Marc Bartra, menys minuts i de menys qualitat

BarcelonaMillorar, millorar i millorar. Cada vegada que Luis Enrique parla de Marc Bartra destaca que és un jugador amb capacitat i potencial per ser a la primera plantilla del Barça, però que ha de corregir algunes coses per poder ser titular. El cas és que el central no aprèn la lliçó. O com a mínim no compleix amb els requisits del tècnic asturià. Aquesta temporada Bartra està tenint un paper residual al Barça i s’ha vist totalment superat per Jérémy Mathieu i Thomas Vermaelen, futbolistes més veterans i més experimentats. Fa només dues temporades era el relleu habitual quan Piqué o Masherano no podien jugar. Ara, amb més competència, el seu lloc és a la banqueta o fora de les convocatòries. L’última, la del partit contra l’Arsenal, que veurà des de Barcelona.

Els números són contundents en el cas d’un futbolista que va fer el salt al primer equip el curs 2012-2013, amb Tito Vilanova com a tècnic, i que va tenir el curs següent (2013-2014) els seus millors registres pel que fa als minuts jugats, tot i que no era -ni de bon tros- un fix en l’onze titular.

Quan el Tata Martino era a la banqueta, Bartra va jugar fins a 2.301 minuts, un 43% dels 59 partits d’aquella temporada (30 enfrontaments jugats, 26 de titular). L’any passat la xifra va baixar fins als 1.845 (un 34%, jugant-ne 25 i sortint a l’onze en 20 ocasions). Aquesta temporada la xifra continua baixant: en porta 1.050 i, si segueix la projecció, acabarà tenint encara menys participació. Per ara ha disputat el 26% dels minuts (20 participacions però només 9 de titular) a l’espera que arribin els partits més exigents, en què no es preveu que Bartra tingui gaire protagonisme.

Però no és només un tema de percentatges i alineacions. El que en realitat s’ha de tenir en compte és la qualitat dels minuts disputats. I en això hi té molt a veure la competència que li fan Mathieu i Vermaelen, futbolistes que encara no havien aterrat al conjunt blaugrana quan Martino comandava el vestidor. Amb el Tata, Bartra va jugar partits importants de titular: la final de Copa contra el Madrid o els quarts de final de la Champions. En canvi, es va perdre alguns partits intranscendents de la Copa d’Europa -durant la fase de grups- o de la Copa -en les primeres eliminatòries.

L’any passat van començar a canviar les coses. L’entrada en escena de Mathieu -Vermaelen va estar gairebé tot el curs lesionat- va fer que Bartra passés a tenir menys presència. Van canviar els rols i les rotacions. A la Copa, Bartra va jugar-ho tot en les dues primeres rondes -les més assequibles, contra l’Osca i l’Elx-. Després tan sols va disputar un parell de minuts contra l’Atlètic de Madrid als quarts de final, i ja no va saltar a la gespa ni a les semifinals ni a la final. Una cosa semblant va succeir a la Champions: va ser un fix en la fase de grups i, a les eliminatòries, tan sols va jugar un minut contra el Bayern Munic i per perdre temps. I a la Lliga? Tres quarts del mateix. Titularitat contra els rivals de la zona baixa i banqueta -o graderia- contra les patums del torneig. Aquest any, amb Vermaelen al 100%, la cosa encara ha anat pitjor.

“M’agradaria ser Marc Bartra i tenir la seva edat, però sóc l’entrenador del Barça i tinc 45 anys”, va dir ahir Luis Enrique en ser preguntat per la situació del defensa culer.