Els viatges de Joan Laporta: d'un volcà el 2010 a una pandèmia el 2021

BarcelonaEyjafjallajökull. El que va començar com una broma, perquè ningú sabia pronunciar el nom d’aquest volcà islandès, es va acabar convertint en un maldecap els últims mesos de Joan Laporta com a president del Barça, el 2010. L’advocat es preparava per cedir el càrrec, exhaurits els dos mandats, confiant en poder tenir una traca final: guanyar la Champions al Bernabéu. El Barça de Guardiola jugava com els àngels, malgrat que Ibrahimovic feia cara de pocs amics a mesura que veia com el tècnic de Santpedor l’enviava a la banqueta. Líder a la Lliga, l'equip s'havia passat tota la temporada concentrat en la Champions, perquè la final era a l’estadi del Reial Madrid. Massa temptador per no somiar-hi. L'últim any de mandat de Laporta va anar acompanyat del cant de fons anunciant un desplaçament massiu a Madrid que mai va arribar.

Amb l’arribada de Joan Laporta com a president del club el 2003, els desplaçaments europeus van canviar del tot. La seva junta va organitzar xerrades, concerts i tota mena de trobades, molts cops col·laborant amb la Generalitat, per vendre la imatge del club i de Catalunya. Cada viatge s’aprofitava al detall, amb visites a presidents de govern, Parlaments com el d’Escòcia o seus d’empreses. Eren delegacions ben grans, amb més de deu directius. Grans viatges que de vegades acabaven ben tard després de sopar les nits abans del partit. Laporta va entendre la importància de vendre bé la imatge del club ja des del seu primer viatge a l’estranger, la gira de l’estiu del 2003, quan a més de dos amistosos a Manchester i Leicester es va jugar un partit a Irlanda del Nord, una idea del premi Nobel de la pau John Hume, que havia rebut el suport de Pasqual Maragall. Laporta s’hi va sumar i va acabar donant una volta d’honor a l’estadi de Brandywell, enmig de l’estima de l’afició local.

Onze anys després de viatjar el mateix dia del partit a Milà, Laporta es torna a enfilar a un avió com a president del club. Molt ha canviat, el Barça. I també els desplaçaments, perquè abans es feien amb la premsa i molts aficionats al mateix avió. Ara el futbol s’ha bunqueritzat, en part per decisió dels entrenadors, en part per la pandèmia. I Laporta torna a fer un viatge europeu amb un escenari no gaire diferent del l'última vegada: en un context caòtic per viatjar i parlant de remuntada. El 20 d’abril del 2010, el Barça queia derrotat per 3-1 a l’estadi Giuseppe Meazza de Milà en el partit d’anada de les semifinals de la Lliga de campions contra l’Inter de Mourinho. El Barça de Guardiola es va trobar immers en un viatge de catorze hores per carretera per culpa del famós volcà islandès, fent nit a Canes i acompanyat d’una caravana de més de tres mil aficionats que somiaven amb convertir Milà en l'última parada abans de jugar la final al Santiago Bernabéu. No va poder ser perquè el Barça no va poder aixecar l’eliminatòria contra els llombards, en part per culpa de les decisions del col·legiat Olegario Benquerença al Meazza. Laporta es va mostrar nerviós a la llotja amb les errades arbitrals i els gols italians, tot i que va mantenir les formes més que a la semifinal de la Champions del 2008 a Old Trafford, quan davant un penal no xiulat va acabar dret. Durant el primer mandat de Laporta, el president apareixia a tot arreu, com si s'hagués multiplicat per deu, i es trobava amb aficionats i penyes, tot caràcter.

Veient que caldria arribar a Milà per carretera, la meitat de la junta directiva de Laporta s'hi va desplaçar amb l’equip. La delegació, formada per Jaume Ferrer, Albert Perrin, Jordi Torrent, Xavier Bagues i Josep-Ignasi Macià, a més del director esportiu Txiki Begiristain i el director de l’àrea de futbol Raúl Sanllehí, va arribar la nit abans del partit a Milà. Laporta encara era a Barcelona, enfeinat i pendent de les notícies sobre la salut de Joan Antoni Samaranch, que moriria menys de 24 hores després del partit. Amb el cel encara ple de cendra volcànica, Laporta va decidir anar per carretera a Milà el mateix dia del partit, sense poder arribar a temps al dinar de directives organitzat per Massimo Moratti. El va presidir en nom del Barça Jaume Ferrer, un gest llavors potent perquè havia fet un pas endavant postulant-se com a candidat a les eleccions del 2010. Eren dies en què Sandro Rosell ja es deixava veure per totes les penyes, tot i que no va anar a Milà. Un altre candidat sí que va fer el viatge per carretera, Agustí Benedito.

Laporta vivia els últims mesos com a president amb el somni de guanyar la tercera Champions com a president, després de les de París i Roma. I no es va rendir fins que no es va xiular el final del partit de tornada, amb un ambient magnífic al Camp Nou. Després de poder tornar ara sí amb avió de Milà, el president va animar els aficionats en declaracions després de visitar la capella ardent de Samaranch. Les hores prèvies al partit de tornada, no havia parat de dir que al Barça de Guardiola només li quedava una fita per aconseguir, "una gran remuntada europea", com les famoses contra l’Anderlecht i el Dinamo de Kíev. Així, els jugadors es van posar una samarreta on es podia llegir "Hi deixarem la pell" al final del partit de Lliga anterior a la tornada, enmig de proclames per donar suport a l’equip de Guardiola, que s’imposaria per 1-0 i quedaria a un gol de la final. De fet, Bojan el va marcar, però li van xiular un fora de joc inexistent.

Coses de la vida, el seu debut com a president en aquesta segona etapa arriba amb un partit on el Barça aspira a no prendre mal, després de caure per 1-4 al Camp Nou. Però Laporta, amb una mitja rialla i per començar a escalfar l’ambient, ja va deixar anar quan va saber que viatjaria amb l’equip: "Anem a París a remuntar". Si fa onze anys li va tocar afrontar un últim viatge europeu caòtic per un volcà, ara Laporta torna a la presidència enmig d’una pandèmia que ha obligat a fer-se tests, portar mascareta i mantenir distàncies de seguretat. I ho farà en un estadi on mai va seure a la llotja, el Parc dels Prínceps. Del 2003 al 2010, el PSG, en crisi permanent, mai es va trobar amb el Barça. Laporta torna, doncs, i seurà al costat de Nasser al-Khelaifi, un president que vindria a ocupar un lloc semblant al del l'Inter del 2010, Moratti: algú amb qui competeixes pels títols i també pels jugadors, com Samuel Eto'o llavors i Leo Messi ara.