MOTOR - DAKAR 2019

Toby Price i Nasser al-Attiyah, els reis del desert

L’australià allarga el regnat de KTM, que suma 18 triomfs seguits al Dakar

El desert peruà va coronar ahir l’australià Toby Price per segon cop en categoria de motos i Nasser al-Attiyah en categoria de cotxes. El qatarià tenia el triomf ben encarrilat des de feia dies, ja que partia amb gairebé una hora d’avantatge sobre el català Nani Roma, que va aconseguir ser segon després de completar un Dakar amb molt pocs errors i demostrant una gran regularitat. En motos, ahir tot estava encara per decidir. L’etapa, entre Pisco i Lima, era curta, però no exempta de riscos. I, amb tot per decidir, calia anar amb peus de plom. Un minut era el temps que separava Toby Price de Pablo Quintanilla. El xilè, doncs, necessitava atacar per aconseguir el preuat trofeu del tuareg. Però al desert prendre riscos no sempre surt bé. Ahir Quintanilla va caure quan intentava esgarrapar segons al cronòmetre i va perdre no només les opcions de triomf, també el podi, que va ser cent per cent KTM amb Price, Matthias Walkner i Sam Sunderland. El britànic, que havia sigut sancionat dies enrere, estava pendent del recurs del seu equip, que finalment va ser acceptat i, per tant, va aconseguir escalar fins a l’últim lloc del podi. KTM, d’aquesta manera, allarga un any més el domini al Dakar. Un domini que fa 19 anys que dura: ahir Price, amb més pinta de surfer que de pilot de motos, va donar a la marca austríaca el 18è triomf seguit, ja que el 2008 el ral·li no es va disputar per les amenaces d’Al-Qaida.

Price, que un mes abans de l’inici del Dakar estava passant per quiròfan per resoldre la lesió que patia al canell, ha demostrat que la seva tolerància al dolor és elevada. Ha aguantat etapa rere etapa amb un canell inflat i protegit amb una canellera especial per evitar que la lesió anés a més en cas de caiguda. “L’alegria és més forta que el dolor”, assegurava l’australià ahir, després de saber-se guanyador. “El canell em fa tant de mal com si cinc persones m’estiguessin clavant un ganivet a la vegada. No és agradable, però al final, amb la victòria, segur que se’m passa”, deia, rient. I és que el seu sí que ha sigut un Dakar regular: de les deu etapes només n’ha guanyat una, l’última. “Ha sigut un Dakar de bojos”, resumia Price, que afegia aquest Dakar al que ja va aconseguir el 2016.

Pel que fa als catalans, Oriol Mena va completar el seu segon Dakar en una meritòria novena posició que li dona dret a picar a la porta dels equips grans. Laia Sanz, per la seva banda, tot i arribar-hi justa de forma, va sorprendre amb un onzè lloc. “Estic molt contenta amb aquest resultat. No m’hauria pensat mai acabar així la carrera arribant-hi com hi arribava”, assegurava.

Al-Attiyah, sense rival

Ni la legió de Minis -tant els 4x4 com els buguis- han pogut amb Nasser al-Attiyah. El qatarià va sumar ahir el seu tercer Dakar (ja havia guanyat el 2011 i el 2015), el primer amb un Toyota. Al-Attiyah ha sigut capaç de mantenir un ritme molt ràpid durant un ral·li que ha dominat des del principi. “Mai és una carrera fàcil. Si ho fos, em quedaria a casa. Ha sigut molt dur, tot i que hàgim liderat des de la tercera etapa”, comentava. Nani Roma va aconseguir portar el seu Mini fins al podi. “Estem molt contents, ha sigut un Dakar molt dur i exigent”, deia el de Folgueroles.

En la categoria de side by side, Gerard Farrés, que debutava després de molts anys participant-hi en moto, va acabar el Dakar en la segona posició, just per darrere del xilè Chaleco López. “Hem competit bé i donarem molta guerra. Però ara cal gaudir d’aquest moment”, afirmava el de Manlleu, més que satisfet. Ara tots tenen un any per preparar-se per tornar-hi.

Més continguts de