FUTBOL FEMENÍ

Enveja pels estadis plens i les televisions

Alemanya i França tenen un sostre més milionari però les mateixes debilitats estructurals

Històricament, el futbol femení espanyol s’ha mirat amb gelosia la situació a altres països. Fer una ullada a la realitat al nord d’Europa era una mena d’utopia social i esportiva que frustrava qualsevol iniciativa. Sempre s’ha assumit que la Frauen-Bundesliga alemanya o la Division 1 francesa estaven molt per sobre de la Primera Iberdrola pel que fa a condicions i expectatives professionals. La realitat, però, no diu ben bé el mateix. Les protagonistes que hi han jugat relaten moltes més ombres que llums i comparen la situació amb la d’aquí. Allà també hi ha equips en una situació precària, camps en males condicions i nul·la resposta mediàtica. El que passa és que el dia a dia ha quedat distorsionat per la potència econòmica i esportiva dels seus dos grans campions: l’Olympique de Lió i el Wolfsburg. Certament, els pressupostos dels dos clubs amb millor rànquing d’Europa són milionaris i els salaris de les cracs que hi juguen supera de molt els 100.000 euros. El París Saint-Germain i el Bayern Munic miren de competir-hi amb inversions igualment poderoses.

Amb tot, la derivada és la mateixa que a Espanya: hi ha un abisme entre els dos aspirants al títol i la resta. Alexandra Popp, capitana d’Alemanya i el Wolfsburg, reclamava millors condicions per a les seves companyes a la Bundesliga abans del Mundial: “No pot ser que en la mateixa competició hi juguem professionals i amateurs”. De mitjana, segons el portal d’estadístiques alemany Statista, el salari d’una jugadora a Alemanya és de 38.766 euros. La lliga rep el nom d’un patrocinador des del 2014. Durant cinc anys va ser Allianz i des d’aquest estiu i fins al 2023, serà Flyeralarm. Però lluny de ser idíl·lica, la realitat té altres cares: no totes les seves internacionals juguen al seu país (casos de Marozsán al Lió, Bremer al City o Däbritz al PSG), la federació ha deixat d’emetre el partit que feia en directe per streaming, l’assistència als estadis està baixant i cada cop són menys competitius els seus clubs històrics i exclusius de femení com l’1.FFC Frankfurt o el Turbine Potsdam. Segons ha pogut saber l’ARA, els responsables de la Frauen-Bundesliga estaven analitzant el cas d’Espanya, impactats pels èxits d’assistència als grans estadis i l’àmplia oferta televisiva de la Primera Iberdrola.

A França la situació tampoc és millor, tot i que, segons Statista, és la lliga que millor paga: 44.135 euros de mitjana. S’hi ha de sumar que el Lió té en nòmina salaris com el d’Ada Hegerberg (400.000 euros segons la revista France Football), Amandine Henry (360.000) o Wendie Renard (348.000). La rivalitat amb el PSG aporta emoció a la lliga, tot i que el Montpeller o el Bordeus queden un esglaó per sota. Aquest cap de setmana, un cop de cap de Kumagai ha decantat la balança entre els dos gegants en favor de les lioneses. El partit s'ha jugat a l'estadi Groupama davant de 30.661 persones, rècord d'assistència a França. Les que no encaixen en aquest binomi de poder, han de buscar-se oportunitats fora, com les que han triat Espanya com a destí per millorar: Bussaglia, Hamraoui, Tounkara o Delie.

Diferents plantejaments han fet a Anglaterra i els Estats Units, on la federació va intervenir per repensar el format de la seva lliga i potenciar el nivell de la seva selecció. És un model de competició diferent. En salaris, a Anglaterra es parla d’una mitjana de 31.344 euros, i als Estats Units, de 23.985, però novament amb pics que es desmarquen molt en els casos de les cracs. El més significatiu de les dues apostes és que van crear un pla estratègic a llarg termini que va aportar un horitzó professional i estable als clubs i les franquícies. “Als Estats Units, o ets business o no ets”, exposen veus que han trepitjat territori nord-americà. Després de les fallides de les anteriors competicions professionals, l’actual NWSL s’ha consolidat amb bones perspectives i ha aconseguit un dels objectius: retenir el seu talent. Era també la missió d’Anglaterra, quan el 2010 va remodelar l’antiga Premier per crear la WSL i evitar la fuga d’angleses a Nord-amèrica. Amb patrocinis, compromisos televisius i una cobertura informativa magnífica, va aconseguir implicar amb força clubs com el City, el Chelsea, el United o el Liverpool, que no tenien un equip femení potent. Aquest cap de setmana ha programat 'el cap de setmana del futbol femení', que ha assolit una xifra rècord de 77.000 espectadors repartits en sis grans escenaris. El més destacat és el que ha reunit 38.262 persones per veure el Tottenham 0-2 Arsenal, xifra rècord a la lliga anglesa.

Més continguts de