Un retrobament amb la il·lusió del primer dia

GironaEl 24 de febrer del 2018 quedarà gravat com el dia que es va jugar el primer derbi entre el Barça i el Girona al Camp Nou. Aquesta, però, no serà l’estrena dels gironins a l’estadi blaugrana, que data de fa 39 anys. En aquells temps, el club blanc-i-vermell navegava per la llavors recentment creada Segona Divisió B, on coincidia amb el Barça Atlètic, precursor de l’actual Barça B. El filial blaugrana disputava els seus partits al camp de la Fabra i Coats, del barri de Sant Andreu, on actualment el Club Natació Sant Andreu té les seves instal·lacions.

Per què ho feia? En aquells terrenys hi competia l’Atlètic Catalunya -successor del Fabra i Coats-, una entitat que es fusionaria amb el Comtal i adoptaria la denominació de Barça Atlètic. Els joves talents blaugranes, però, no sempre competien allà i aprofitaven les setmanes que el primer equip jugava a domicili per disputar els seus partits on ho feien els seus ídols, especialment poc abans de la inauguració del Miniestadi, l’any 1982.

De les tres temporades que Barça Atlètic i Girona es van veure les cares a la tercera categoria del futbol estatal -del 1977-78 al 1979-80-, en dues el partit es va jugar al Camp Nou. I els gironins no van perdre en cap ocasió, sinó que van encadenar un empat a zero i una victòria per 0-1 que el pas del temps no ha aconseguit esborrar.

La primera visita va tenir lloc el 10 de febrer del 1979. “Estava mig buit però ens vam quedar bocabadats, va ser una experiència al·lucinant”, recorda Toni Gómez (Linense, 1955), un interior reconvertit a lateral que va disputar quatre temporades i mitja, en dues etapes, amb els gironins. Aquella tarda Gómez va jugar els 90 minuts. “No era gens corrent que el Girona competís en un estadi com el Camp Nou, se’ns va fer molt difícil, especialment per uns espais que veiem infinitament lluny. I encara més contra un filial (Pere Gratacós i Arseni Comas, futurs entrenadors del Girona entre el 1997 i el 2000, eren dos dels seus homes) tan ben preparat i molt més jove que nosaltres. Afortunadament vam saber treure un punt”.

Format al planter de l’Espanyol, Gómez destaca les dificultats viscudes per sobreviure en aquelles categories. “Els quatre grups de Tercera i els dos de Segona B tenien una immensa dificultat: teníem al davant equips que havien baixat de Primera o que acabarien ascendint durant els següents anys. Era molt dur jugar contra segons qui. També hem de tenir en compte la incomoditat dels desplaçaments, ni de bon tros teníem les facilitats que hi ha ara”.

Dirigits per Vicenç Sasot, van evitar el descens per només tres punts. “Va ser una època en què els jugadors de la província de Girona escassejaven i el nucli provenia de Barcelona. Érem un grup compensat on es mesclava la joventut i la veterania. Sasot era una persona molt especial i un bon entrenador malgrat que va arribar amb una edat força avançada. Tenia molts coneixements, tot i que la pilota només la tocàvem el dijous”, explica Gómez entre rialles, i afegeix que els homes de Pablo Machín també poden sortir amb un somriure del derbi: “Ni els més optimistes haurien vaticinat un rendiment com el que està oferint aquest Girona, desitjo que segellin la permanència com més aviat millor. La il·lusió no es perd mai, per què no es pot somiar a treure un resultat positiu?”

Benito es disfressa d’heroi

El 13 d’abril del 1980, en plena crisi d’una entitat que acabaria baixant a Tercera a final de curs, un gol de Benito feia saltar la banca. “Va ser una grata sorpresa, possiblement vam fer el millor partit de l’any”, resumeix Josep Molet (Sabadell, 1956), un dels protagonistes d’una tarda que si no hagués sigut pel porter Ferrer hauria vist una escandalosa golejada. Format al planter blaugrana -hi va entrar en edat infantil i va arribar al filial-, va actuar com a migcampista del Girona durant dues temporades alternatives. “Veure’t allà al mig imposa moltíssim, disputar un partit oficial al Camp Nou sempre és especial”, diu.

Les lesions de diversos puntals el van obligar a jugar de lateral per primer i únic cop al llarg de la seva trajectòria. “Va ser una temporada molt dura a causa de certs aspectes extraesportius, sort que el vestidor era saludable i ens permetia aïllar-nos dels problemes”. Des de la distància s’enorgulleix de veure l’actual estat d’ànim d’un equip capacitat per endur-se els tres punts del derbi. “Amb totes les penúries que s’han patit i fregant la desaparició no sé com se n’han sortit. ¿Guanyar el Barça? Ells tenen la Lliga encarada i la motivació del Girona pot fer que la sorpresa aparegui. Qui sap, no tenen res a perdre”, conclou.

L’afició es mobilitzarà com mai

La proximitat i la il·lusió farà que el desplaçament al Camp Nou sigui el més nombrós de l’encara curt trajecte dels gironins a Primera Divisió. El Barça ha facilitat 534 entrades, 354 de les quals s’han repartit als socis -hi va haver sorteig- i 180 a les penyes. Amb un munt d’aficionats desplaçant-se pel seu compte, se superarà amb escreix el mig miler de persones que van acompanyar el Girona a San Mamés al mes de setembre.