L’ALTRA MIRADA

Pronòstic reservat en mans d’Alonso

Sense Fernando Alonso, el futur de l'única penya catalana amb el seu nom és incert

Si a algun lloc la incertesa del futur de Fernando Alonso un cop acabada la seva etapa a la Fórmula 1 (F1) es veu amb més preocupació que mai, aquest lloc és Berga. “Agradi o no agradi, caigui més bé o més malament, Alonso ha estat una persona que ha fet arribar la F1 a molta més gent”. Així resumeix Manel Sosa la contribució de l’asturià a aquest esport a casa nostra, justament avui que torna al pilotatge a les 24 hores de Daytona. Sosa és una veu autoritzada, ja que és el president de l’única penya oficial de Fernando Alonso a Catalunya. Està situada a la capital del Berguedà i, en aquests moments, es troba en un moment delicat, ja que la incertesa sobre el futur de l’asturià els manté en suspens.

El Barça sense Messi, per difícil que sigui de visualitzar, seguirà sent el Barça i, per tant, les penyes blaugrana d’arreu del món seguiran dempeus. Però una penya Fernando Alonso sense Fernando Alonso podria fer trontollar les estructures de l’entitat. La idea de la penya, però, és ferma: “Volem continuar seguint la figura d’Alonso vagi on vagi. De moment estem a l’expectativa”, explica Sosa. Mentre esperen la decisió seguiran passant en directe les curses de F1, ja sense Alonso, i sent conscients que si últimament l’activitat ja era baixa perquè els resultats no l’acompanyaven gaire, ara sense la seva presència la dinàmica encara es pot accentuar més.

Malgrat tot, són optimistes. “Potser entra en una categoria on torna a guanyar i això anima la gent”. De fet, l’asturià no ha descartat tornar a la F1 i Sosa, en la línia d’experts com Flavio Briatore, està convençut que “si li donen un cotxe competitiu i un equip guanyador, tornarà”. Mentrestant, el futur de la penya és tan incert com excepcional ha estat el seu passat.

La Penya Oficial Fernando Alonso Catalunya F1 -aquest és el seu nom complet- es va presentar en societat l’octubre de 2006, quan un grup d’amics, apassionats d’aquest esport ja abans de l’aparició d’Alonso, van culminar la idea de crear un lloc de trobada per veure les curses, en plena bogeria per la irrupció del fenomen Alonso i el conseqüent augment sobtat de l’interès per la F1 a Espanya. Algunes carreres van tenir més audiència, fins i tot, que el futbol. El Gran Premi del Brasil d’aquell any va tenir una audiència de 9,3 milions d’espectadors, amb una quota de pantalla rècord del 60,6%. Alonso defensava títol amb Renault, que revalidaria aquella temporada, i havia rebut els premis Príncep d’Astúries i de millor esportista espanyol de l’any 2005.

Els primers anys els recorden com els més intensos. Gent de diferents punts de Catalunya, principalment de les províncies de Barcelona i Girona, s’hi desplaçava per seguir la competició; molts mitjans de comunicació els situaven al mapa; i fins i tot cantants com Melendi i Chenoa apadrinaven la penya. Però la bogeria inicial va anar perdent embranzida després de l’etapa a Ferrari, en què la crisi de resultats que va començar a travessar va anar refredant la gent i, com a conseqüència, l’interès per la F1. Malgrat tot, mantenen prop d’un miler de socis, majoritàriament homes, amb una important quota femenina, i procedents de diferents parts del món, entre elles Mèxic i Colòmbia.

Però si per una cosa crida l’atenció la penya és pel fet que es trobi a l’única i primera capital de comarca governada per la CUP i amb llarga tradició catalanista. Una rara avis que els fundadors consideren un fet anecdòtic. Sosa explica que el caràcter i la ideologia de l’asturià mai els ha portat problemes perquè sempre han defensat que són “seguidors d’un esportista que ens agrada per tot el que ha aportat a la F1 i que ens ha permès viure-la amb més intensitat que mai”, però que la seva vida privada la deixen a part. “Si és del Madrid o porta la bandera espanyola al casc són coses que no hem sospesat mai”.

Més continguts de