Oriol Romeu: “Quan jugues contra Guardiola de seguida t’explota els defectes”

MunicTot i la seva joventut, Oriol Romeu (Ulldecona, 1991) ha vist molt món i ha pogut aprendre ja dels millors entrenadors, com Guardiola, Villas-Boas, Mourinho i Benítez. Ara juga a l’Stuttgart, on busca la continuïtat que li ha faltat en altres equips.

Què el sedueix del futbol alemany?

Sortir fora no vol dir que empitjoris. Em sento més madur que si m’hagués quedat a casa. He après de nous vestidors, de noves cultures, de noves maneres d’entendre el futbol. Sabia que Alemanya hi ha una lliga on sempre hi ha un gran ambient, que no em decebria el seu futbol i que tot estaria ben preparat. Volia adquirir continuïtat i confiança.

Què és el més important que va aprendre al Barça i al futbol anglès, i què espera del futbol alemany?

Al Barça vaig aprendre l’essencial. Des de menut fins als 19 anys vaig cremar moltes etapes, des de saber que si t’adorms hi ha altres jugadors que pugen amb força fins a arribar al primer equip i no jugar. La formació bàsica me la va donar el Barça i al Chelsea vaig veure que si no estic capacitat per lluitar en un equip important... me’n vaig cap avall. Vaig estar les primeres setmanes al·lucinat pels jugadors que tenia al voltant, però després em vaig dir: “Sóc on sóc perquè m’ho he guanyat”. Al final vaig haver de marxar cedit al València. I d’aquesta etapa a Stuttgart també n’estic aprenent. Els alemanys són de treballar moltíssim, molt de gimnàs, de cuidar el físic.

S’ha endurit com a jugador?

Potser sí. Al Barça era més un futbol de toc, però sempre m’ha agradat el contacte i el treball físic.

¿Però no és un xoc molt gran passar de Can Barça a altres estils?

Als primers partits amb el Chelsea veia que totes les pilotes passaven per dalt. Això costa, perquè al Barça cada jugada passa pel mig del camp i que estiguis tres minuts sense tocar la pilota és impensable. Però t’hi has d’anar acostumant. Al Chelsea ho vaig fer, i aquí amb l’Stuttgart encara ho he de fer més perquè ens toca córrer com bèsties. Així és el futbol fora del Barça.

La Bundesliga és la lliga del contracop, va definir Guardiola.

Tots els equips tenen molts automatismes de contracop. Aquí són forts en això i l’afició esperona aquest joc perquè veu jugadors ràpids i físics. És com l’estil anglès, en què les contres són predominants.

Vostè es va enfrontar al Bayern. On es veu el segell de Guardiola?

Es veu en la manera com juguen. I a més Guardiola és un innovador tàcticament, perquè cada dia intenta una cosa. Quan tu ets al camp, ell de seguida sap contra qui juga, quins defectes té l’equip contrari, i els intenta explotar. Per exemple, els nostres extrems estaven cansats al final i de seguida ens posava jugadors per dins perquè els nostres futbolistes no hi arribaven. Són coses que pocs entrenadors saben veure i en això és un dels millors.

S’ha entrenat amb Guardiola, Villas-Boas, Mourinho...

Cadascun té la seva manera de veure el futbol. Guardiola en una decisió et pot fer guanyar el partit. Rafa Benítez treballava molt bé les dues línies de quatre, Villas-Boas intentava sempre jugar bé, Luis Enrique és un malalt de treure la pilota des del darrere, Mourinho em va sorprendre molt perquè a l’entrenament tot tenia un sentit molt concret. Diuen que un bon equip l’entrena qualsevol, però si l’equip no està treballat no hi tens res a fer.