TENIS

Rafa Nadal i la reconquesta de Roland Garros

Tres anys després del seu últim títol, torna a ser el gran favorit a París

Conquerir deu vegades un mateix torneig és senzillament una barbaritat. I Rafa Nadal, aquesta primavera, ho ha fet dues vegades. A Montecarlo i al Godó. Ara, però, gosa intentar-ho al segon Grand Slam de la temporada, a Roland Garros, en un repte de magnituds hegemòniques. D’entrada, tot i no guanyar a Roma, el manacorí ha protagonitzat una gira prèvia a París com quan exercia com a dominador indiscutible de la terra batuda. La certesa és que, en joc, ha millorat ostensiblement el servei. De mitjana, ja guanya un 6% més de punts amb el seu segon respecte del 2016. Podria semblar poc, però en aquests nivells de tanta exigència, aquests punts poden marcar la diferència.

Una millora vàlida per a qualsevol pista, però més en aquesta, ja que disposa de més temps de reacció i és menys agressiva per a les seves malmeses articulacions. Un salt qualitatiu inspirat per Carles Moyà, que forma part del seu equip tècnic des de finals de l’any passat amb l’objectiu de recuperar les millors sensacions. Fins i tot un crític com McEnroe ho ha reconegut: “Està molt a prop del seu millor nivell. Si està bé físicament, i sembla que ho està, guanyar Nadal en terra és el més difícil que hi ha en el tenis”, ha dit l’exjugador nord-americà.

"Si està bé físicament, i sembla que ho està, guanyar Nadal en terra és el més difícil que hi ha en el tenis”

McEnroe Exjugador

Potser per això, Roger Federer ha decidit renunciar al torneig, i a l’argila. Sap que no és la seva batalla i li comprometria enormement l’assalt a Wimbledon. El suís, que va començar molt fort sobre la superfície ràpida, guanyant el primer Grand Slam en anys a Melbourne, porta setmanes descansant i renunciant a la terra batuda. I és que la percepció és que Nadal està més a prop que mai de tornar a alçar el triomf a París, on no guanya des del 2014. El mateix Djokovic l’assenyala com a gran favorit. Ell i Murray, de fet, no hi arriben en les condicions més òptimes.

Lendl i Agassi, protagonistes

L’escocès Andy Murray, actual número u del món, ha caigut eliminat abans dels quarts en quatre dels últims cinc tornejos jugats. Només a Barcelona, al Godó, va deixar veure el seu indubtable potencial, tot i que els problemes, més enllà de molèsties al colze, venen d’assolir el lideratge del rànquing. “Ha sigut molt difícil mantenir la motivació”, reconeix Murray. Per això Ivan Lendl, amb qui va tornar a entrenar-se l’estiu passat per recuperar la seva millor versió (com quan va ser campió a Wimbledon), és una de les claus perquè l’escocès torni a oferir la solvència (mental) i la consistència (física) de fa uns mesos.

Una crisi de joc que també afecta el vigent campió, un Novak Djokovic que comença a Roland Garros l’aventura amb Andre Agassi d’entrenador. El nord-americà, que debuta com a tècnic, és el principal gir de timó del jugador serbi, que també ha canviat de marca de roba (estrena Lacoste). Tot, per reactivar una carrera que va començar a aturar-se ara fa més o menys un any, quan va conquerir el trofeu que feia tant de temps que perseguia, Roland Garros.

Una fita que el va conduir a una llarga descompressió que, entre meditacions i relaxacions, el va deixar lluny de l’esperit competitiu habitual, aquell esperit que l’havia portat a un nivell molt alt. Els comiats dels seus entrenadors, Boris Becker i Vajda, van ser-ne una conseqüència, i els resultats, una evidència: per primer cop des del juliol del 2010 que no queia abans de semifinals en tres tornejos seguits. I a Melbourne, en perdre en segona ronda, no s’acomiadava tan aviat d’un Grand Slam des de l’any 2006, quan era novell.

Precisament l’any en què l’organització va decidir que la cita comencés diumenge. Aquest cop, amb dos catalans. Albert Ramos, 19è favorit, va mostrar-se contundent tot remuntant contra el romanès Copil (6-7, 6-1, 6-4 i 6-2) i Tommy Robredo, que va accedir al quadre aprofitant el rànquing protegit, va vèncer en l’estrena el britànic Evans (5-7, 6-4, 6-3 i 6-1).

Sense Serena, tot molt més obert

L’absència de Serena Williams, embarassada, marca inevitablement el quadre femení. Campiona de 5 dels últims 9 Grands, l’any passat va perdre la final contra Garbiñe Muguruza, que defensa títol amb la intenció de recuperar el seu millor tenis, tal com va insinuar a Roma, amb bons partits sobre terra batuda. Els favoritismes de Plísková i Halep, la crisi de Kerber (eliminada per Makarova, és la primera cap de sèrie que cau en el debut a París en l’era Open) i el somriure de Kvitová, que ha celebrat amb triomf el retorn mesos després de les greus ferides a la mà esquerra fruit d’un assalt a casa seva, són les primeres notes d’un torneig molt obert en què les sorpreses i les revelacions marcaran l’ordre del dia.

Més continguts de