12 minuts a les fosques

Barcelona"Hem de ser sincers: han sigut millors". Xavi Pascual sintetitzava així la derrota d'aquest dissabte del seu Barça Lassa d'handbol contra el Nantes (29-25). El preparador va ser acuradament realista. No va deixar caure un formalisme, era la veritat. El seu equip no va estar a l'altura del match of the week i va sortir escaldat d'un partit de moments al Hall XXL que el deixa tercer de grup (balanç de 5 victòries en 10 xocs, el pitjor en aquesta fase des de la temporada 2010/11). El seu moment –classificatori i handbolístic– s'explica en només 12 minuts d'aquell partit, els últims de la primera part. Abans hi va haver una arrencada poc intensa i la posterior reacció coincidint amb l'entrada de Wael Jallouz, finalment fi en un partit important a la màxima competició continental (quatre gols). Aquí, a l'equador del primer temps, va ser quan es va trencar l'equilibri bruscament.

El Barça va quedar-se a les fosques durant 712 segons, sense idees, solidesa ni pólvora, i va encaixar un parcial de 6-0 definitiu. Els números parlen d'un gran d'Europa que acumula desajustos: els blaugranes van sumar sis llançaments fallats (quatre de jugadors de la primera línia, precipitats) i set pilotes perdudes davant un Nantes que, tot i les intervencions de Gonzalo Pérez de Vargas, va aprofitar el caos per fer sang. Un gol del francès Dika Mem, un cop més el millor, va trencar la ratxa abans d'arribar al descans (16-11).

Els minuts de vestidor van mantenir la mateixa línia de desencert. El conjunt culer no va transformar els cinc primers atacs posicionals (tres xuts des del lateral i un des de l'extrem errats) i va perdre una pilota. El 6:0 en camp propi tampoc funcionava. Els de casa estrenaven la segona meitat amb un gol de rebot en atac sis contra sis i un altre en segona onada del contraatac, amb el pivot lliscant sol per la línia dels sis metres. Un nou estira-i-arronsa (2-0 per als francesos) que es traduïa en un 18-11 global.

Problemes, desajustos i Pálmarsson

L'equip pateix en defensa quan el central ocupa el segon defensiu

El Barça no va tirar la tovallola i va seguir remant a contracorrent per mantenir primer el goal average i intentar lluitar pels dos punts. Té talent i banqueta per haver-ho aconseguit. I van arribar a situar-se a tres gols dels francesos en tres ocasions (25-22, 26-23 i 27-24), sense encert, però, per trencar aquesta barrera. Les opcions van arribar perquè l'equip va millorar les estadístiques i la lectura dels primers 30 minuts: els primeres línies van estar més fins de cara a porteria (van passar d'un 8/21 a un 10/19 en la segona part); el nombre de pilotes perdudes es va reduir (de vuit a sis), i la gestió de les accions en transició va ser més efectiva. Els visitants van signar un 6/18 en primera i segona onada de contraatac, 2/11 durant el primer compàs d'enfrontament. Punts d'inflexió a banda, l'equip segueix mostrant mancances, especialment en el joc combinatiu i davant la seva porteria.

La defensa no acaba d'estar junta i deixa espais quan un atacant fa la seva trajectòria. La presència del nouvingut Aron Pálmarsson no fa més que accentuar aquests dubtes. El central no és un jugador acostumat a actuar en tasques defensives. Com ha apuntat el seu extècnic Xavi Sabaté, ha anat millorant la tècnica. L'staff tècnic intenta alimentar l'evolució, però és lenta i no s'espera que en unes setmanes sigui un segon fiable. L'internacional amb Islàndia juga tou, i és lent en les ajudes, com en la situació de la primera fotografia de l'hongarès Rudolf Faluvegi. Dika Mem no pot aturar-lo i Pálmarsson intenta tocar-lo sense gran interès amb una sola mà. Durant la segona part va repetir la mateixa acció, amb Faluvegi novament com a protagonista (segona imatge).

Quan perd la posició i busca recuperar la possessió també pateix. Romain Lagarde va aprofitar-ho per posar els peus a l'àrea sense oposició (tercera fotografia). El seu marge de millora és òbviament immens. Els companys l'estan coneixent, i això també es nota en atac. Contra el Nantes, l'ex del Veszprém va repartir quatre passades a homes que estaven desdoblats. D'aquestes quatre, dues no van traduir-se en llançaments perquè el receptor no va saber interpretar-les. Aquesta adaptació a la seva visió de joc, la gestió de minuts de Raúl Entrerríos i el mal moment de Kamil Syprzak sembla que hagin afectat el joc amb el pivot, un dels seus pilars fonamentals dels últims anys.

L'esmentat Syprzak no va fer cap llançament, Borges només un (errat) i Cedric Sorhaindo un altre (va provocar un penal). Només dos intents en 60 minuts. La continuïtat tampoc va arribar als extrems, que tan sols van tenir una opció de xutar des de la cantonada durant el primer temps. El Barça només és una referència mundial si treballa la fluïdesa en la circulació i la defensa. Ara l'objectiu és tornar als principis més elementals del joc per reconduir el camí a Europa.