Què és San Mamés

BilbaoQuan tenia deu anys ens vam mudar de casa. Els meus pares ens ho van advertir amb temps i vam visitar en diverses ocasions la nova llar. No obstant això, fins que no ens vam mudar definitivament i van canviar al meu voltant per sempre les rutines, els colors i les olors, fins que no em vaig sentir obligat a encendre el llum de nit per anar al bany perquè no reconeixia l'entorn només temptejant-lo, no vaig saber què significava deixar enrere el que sempre havia estat la teva llar i viure en una nova casa.

Ho vaig passar terriblement malament. Tot, de sobte, el que sempre havia sigut havia quedat enrere, sense remei. Ai, el temps. Avui m'aterren els canvis. Sobretot les mudances.

Ignacio Martínez de Pisón ha escrit al seu Hooligan Ilustrado del Reial Saragossa (Los Libros del K.O.) que tot gran club té un relat fundacional. El del seu són els anomenats Cinc Magnífics. El del meu, l'Athletic Club, no és un jugador determinat (i això que no ens falten llegendes), ni tan sols un equip reeixit que tot ho va vèncer i va superar adversitats impossibles (i no anem curts de gestes). Tampoc crec que el mite al voltant del qual ens reunim els athleticzales sigui el dels famosos once aldeanos .

Quin és llavors el símbol que uneix els lleons sense possibilitat de dissentiment? Sense cap dubte, San Mamés. I, no obstant, tot i que canviarem d'estadi aquest mateix estiu, com a seguidor no tinc por.

Perquè... què és San Mamés? La història ens diu que un estadi centenari (va ser fundat el 1913) que ha anat creixent amb el pas dels anys i les temporades al mateix temps que ho feia l'Athletic Club. La història de San Mamés són els gols, l'arc, les grades que com un trencaclosques improvisat han anat creant un estadi únic. Però malgrat tot, això és només la història, i són les històries, en plural, les vivències personals, les que creen el veritable coneixement. Què és San Mamés, llavors? San Mamés són valors. Els relats al voltant dels quals ha crescut i es manté aquest Club ens diuen que San Mamés és una manera de comportar-se, de ser, que s'ha de concretar en fets, en gestos que encarnin l'esforç, el compromís, la noblesa en el tracte i el cultiu de la diferència.

Recordo quan era petit i el meu avi em renyava si cridava a un rival, si increpava l'àrbitre, si mostrava una decepció massa airosa. "Això aquí no", em deia, sever, i assenyalava l'entorn, les grades, la gespa, San Mamés.

Des de llavors, cada quinze dies vaig a San Mamés amb la idea que aquest estadi (i aquesta institució) exigeixen una manera exemplar de comportament per pertànyer-hi.

I això és el que l'afició de l'Athletic Club comprèn, que San Mamés no és ciment, ni herba, ni arc. San Mamés som nosaltres. I nosaltres no canviarem. Per això el nom perdurarà i el nou estadi es dirà igual, perquè el mite fundacional de l'Athletic, el més important, és la seva afició i el seu comportament exigent, exemplar i exemplarment exigent. Això és el que es resumeix en un nom: San Mamés. Canviarem de camp, de casa, però no de llar, ni de manera de ser. La pedra canvia, però l'esperit es queda.