Pares i fills
Pares. Una de les coses que van quedar pendents amb el meu pare és que mai no vaig acabar de saber de quin equip era. Sobre la meva mare no vaig tenir mai cap dubte: era perica per via filial. I el seu primer i gran ídol va ser José María, el meu primer capità. La seva alopècia li donava un aire respectable i madur. Tot un senyor. Un d’aquells futbolistes que estàs convençut que és un gran pare. Com també ho semblaven ídols posteriors com Fernando Molinos o Rafa Marañón. En el cas del golejador, el seu fill Carlos –el millor pare del món– n’és la prova més clara.
Aquesta setmana s’han acomiadat Diego López i David López. Tots dos acompanyats de les seves filles (tres el porter, una el de Sant Cugat). Les filles de Diego –i la seva dona– amb la samarreta blanc-i-blava. David fent broma sobre l’única promesa que li havia exigit la filla en relació amb el futur: no fitxar pel Barça. Diego i David, bons futbolistes i grans persones. Són “futbolistes pares” a la manera de José María, Molinos o Marañón. Sempre al meu equip més enllà del terreny de joc. Compromesos, fidels, responsables. Acceptant amb resignació, professionalitat i bon humor la decisió de l'entitat, contrària a la seva voluntat. Són els últims mohicans del meu futbol, dels qui hem jurat odi etern al futbol modern. Del futbol auster i seriós. En el joc, les celebracions, els pentinats i els cotxes.
El futbol és un dels pocs àmbits de la vida en els quals quan titllo algú de “persona normal” ho faig com un gran elogi. I Diego i David –a més de grans futbolistes– són, en el bon sentit de la paraula, normals.
Fills. La campanya de renovació dels carnets de soci i dels abonaments té els nens –els nostres fills– com a prioritat. Amb qüestions pràctiques (el dos per un en un nou carnet per a menors de 15 anys) però, sobretot i més important, simbòliques. L’Espanyol com a escola de vida, l’Espanyol com a expressió d’identitat singular, l’Espanyol com a reacció al gregarisme, l’Espanyol com a mostra de rebel·lia.
L’índex de pericos entre els millors publicistes és excepcionalment alt. I els dos últims anys el club ho està aprofitant. Toni Segarra, Josep Maria Piera, César García i Gustavo Martínez han dissenyat la campanya per amor al club, amb major professionalitat que qui ho va fer com a encàrrec professional. I han reflectit a la perfecció allò que li succeeix a un nen quan surt de casa amb la samarreta perica. Si voleu emocions fortes i teniu fills, proveu-ho.
