Gràcies a la seva intensitat, els del Baix Llobregat aconseguien anotar dos assajos i retallar les distàncies al marcador fins al 32 a 25 amb què s’arribava als últims minuts del partit. En un magnífic esforç final, la Santboiana aconseguia anotar un últim assaig convertit entre pals sobre la botzina que deixava el marcador en un increïble empat a 32 amb el qual es va arribar al final del partit.