MOTOR - MUNDIAL DE MOTOGP

El triomf de la constància

Jorge Lorenzo es reivindica a Montmeló guanyant la seva segona cursa consecutiva amb Ducati

Dit i fet. D’ençà que Jorge Lorenzo va saber que Ducati li buscava substitut i ell es va haver de buscar la vida de cara als pròxims dos anys, el mallorquí no ha fet res més que demostrar, a qui dubtava d’ell, que no, que d’un campió no se’n pot dubtar mai. A Mugello va aconseguir el primer triomf vestit de vermell i, tot seguit, dissabte a Montmeló va aconseguir la seva primera pole amb el conjunt italià. Al traçat català, a MotoGP, a diferència de la F1, sortir des del primer lloc de la graella no és sinònim d’aconseguir el triomf. De fet, fins ahir, l’última vegada que el poleman va pujar al capdamunt del podi del Circuit de Barcelona-Catalunya va ser el 2010, quan Jorge Lorenzo s’hi va imposar.

Diumenge, un cop més, el podi de Montmeló va veure saltar des de dalt de tot el pilot mallorquí. Sortia primer, però en l’arrencada es va veure sorprès per Marc Márquez i per Andrea Iannone. “No he fet una bona sortida, però a poc a poc he anat recuperant el ritme. M’he tranquil·litzat per no cometre cap errada i els he avançat”, va indicar Lorenzo sense poder amagar un somriure radiant. Ahir va tornar a reinvindicar-se davant Claudio Domenicali, director executiu de Ducati, que és qui hauria pres la decisió de prescindir d’ell a partir de l’any vinent. “És increïble com canvia tot en poc temps, era impensable guanyar dues curses seguides amb la Ducati fa dos mesos”, va sentenciar. Lorenzo va celebrar el triomf amb un martell, com el que va treure durant la cursa per dominar, per calcar els temps volta a volta, constant i repetitiu com un martell, sense donar treva als seus rivals. Al parc tancat, on només accedeixen els pilots que pugen al podi, el mallorquí va abraçar un a un els membres del seu equip, als quals va felicitar picant-los amb el martell al cap de manera afectuosa, però Domenicali, que era al costat amb un somriure forçat, va veure com el mallorquí ni se’l mirava.

A l’altre costat del box de Ducati, les cares eren diferents. Andrea Dovizioso no va poder acabar la cursa després de caure quan s’estava disputant la vuitena volta. Era tercer, perseguia el seu company, i Márquez, tot i frenar, no va poder salvar la caiguda. “Des que va renovar Dovi ha comès diverses errades i no és habitual, deu ser casualitat”, es va limitar a dir Lorenzo.

El segon triomf del mallorquí fa que es pugui enganxar a la lluita pel Mundial. “La mala notícia és que Márquez encara és massa lluny; la bona, que encara ens queden moltes curses”, assegurava. El cert és que el 99 suma ara 66punts, els mateixos que Dovizioso, tot i que el fet d’haver guanyat dues curses -per una de l’italià- fa que ell sigui setè, just al davant del seu company.

Va acabar segon Marc Márquez, satisfet per la feina que havia fet durant el cap de setmana i pel fet que només Lorenzo va poder retallar punts amb ell, que es manté com a líder sòlid del Mundial. “El més important és que hem ampliat distàncies al campionat. El que compta realment és el resultat final, que això és molt llarg”, deia el de Cervera, que, tot i situar-se primer en la sortida, no va poder seguir el ritme constant de Lorenzo. “Ara quan noto que alguna cosa va malament com a mínim podem fer podi, com a la segona part del campionat de l’any passat”, afegia. El podi el va completar Valentino Rossi, que acumula tres curses consecutives acabant tercer. Amb ells tres, la celebració de Montmeló va ser la més exitosa que pot haver-hi a MotoGP, ja que ahir a dalt del podi es van aplegar 20 títols de campió del món: els 5 de Jorge Lorenzo (3 de MotoGP i 2 de 250 cc), els 6 de Marc Márquez (4 de MotoGP, 1 de Moto2 i 1 de 125 cc) i els 9 de Valentino Rossi (7 de MotoGP, 1 de 250 cc i 1 de 125 cc).

