Per què la nova samarreta de l’Espanyol ho està petant tant?
La primera equipació del club blanc-i-blau evoca la de Massana que van vestir els periquitos entre 1984 i 1992
BarcelonaLes llargues cues que s’han format a la botiga de l’estadi de l’Espanyol des que dijous passat es va posar a la venda la seva primera equipació de la temporada 2025-26 –la segona, blanca, s'ha presentat en societat aquest dimarts– confirmen l’èxit del nou disseny de Kelme. “Té un estil retro que m’agrada molt. És molt maca”, va dir el capità Javi Puado en veure-la en directe per primer cop, durant l'acte de renovació del seu contracte amb l'entitat fins al 2030. La peça evoca la que va lluir l’equip fa quaranta anys, de la marca catalana Massana, patrocinador tècnic del club entre 1984 i 1994. Destaca pel coll tipus polo i les mànigues rivetejades amb l’urpa de Kelme –llavors duia el logotip de Massana–, un dels trets més característics d’aquella samarreta, convertida en una peça de museu.
Ni molt menys és la primera reedició que fa l’Espanyol, però mai un model vintage havia generat tant hype entre l'afició, que ha omplert les xarxes amb fotografies de la seva nova pell. Però, per què aquest disseny agrada tant?
“Massana és una marca de culte per als periquitos perquè, com passa al Barça amb Meyba, es va dur molts anys i està vinculada a grans èxits esportius. La nostàlgia pesa molt. També cal dir que als 80 es van començar a comercialitzar les primeres equipacions, que es venien en botigues d’esport i merceries, i per a molts seguidors és la primera que van comprar”, analitza el col·leccionista Albert Valor, que té més de 400 samarretes de futbol antigues a l'armari.
La samarreta més icònica de la història del club
“Amb alguna petita diferència –la de la 1984-85 tenia el rivet brodat–, aquell model es va fer servir del 1984 al 1992. Cap altra primera equipació moderna s’ha utilitzat tant. Abans no apareixien models nous cada temporada. A mi em recorda Valverde, Lauridsen i N’Kono”, diu el col·leccionista periquito Javier González, que té més d’un centenar de samarretes de l’Espanyol. La primera, regal del seu tiet, és la Massana blanc-i-blava, la més icònica del club; i el seu Sant Grial, precisament, és la del porter camerunès: “El meu primer record futbolístic és del Mundial 82. Em va meravellar N’Kono i per ell em vaig fer de l’Espanyol quan el va fitxar”.
“Amb aquesta equipació, l’Espanyol va guanyar 5-3 el Barça, va quedar tercer a la Lliga 1986-87 i va jugar la final de la UEFA del 1988; la va perdre als penals a Leverkusen després d’eliminar la flor i nata d’Europa. Em recorda les eliminatòries contra el Bruges, l'Inter i el Milan… és que vam eliminar el Milan de Sacchi, eh? Era el de Van Basten, Gullit i companyia”, recorda Xavier Pujol, que té unes 250 samarretes de l’Espanyol: al voltant de 180 són matchworn –utilitzades en partit– i una quinzena, de Massana.
La seva col·lecció, guardada en un museu privat que ha dedicat al club blanc-i-blau als baixos de casa seva, té un valor incalculable: “Costa molt trobar samarretes Massana originals. Pel cap baix, el model clàssic pot valdre 200 euros. Si és algun altre menys habitual, com la samarreta suplent blanca o la groga, molt més. Les matchworn encara s'enfilen més”. És per això que la majoria que corren per Wallapop i Vinted són falsificacions, a 30 o 40 euros.
A banda del valor històric i sentimental, l'objecte també té un component estètic. “El to blau d’aquella Massana no l’han pogut tornar a igualar. És una de les samarretes més boniques que hem vestit mai”, comenta González. “Els aficionats havíem demanat molts cops que se’n fes una reedició i per fi la tenim. És un encert total”, conclou el col·leccionista barceloní.
Què va passar amb Massana?
Massana, amb seu a Mataró, va ser un dels grans proveïdors de samarretes de futbol a finals del segle passat. Espanyol, Alabès, Cadis, Nàstic, Sabadell i Girona eren clients seus. També va ser l’empresa escollida per comercialitzar la roba amb l’anagrama dels Jocs Olímpics de Barcelona i la mascota Cobi. Però va créixer massa en un context de recessió econòmica i, amb la irrupció de les grans firmes internacionals, va abandonar el mercat d'equipacions. Actualment continua viva, però especialitzada en roba homewear.
També la barcelonina Meyba, que vestia molts equips de la Lliga –Barça, Atlètic de Madrid i Betis, entre més– va ser una referència de l’època. A mitjans dels 90 va fer fallida i, després d'uns quants canvis de mans, recentment ha tornat als terrenys de joc amb el disseny de les equipacions del Sant Andreu i el Júpiter. Són dos equips modestos, però històrics de Barcelona, que, com passa amb la nova pell blanc-i-blava, recorden quan el tèxtil català dominava el mercat de producció de samarretes de futbol espanyol i disputava finals europees.