Secundaris imprescindibles
La col·lecció de cromos que té el Barça a la davantera eclipsa qualsevol altra figura que intenti treure el cap entre Messi, Neymar i Luis Suárez, tres jugadors d’un magnetisme tan fort que focalitzen totes les mirades -fins i tot amb l’argentí fallant un penal que hauria suposat pràcticament la classificació per a quarts de final-. Tot i això, hi ha secundaris que s’han tornat imprescindibles i van ser el pilar sobre el qual el Barça va consolidar el seu triomf a Manchester. Un és Gerard Piqué, capaç de corregir ahir l’excés d’ímpetu de Mascherano en l’intent per avançar-se al Kun Agüero i Dzeko, o els errors per excés de confiança de Busquets -més evidents quan l’equip es parteix-; l’altre imprescindible és el pulmó d’Ivan Rakitic.
Ahir Piqué va tornar a ser el millor dels de darrere, i ja són moltes setmanes, tot i errors puntuals com el del gol al Camp Nou del Vila-real. El central és qui millor es col·loca, qui té més criteri per jugar la pilota, qui més domina el joc aeri, on el City va fer molt mal al segon temps gràcies a Dzeko, guanyador de totes les batalles amb Busquets. Encara no ha tornat el millor Piqué, però el Barça té un central de primer nivell, cada cop més madur.
Qui també ha fet un pas endavant és Rakitic. A mesura que han avançat les setmanes, la gent ha deixat d’estirar-se els cabells per haver preferit el croat en el lloc de Toni Kroos, que fins a dos cops va trucar a la porta del Camp Nou. Rakitic va ser la gran sensació de l’inici de curs, tot i que els automatismes defensius que li reclamava Luis Enrique per equilibrar l’anarquia d’Alves el limitaven i l’encotillaven. La suplència al Bernabéu el va debilitar, fins que el 2015 ha ressorgit el futbolista total i descarat de Sevilla, i ahir va tornar a ser aquell jugador generós en l’esforç, excels amb la pilota, insistent en l’arribada.
Ara mateix Rakitic és l’interior més en forma, més imprescindible fins i tot que Iniesta, almenys fins que el manxec torni -i ahir en va donar algun indici-, perquè és l’únic que sap aportar un punt de pausa necessari. A Manchester, Rakitic ho va fer tot bé fins que l’asturià el va canviar per introduir Mascherano al costat de Busquets i apostar pel múscul per frenar l’empenta local. Clichy va salvar Luis Enrique, i la seva expulsió va evitar que el Barça es refugiés a la cova. Xavi, secundari desaparegut, tampoc va ser la solució per temperar els rivals, sinó que la prioritat va ser el físic. Novament el múscul abans que la pilota, les cames abans que el cervell.
