MOTO GP

Viñales se sobreposa a la pluja i guanya a Qatar

La pluja està a punt de suspendre la cursa de MotoGP, que finalment comença amb 45 minuts de retard

Que a Qatar plogui de mitjana entre vuit i deu dies a l’any no és garantia de res. I si no, que ho preguntin al Mundial de Motociclisme, que estrenava temporada al país del golf Pèrsic. El 2009 l’aiguat va fer acte de presència i va forçar a ajornar les curses fins al dilluns. I aquest 2017 va anar d’un pèl que no torna a passar el mateix a la categoria reina. Encara que semblava que per estadística no havia de ploure, va ploure, i ho va fer just abans que comencés la cursa de la categoria reina. Al final es va poder córrer, tot i que més tard del previst. I la prova la va guanyar Maverick Viñales, seguit de Dovizioso i Rossi.

Fins aleshores, fins a l’inici de MotoGP, la cosa havia anat més o menys bé, seguint el timming previst. Tothom estava amenaçat de pluja. Ho deien les previsions i ja havia passat dissabte, quan teòricament s’havia de fer la qualificació. L’aiguat que va caure a Losail va obligar a suspendre els entrenaments oficials i donar per vàlids els temps dels entrenaments lliures. Els pronòstics no eren gens clars de cara a diumenge, el dia de la carrera. A Moto3 tothom mirava el cel, però es podia córrer sense problemes. A Moto2, el mateix. I MotoGP, quan ja semblava que se n’escaparia, es va trobar amb una remullada inesperada.

A Losail es corre de nit. I la possible combinació de llum artificial i aigua genera uns reflexos a l’asfalt que dificulten la conducció. Per això inicialment no es volia córrer -els subministradors de neumàtics ni tan sols enviaven les gomes de pluja a Qatar- però els gestors de MotoGP van decidir que si la pista no estava xopa es podia provar. Abans del Gran Premi la comissió de seguretat va optar per esgotar tots els recursos per córrer el dia que tocava i a l’hora estipulada, sobretot per una qüestió referent als drets televisius.

El cas és que quan faltaven pocs minuts per a les vuit va començar a ploure i MotoGP no va tenir més remei que ajornar una estona l’inici. Hi havia diferents propostes per si plovia a la tarda o durant la cursa, però cap per si l’aigua feia acte de presència just abans de la sortida. I aquí començava el xou.

Eren només quatre gotes, suficients per mullar l’asfalt i convocar una reunió urgent entre pilots, equips i organitzadors. Com que semblava que afluixava, van decidir esperar. Finalment va parar del tot i es va optar per reprendre el procediment de sortida, mitja hora més tard del que estava previst inicialment (de les 20 h a les 20.30 h, i retallant una volta a la cursa). Es va fer el reconeixement habitual i llavors es van encendre les alarmes, perquè bona part dels participants deien que els tres últims revolts estaven massa xops per a una cursa que s’havia declarat en sec. Així doncs, segona reunió, amb presses perquè el temps se’ls tirava al damunt. El cotxe mèdic, que feia les funcions de safety, va sortir a inspeccionar la pista i va dir que no, que estava bé i que es podia córrer sense problemes. A favor dels organitzadors hi havia el fet que només havia plogut uns quants minuts i amb poca intensitat, i que a Qatar la temperatura és alta, per la qual cosa l’asfalt, si estava una mica humit, s’assecaria ràpidament. Resumint: tres quarts d’hora més tard començava la temporada per a la categoria reina. Primer girant amb molta prudència perquè els pilots -que van canviar els neumàtics i van posar uns compostos més tous- no les tenien totes. Després sí, al límit.

De menys a més

En un cap de setmana ple d’imprevistos, el debutant Johann Zarco va estar a punt de fer saltar la sorpresa perquè va situar-se líder i va obrir un forat d’un parell de segons respecte del grup. El francès, però, va pagar la novatada i va acabar cometent un error que el deixava fora de carrera. No seria l’únic que lleparia l’asfalt: Crutchlow, Bautista i Iannone farien el mateix, aquest últim quan anava quart, lluitant pel podi.

El triomf va ser per a Maverick Viñales. El de Roses partia com a favorit i va anar de menys a més, augmentant el ritme a mesura que agafava confiança fins a situar-se primer i aguantant amb dents i ungles els atacs d’un Dovizioso valent però no prou eficaç en les frenades.

També va anar de menys a més Valentino Rossi, si bé Il Dottore es va haver de conformar amb la tercera posició, sense opció de lluitar per la victòria.

Marc Márquez va estar lluitant fins a l’equador de la prova, quan, penalitzat per l’elecció dels neumàtics, va perdre ritme i va caure del grup capdavanter. Al final, el vigent campió va ser quart, just davant del seu company Dani Pedrosa.

El mallorquí Joan Mir s’imposa a Moto3

Joan Mir va aconseguir la victòria a la cursa de Moto3 del Gran Premi de Qatar, per davant de John McPhee i de Jorge Martín. “Ha sigut la millor carrera de la meva vida”, explicava el pilot de Palma, que aconseguia la seva segona victòria en una carrera del Mundial. La categoria petita, que estrenava el Mundial, va ser especialment disputada i no es va resoldre fins al tram final: Mir va guanyar per una dècima i hi va haver fins a vuit pilots en el mateix segon. Tot el contrari que Moto2, en què es va imposar l’italià Franco Morbidelli amb autoritat, que va trencar la prova en els primers revolts i va acabar creuant la meta en solitari per obtenir el seu primer triomf al Mundial. El millor català va ser Àlex Márquez, que va ser cinquè a onze segons.

Més continguts de