L’ALTRA MIRADA

Un tàndem per seguir trencant prejudicis

Tot i tenir una discapacitat física del 76%, Àlex Roca farà la Titan Desert

“Vaig néixer normal, entre cometes, ja que a mi la paraula normal no m’agrada. Què és normal? A l’Àsia mengen gos i aquí no. Quan tenia sis mesos vaig patir una encefalitis vírica herpètica, que és un herpes com els que et surten al llavi, però a mi em va sortir al cervell. Em va causar una paràlisi cerebral del 76% de discapacitat física”. L’arribada al món d’Àlex Roca va començar plena d’entrebancs, però 26 anys després aquest barceloní no només té una vida normal sinó que en té una d’extraordinària. “La gent sempre m’ha dit que no podria fer moltes coses, però jo me n’he anat sortint. Em van dir que no em podria treure el carnet de cotxe i he vingut conduint. A poc a poc he anat tirant endavant i aconseguint tot el que em proposava”.

L’últim repte de l’Àlex és participar en la Titan Desert, una prova extrema de bicicleta de muntanya que recorre més de 600 quilòmetres durant sis etapes pel desert del Sàhara. “Mai havia pogut anar en bicicleta perquè no tinc estabilitat, però sempre havia tingut ganes de fer-ho. Vaig aconseguir una bicicleta amb tres rodes i vaig poder fer un triatló. Al mes d’abril el meu tiet [José Campillo] em va dir que podíem provar un tàndem i la sensació em va agradar moltíssim, perquè no l’havia experimentat mai abans. Vam completar l’Orbea Monegros, que té un recorregut de 117,5 quilòmetres. Vam pensar que l’any que ve podríem fer la Titan Desert. És una bogeria, perquè el tàndem es clava molt a les dunes. A més, haurem de combatre la calor i el poc descans. Hem fet un equip de cinc participants amb el meu tiet, el meu germà i dos amics. Això ens permetrà poder suportar el pes de la bici quan caminem per les dunes. El nom de l’equip és El límit te’l poses tu ”, explica Roca, que s’haurà d’engreixar una mica per poder afrontar la prova. El seu pare li està dissenyant un dipòsit d’aigua per poder hidratar-se mentre pedala, ja que l’Àlex no pot fer el gest de xuclar. “Soc conscient que és una prova molt dura, però crec que també té una part mental que és important. L’objectiu és viure una experiència i intentar acabar. Si no acabem no passa res”, confessa.

“La frase El límit te’l poses tu em recorda que cada persona ha de posar-se els seus propis límits. No un de molt gran, un de real. L’altra gent no t’ha d’imposar res”, diu l’Àlex, que va vendre samarretes per poder finançar-se la participació en la prova. La gent va respondre molt bé, però l’aparició d’un espònsor ha canviat l’escenari. “He recaptat 2.000 euros perquè la gent ha confiat en mi, però gràcies a Bwin, que em paga tot un any sencer de proves, ara no necessito els diners de les samarretes i els donaré a l’Hospital Sant Joan de Déu”, avança.

Roca és molt crític amb els valors de la societat actual. “La gent dona massa importància a la imatge i no veu els problemes grans. Tenen preocupacions banals, com si els amics tenen un telèfon millor i coses així. No veuen els problemes que realment són importants. Si jo tingués les vostres cames, faria mil coses, com córrer Ironmans, però també hi ha gent que pagaria per tenir les meves. Tots tenim alguna discapacitat, però la meva es veu més. Uns tenen unes capacitats i uns en tenen d’altres, així que tots som iguals”, resumeix. Aquest és el missatge central de les xerrades que imparteix a escoles i instituts. “Quan veuen una persona amb discapacitat, als joves els hi arriba. Els impacta. Quan m’escolten [l’Àlex es comunica a través de signes], entenen que jo penso igual que ells. M’agrada sortir de festa, jugar a futbol, passar temps amb els amics… La gent hi connecta perquè entén que una persona amb discapacitat pot fer moltes coses”, opina Roca, que treballa portant la comptabilitat d’una empresa de vins.

Més continguts de