La trajectòria de Fernando Alonso a la F1, en 10 moments

BarcelonaFernando Alonso va anunciar a l’agost que no seguirà disputant curses de Fórmula 1 el 2019. Així, aquest diumenge, al traçat de Yas Marina d’Abu Dhabi, l’asturià s’acomiadarà dels circuits.

Tot i que no hi ha tancat la porta definitivament, l’asturià ha decidit fer un pas al costat i centrar-se a aconseguir la Triple Corona, que consisteix a guanyar el Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1 –que va conquistar el 2006 i el 2007–, les 24 Hores de LeMans –que ha guanyat aquest 2018–, i les 500 milles d'Indianapolis, on va córrer el 2017 –un trencament del motor Honda, però, el va fer abandonar a 21 voltes del final.

Alonso, que va debutar a la F1 a bord d’un Minardi el 2001, es retira després de 314 Grans Premis (comptant el d’Abu Dhabi) en els quals ha aconseguit 32 victòries, 97 podis, 22 'pole positions' i 23 voltes ràpides.

Aquests són els 10 moments clau de la seva trajectòria com a pilot de Fórmula 1:

1. Debut. Austràlia 2001: Després de destacar l'any abans a la F3000, debuta amb Minardi a la F1 amb 19 anys. El dia de la seva estrena acaba 12è a Melbourne. Aquella temporada va acabar 10è a Hockenheim, en la que va ser la seva millor cursa d'aquell any.
2. Primera 'pole' i primer podi. Malàisia 2003: Al circuit de Sepang, Fernando Alonso es va convertir l'any 2003 en el pilot més jove de la història fins aquell moment que va aconseguir la 'pole position'. I això que durant el cap de setmana va tenir febre. L'endemà, el dia de la cursa, l'asturià va aconseguir pujar al podi el dia que Kimi Räikkönen aconseguia el seu primer triomf.
3. Primer triomf. Hongria 2003: Amb 22 anys, Alonso es convertia al circuit d'Hungaroring en el pilot més jove fins al moment (després el rècord li va pispar Sebastian Vettel) en guanyar una cursa de F1. El va aconseguir des de 'pole' i doblant l'alemany Michael Schumacher. L'asturià es va convertir en el primer espanyol (i fins ara, l'únic) que ha aconseguit pujar al capdamunt d'un podi de F1.
4. Campió de món. Brasil 2005: Després d'una gran temporada, amb exhibició a San Marino inclosa frenant Michael Schumacher, Alonso es converteix en el campió més jove de la història, amb 24 anys. Al Brasil va acabar tercer, per darrere de Räikkönen i de Montoya.
5. Bicampió del món. Japó 2006: Un any després d'aconseguir el seu primer títol de campió del món amb Renault, l'asturià tornava a celebrar un campionat. Alonso va revalidar el títol amb set triomfs durant la temporada. El que va sumar al Japó li va donar el títol després que Michael Schumacher –amb qui arribava a aquesta cursa empatat a punts– trenqués el motor quan lluitava amb l'asturià per la victòria.
6. McLaren i els problemes amb Hamilton: Després dels dos títols i lluint el número 1 al seu monoplaça, Alonso canvia d'aires i fitxa per McLaren, on fa parella amb un jovenet britànic anomenat Lewis Hamilton. La gestió de l'equip per part de Ron Dennis no va ser l'encertada i McLaren, que era la clara favorita per guanyar els dos títols, acaba la temporada a zero. A Hongria esclata la guerra entre Hamilton i Alonso durant la sessió d'entrenaments oficials després que la Federació Internacional de l'Automòbil investigui diverses maniobres de l'equip i relegui l'asturià al sisè lloc de la graella quan havia aconseguit la 'pole'.
7. Debut amb triomf amb Ferrari. Bahrain 2010: Després de tornar a Renault, Alonso fitxa per Ferrari i s'estrena amb l'escuderia italiana de la millor manera possible, amb un triomf en la seva primera cursa, una fita que nomes havien aconseguit Mario Andretti, Nigel Mansell i Kimi Räikkönen. Després de guanyar cinc curses durant la temporada, arriba a l'últim GP amb opcions de ser campió, però una errada estratègica de Ferrari fa que el títol vagi a mans d'un jovenet Sebastian Vettel.
8. Subcampió del món. Brasil 2012: De nou, un any lluitant fins a l'últim revolt pel títol, però l'asturià es queda amb la mel als llavis, a només tres punts de Vettel, que de nou és el campió. Aquella temporada Alonso es va exhibir al GP d'Europa disputat a València: sortint 12è, va guanyar la cursa davant la seva afició.
9. Últim triomf. Montmeló 2013: Arrencant cinquè i gràcies a una gran sortida, Alonso guanya al Circuit de Barcelona-Catalunya la seva 32a cursa de F1, l'última victòria al seu palmarès fins al moment. Ara per ara segueix sent el tercer pilot amb més triomfs a la F1 de la història.
10. El malson a McLaren: L'any 2015 Fernando Alonso deixa Ferrari i signa per McLaren, que fa tàndem amb Honda. Tot i les altes expectatives, el cotxe no ha rendit al nivell esperat durant les temporades que l'asturià ha estat a l'equip, ni tan sols canviant el motor. Durant aquests quatre anys Alonso no ha pujat al podi i el seu millor resultat ha sigut un cinquè lloc.