A diferència d’altres curses, ahir els pilots no es van ruixar amb cava. Fa una setmana en aquest mateix escenari, després de patir un greu accident durant una cursa, el jove Andreas Pérez, de tan sols 14 anys, va perdre la vida, i per això ahir a Montmeló, tot i les celebracions, per respecte no es va destapar cap ampolla de cava. Els pilots de totes les categories, a més, van voler tenir un record per al jove molletà, i durant la volta d’honor van ser molts els que van passejar la bandera amb el número 77, el que lluïa davant de la seva moto Andreas Pérez.

Podi d'Àlex Márquez i primera victòria de Quartararo

Fabio Quartararo ha aconseguit el seu primer triomf al Mundial de motociclisme. Ha sigut a la cursa de Moto2 del Gran Premi de Catalunya on Àlex Márquez ha pujat al tercer graó del podi.

La cursa ha destacat, sobretot, per la fiabilitat del pilot francès, que de seguida s'ha situat líder i ha avançat en solitari cap a la victòria final. Al darrere no han tingut cap opció ni Miquel Oliveira ni Àlex Márquez, que s'han hagut de conformar amb el podi. Tot i l'ímpetu del català per mirar de retallar temps, no ha pogut fer res més que conservar el tercer lloc.

No ha sigut tan accidentada com la de Moto2, tot i que també ha tingut caigudes destacades. Una de triple a la sortida, que ha acabat amb les opcions de Bendsneyder, Tuuli i Manzi. I també la de Joan Mir, a l'equador de la cursa i que ha acabat amb una ratxa de dos podis consecutius del mallorquí.

Franco Bagnaia, que només ha pogut ser vuitè, manté el liderat de la categoria amb 119 punts, tan sols un més respecte del portuguès Miguel Oliveira (118). Més endarrerits, Àlex Márquez és tercer (94) seguit de ben a prop de Lorenzo Baldassarri (93).

Triomf de Bastianini en una cursa de Moto3 accidentada

Enea Bastianini ha aconseguit el triomf en la cursa de Moto3. El pilot italià, que sortia des de la 'pole', s'ha refet d'una sortida dolenta per sumar la victòria en una cursa molt accidentada: onze pilots s'han hagut de retirar i hi ha hagut dos accidents en què s'han vist implicats pilots que lluitaven pel triomf. El podi l'han completat Bezzecchi (que es manté líder del campionat) i Gabriel Rodrigo.

Jorge Martín havia arribat a Montmeló amb la intenció de situar-se líder de la categoria petita del campionat. Es va situar primer ràpidament (va fer una gran sortida, a diferència de Bastianini, que va perdre posicions), però, quan s'havien completat set voltes i s'estava disputant la vuitena, el pilot madrileny ha caigut tot sol després que se li hagi tancat el tren davanter de la seva moto. Suzuki s'ha quedat sol al davant, i el grup perseguidor, que havia arribat a estar a dos segons i mig, ha neutralitzat ràpidament l'avantatge.

El grup capdavanter, doncs, s'ha multiplicat, i Bastianini, Masià, Bulega i Canet s'han anat disputant la primera posició. Però, a sis voltes per al final, el gironí Albert Arenas ha frenat malament i ha tocat Canet, que al seu torn ha tocat Bulega. Tots tres han caigut i s'han hagut de retirar. Canet ha marxat en llitera, tot i que més tard ja se l'ha vist al box, atent al final de la cursa. Quatre voltes més tard hi ha hagut un nou accident múltiple: Masià ha tocat Migno en la frenada i tots dos han rodolat per terra i han abandonat. Els comissaris han indicat que aquests dos incidents s'investigaran un cop acabi la cursa, la qual cosa pot provocar sancions de cara a la pròxima cursa.

Així, Bastianini i Bezzecchi s'han disputat el triomf amb Rodrigo i McPhee. L'italià, que ha aconseguit refer-se de la sortida, ha guanyat la cursa al davant de Bezzecchi, que es manté com a líder del Mundial. En la volta d'honor, molts pilots han passejat la bandera amb el número 77 d'Andreas Pérez, el pilot de Mollet que la setmana passada va morir després de patir un accident en aquest mateix traçat.

Més continguts de