Tant són 20 com 21
Demà al matí, quan aquest article pugui ser llegit en la versió impresa del diari, ja haurà començat la final que pot convertir Rafa Nadal en el millor tenista de la història, si s'analitzen les dades referides a Grand Slams guanyats. Veure si aconseguirà trencar momentàniament l'empat amb Federer i Djokovic és una cosa de la qual tothom estarà pendent i és el principal fet noticiable que s'espera de l'Open d'Austràlia. Però no és el meu focus, ni, com ell ha manifestat, encara que sigui per demostrar-nos un cop més la seva modèstia, el seu.
John McEnroe estableix càtedra amb opinions contundents i clarividents que pocs s'atreveixen a rebatre. Després del partit de semifinals de divendres, va sentenciar: "Rafa Nadal és el millor esportista de la història". Aquest títol no és defensable de cap manera amb dades estadístiques i és profundament subjectiu; això no obstant, estem davant d'un esportista que el mereix perquè representa tots i cadascun dels valors positius que l'esport aporta a la societat, però als quals cal afegir la forma amb què ha desenvolupat la seva carrera esportiva. La superació contínua d'una complexa trajectòria amb lesions que han suposat un calvari, que molts esportistes no haurien superat, ha demostrat que la seva resiliència és única. Fa sis mesos semblava que no podria tornar a les pistes i un cop més el sacrifici va contradir tots els vaticinis dels metges. Convertir-se en un exemple positiu actitudinal dins i fora de la pista no tan sols és un exemple per a qualsevol esportista, sinó que s'ha convertit en un model únic que li ha permès tenir el respecte de tot el món tenístic.
Si s'analitzen estadísticament els punts decisius jugats que ha guanyat, supera tots els rivals, i es converteix en el tenista que sap jugar més bé els moments clau. El manacorí ha portat l'estratègia en un esport mecànic, de tècnica i talent individual, a un altre nivell, partint sempre d'un pla de partit davant de cada rival, amb una capacitat innata de lectura del joc per veure què cal canviar si el que ha planificat falla. Un entorn estable que ha gaudit de la seva confiança l'ha acompanyat, l'ha assessorat i l'ha protegit per ajudar-lo que mantingués sempre els peus a terra. Per acabar, la capacitat de lluitar fins al darrer punt, en un dels pocs esports en què mentre no s'ha perdut l'última acció es pot remuntar, tampoc té comparació. Si demà no guanya el 21è Grand Slam, ho tornarà a intentar a Roland Garros, el seu lloc predilecte, d'aquí pocs mesos. Sigui el millor tenista o no, és el millor esportista que jo he vist si valoro resultats, exemplaritat, valors personals, comportament i eficàcia competitiva. Dit tot això, que guanyi i acabi sent el millor tenista, també, de la història.
