La síndrome Benjamin Button de l’Espanyol

BarcelonaTot i el mal inici del 2026, l’Espanyol està en un núvol. Amb 34 punts, ha signat el segon millor registre del club a Primera Divisió del segle XXI i ocupa la cinquena posició de la classificació, que d’acabar així la temporada el classificaria per a competició europea. La bonança esportiva coincideix amb l’econòmica –després d’anys de penúries, l’entitat està sanejada i té marge per incorporar futbolistes– i un auge social sense precedents.

El club té més de 31.000 abonats i gairebé 37.500 socis, 11.000 més que fa una dècada i 3.000 més que fa un any; i això que el curs passat, els blanc-i-blaus van salvar la categoria a mitja hora que s’acabés la competició. Són xifres de rècord, les millors de la història de l'entitat, i que es tradueixen en assistències també inèdites a Cornellà-El Prat i ambients d’altres èpoques. En aquest sentit, que la grada d’animació, formada per la Curva i la Juvenil, s’hagi unificat també hi té molt a veure.

“Alan Pace flipa amb l’atmosfera que hi ha al camp”, diuen des dels passadissos de l’RCDE Stadium; d’aquí que el seu soci mediàtic J.J. What, que el dia que va visitar-lo també va quedar impressionat, el bategés com el “calderó del caos” –el club fins i tot ha fet marxandatge amb aquest eslògan–. L’exjugador de la NFL que viralitza l’Espanyol amb una cervesa a la mà va prometre que tornaria a viure un partit en directe al febrer.

L’Espanyol enganxa els joves

Un passeig pel centre comercial Splau o pel parc de la Ribera de Cornellà, on es concentra molta gent a les prèvies dels partits des que l’Ajuntament del municipi va obligar a tancar els bars de l’avinguda del Baix Llobregat a causa de l’atropellament múltiple del derbi de l’any passat, evidència una altra realitat de l’afició de l’Espanyol: cada vegada és més jove. “A l’estadi i als voltants es percep. Més que mai, està ple de nens amb els seus pares o avis, i d’adolescents amb el seu grup d’amics”, manifesta Silvia Rodríguez, flamant presidenta de la Federació Catalana de Penyes blanc-i-blava.

Els números ho confirmen: més del 40% dels socis de l’Espanyol tenen menys de 30 anys i les dues franges d’edats amb més aficionats són les de 10 a 19 i de 20 a 29. Aquesta és una tendència que ha anat canviant; sense anar gaire lluny, l’any passat hi havia més socis de 50 anys que de 20. Des del 2018, temporada rere temporada la mitjana d’edat del soci blanc-i-blau s’ha reduït. Amb set cursos, ha passat d’estar per sobre dels 46 anys als menys de 38 de l’actualitat. Això significa que cada temporada l’Espanyol es rejoveneix un any i que, tot i els dos descensos, el club és un 18% més jove que el 2018.

La política de captació de socis del club, amb grans descomptes per als menors de 30 anys, contribueix a la fidelitat d’un públic jove cada vegada més nombrós a Cornellà-el Prat, un estadi assenyalat pel llançament d'un grapat d'ampolles a Gazzaniga –una va impactar en el porter del Girona– divendres passat, una taca a l'esplèndid moment periquito. Conscients que episodis d'aquest tipus embruten la imatge de tota una afició i, en cas de tancament del camp, podrien afectar el rendiment del primer equip, l'Espanyol ja treballa per identificar els autors dels incidents i aplicar-los les sancions especificades en el seu reglament intern.

Més sacrificis per viatjar

L’afició de l’Espanyol és més jove i més militant. El nombre de socis que viatgen també s’ha incrementat en els últims temps –pel partit al camp del Llevant el club va rebre 1.400 peticions per a 626 entrades–, especialment a causa de l’empenta dels nois i noies que cada 15 dies se les empesquen per animar el seu equip allà on sigui a baix cost. Aquest dissabte (16.15 h, Movistar LaLiga) es preveu un altre desplaçament massiu dels blanc-i-blaus per al València-Espanyol de Mestalla.

“Sovint viatjo amb tren o Blablacar perquè és el més assequible. L’any passat a Valladolid vaig dormir en un convent perquè era el més barat que vaig trobar”, exposa a l’ARA l’Héctor Alegría, un seguidor que la temporada de l’últim ascens va gastar tots els seus dies de vacances i es va recórrer més de 20.000 quilòmetres per seguir l’equip dels seus amors, en el millor moment social de la seva història.