El segon classificat juga com un líder

Amb cops de cintura i gols, el Barça, de mica en mica, va anar silenciant San Mamés (2-5). La nova Catedral, com qualsevol temple, té més fe que no pas raó, i per això l’Athletic no va defallir fins al final, cosa que va obligar a treballar intensament un equip molt superior que va endur-se tres punts d’or amb una golejada per fregar-se els ulls. Patint en defensa i brillant en atac, el Barça va jugar com un líder per presentar candidatura a ser-ho. Quan els homes d’atac del Barça van entrar en joc, el partit va canviar. Neymar va fer tornar boig De Marcos, ja que parava, arrencava i tornava a engegar amb uns canvis de ritme deliciosos. Suárez es girava, com un pivot de bàsquet, i donava joc als companys, i Messi, senzillament, feia com el rei Mides: tot el que tocava es convertia en or. L’argentí ja no marca aquells gols explosius d’altres anys, però, com el vi, madura i millora amb el temps, fent jugar els companys i marcant el ritme de tot el partit amb el seu cos. Quan feia un canvi de ritme o corria, el partit l’acompanyava. Com si tingués el do d’aturar el temps. El partit de Messi, autor d’un sol gol i protagonista en tots, va ser una delícia.

Bilbao no va tenir altre remei que treure la bandera blanca contra una de les millors versions del Barça de la temporada. A San Mamés el segon classificat va jugar com un líder, i es va endur un triomf que obre la caixa dels somnis d’una afició que, de mica en mica, s’engresca. Si Anoeta va ser un punt baix, San Mamés va ser tot el contrari. A San Mamés, pel sol fet de comprar una entrada, ja tens assegurat que durant uns minuts et tocarà patir. Del rival en depèn si l’equip local mana molt o poc. I el Barça va oferir la seva versió autoritària, amb un Piqué imperial, malgrat que, puntualment, com si fossin petites punxades, l’Athletic va crear ocasions clares que van mantenir el partit obert fins a la segona part.

El Barça, quan juga amb el mateix caràcter i intensitat que el rival, acaba decidint els partits pel talent que té. I, amb dos equips donant-ho tot, la qualitat dels homes d’atac i un xic de sort van decidir el partit. Sí, Messi va fer el primer amb una falta desviada per la defensa. Sí, Bravo en va treure tres i Suárez en va fallar dos abans de marcar el 0-2. Sí, durant l’inici de la segona part el Barça va viure un setge i l’Athletic va somiar... Però el nou Barça, més vertical, aposta per l’intercanvi de cops, conscient que, amb Messi i Neymar jugant així, el rival acaba perdent els papers. Com ho va fer Etxeita, expulsat per una falta molt dura sobre Suárez. El nou Barça ha convertit el mig del camp en una zona de pas cap a les àrees, on guanya els partits amb els gols de Neymar i Suárez, amb les aturades de Bravo, el caràcter de Piqué i una nova exhibició d’un Messi encarregat d’enlairar els somnis d’una afició que s’ha tret de sobre les pors.