Créixer amb la pilota, la màxima canària per imitar La Masia

Barcelona“Sabíem que el Barça viu de la possessió i dels tres de dalt, i que no n’hi hauria prou fent un partit competitiu”, comentava, resignat, Roque Mesa després de la derrota. El canari era un dels cinc jugadors formats al planter en l’onze titular del Las Palmas, juntament amb Aythami, Momo, Tana, David García i Viera (a més de Nili, que va entrar a la segona meitat). L’entitat illenca és, darrere de l’Athletic Club (63%), l’equip de Primera que més jugadors formats al futbol base té a la plantilla, amb la meitat del vestidor criat a casa -el Barça té un 40% de representativitat de La Masia-, un segell del qual presumeix amb orgull. “La nostra política es basa en tres grans pilars: captar bé, formar bé i promocionar adequadament els joves amb talent”, afirma el responsable del planter, Manuel Rodríguez Tonono, que admet obertament que la seva filosofia beu essencialment de l’herència que deixa Laureano Ruiz al Barça als anys 70: “Tenim un estil clar, intentem jugar bé i volem que els nostres jugadors siguin creatius i entenguin el joc. Sempre insistim que han de fer-se amics de la pilota, que fins i tot han de dormir amb ella”.

Voler tenir la possessió

Segurament per això no és casualitat que ahir el Las Palmas discutís la possessió al Barça i acabés amb un meritori 47% -la localització en molts moments era en terreny de joc rival-. “Sempre hem entès que el futbol ha de ser un esport per a especialistes, és a dir, per a jugadors tècnics, i busquem que els nens juguin i juguin des de petits”, insisteix Tonono.

No és l’únic que lloa el talent del jugador canari, un perfil de futbolista àgil i tècnic que sempre ha cridat l’atenció a can Barça, com si existís una connexió que facilités la seva adaptació en el joc blaugrana. Ja sense Pedro al club, i al marge de Sandro Ramírez, ahir a la banqueta, el club confia ara en la qualitat de Rafa Mújica, fitxat el maig del 2015 i que va debutar al gener amb el juvenil A quan es va acabar la sanció de la FIFA. “Entre els observadors de futbol base sempre dèiem que el planter canari era el que tenia més talent d’Espanya, era com una petita Sud-amèrica”, explica Jordi Gris, que va treballar com a scouter del Barça a les Canàries durant anys.

“Fem broma dient que som com un petit Uruguai, que xutes una pedra i et surt un futbolista”, diu des de la delegació de Promoesport Canarias, el representant José Carlos Rodríguez. I afegeix: “El perfil de futbolista que surt d’aquí té molta qualitat individual, sempre ha sigut molt informal, molt atrevit. Després, de vegades li ha faltat un punt de competitivitat o de disciplina, perquè les lligues canàries tenen poc nivell. Té un caràcter tan illenc que sovint ha patit per adaptar-se a un altre ritme de vida i de competició, però cada cop els joves pugen més professionals”.

“Futbolista de carrer”

Gris comparteix aquesta visió i reconeix que, per falta d’adaptació, ha vist tornar a casa jugadors només dos dies després de trepitjar La Masia. Tenen alguna cosa molt brasilera, diu, aquella barreja entre el caos tàctic i la màgia amb la pilota als peus, com va demostrar Jonathan Viera en la seva genial assistència en l’acció de l’1-1. Entrenaments a la platja, personalitat llatina i un desig de transformar el joc en un seguit d’un contra un.

I això és el que Tonono, apassionat de la formació, lamenta que s’hagi perdut amb la vida tecnològica d’ara: “El carrer sempre ha sigut la millor escola, l’entorn ideal perquè el nen descobrís el joc del futbol”. Però ara s’està intentant “robotitzar” els jugadors, filtrats abans en grups de tecnificació que condicionen la seva imaginació amb entrenaments més rígids que aquells partits amb porteries inventades. “Estem fent jugadors avorrits”, lamenta.

Ahir al Barça li va tocar sumar una victòria més pragmàtica que bonica contra un rival que, amb humilitat i amb precarietat d’instal·lacions, intenta inventar-se la seva pròpia Masia.