06/07/2022

Tres propostes

2 min
Les lligues europees, contràries a les dates del Mundial de Qatar

BarcelonaQui em llegeix ja sap que soc soci fundador del Col·lectiu Odi al Futbol Modern. Si fos per mi, els onze titulars anirien numerats de l’1 a l’11, el número indicaria la posició al camp, els gols se celebrarien amb abraçades normals, els equips només es canviarien de samarreta quan fos imprescindible i els àrbitres anirien de negre. I, el més important, no es promouria la diferència creixent i abismal entre els clubs rics i els pobres per un injust repartiment dels drets televisius en una estructura de competició intrínsecament corrupta. Però entenc que no hi ha possibilitats de tornar enrere (a més, no descarto que el que enyori sigui la meva joventut) i que aquesta corrupció nuclear és molt difícil d’eliminar. Per tant, aprofito per fer tres propostes de reforma: dues de substancials i una, la més important, de conjuntural.

Jugar el temps real. Imitar altres esports i acabar amb les trampes de les pèrdues de temps. Prou de lesions musculars als últims minuts. Prou de deixar al criteri de l’àrbitre el fet d’allargar els partits deu minuts (fins que marqui l’Atlètic de Madrid) o allargar-los quatre si qui ha de marcar és un altre equip (mai cap dels tres grans). Posem les coses difícils a l’equip que –quan entri en risc de descens– fitxi Bordalás. 

Portal de transparència. Tampoc no cal inventar res. Ja hi ha competicions que ho fan: que tots els clubs estiguin obligats a publicar els salaris de cada un dels jugadors. Entenc que això atempta contra la intimitat dels futbolistes, però és que la Lliga és una activitat privada amb regulació pròpia i, de la mateixa manera que es limiten i es publiquen les xifres globals de salaris, s’hauria de saber què cobra cada futbolista. Això evitaria rumors malintencionats i usos interessats. També seria una manera de posar llum a operacions fosques (pagaments en diferit, primes de fitxatge). Si tothom compleix amb Hisenda i tothom és respectuós amb les normes de la LFP, ningú no ha de tenir por a la transparència.

Boicot al Mundial de Qatar. Pressionem per evitar que se celebri. Recordem cada dia que participar-hi és ser còmplices d’un règim en el qual (malgrat el que diguin Pep Guardiola o Xavi Hernández) no es respecten els drets humans. On les dones tenen menys drets que els homes. On l’homosexualitat està castigada penalment (fins a set anys de presó!). Hi som a temps. I aconseguir-ho suposaria un punt d’inflexió en el món del futbol. Representaria acabar amb l’excepció moral. Som majoria. Fem-nos sentir. Penalitzem els patrocinadors, demanem als nostres mitjans que no donin ni una notícia del Mundial sense recordar les dones, els homosexuals, els treballadors morts. Pressionem els jugadors. Guanyem el Mundial: que no es faci a Qatar.