"Vull baixar a cent metres de profunditat només amb els meus pulmons"

BarcelonaTot canvia al voltant d'Isabel Sánchez-Arán quan baixa cap al fons del mar. Les llums, la temperatura i la pressió. "Quan baixes sempre tens por, és un mecanisme que tenim per seguir vius", explica. Però no pot evitar baixar més i més metres només amb la força dels seus pulmons, sense bombolla d'oxigen. Aquests dies la Isabel intentarà ser una de les primeres dones a trencar la barrera dels cent metres en apnea. És a dir, cent metres aguantant la respiració.

Nascuda a Elx però veïna de l'Estartit des de fa anys, la Isabel ja és a Mytikas, una població a l'oest de Grècia, per participar en el Mundial d’apnea. La nedadora del Club Apnea La Caretta de l’Estartit competeix representant la selecció espanyola en un esdeveniment que aplega més de cent vint esportistes de trenta països. La Isabel, que s'entrena durant tot l’any a l’àrea de les illes Medes, ha passat uns dies abans a Kalamata per ultimar la seva preparació juntament amb el seu company de selecció Fran Quesada i la delegada tècnica de la Federació, Natalie Cabanas. Kalamata és un lloc especial per a Sánchez-Arán, ja que allà va enamorar-se d'aquesta disciplina. "Va ser a Xipre i a Grècia on vaig descobrir l'apnea i vaig formar-me. El mar a Grècia és una meravella, podríem dir que el Mediterrani és la meva pàtria. Sento una connexió increïble amb aquell lloc. A Kalamata és on vaig formar-me com a instructora d'apnea. Allà l'aigua és plana, no hi ha corrents, el fons és ideal. No és com la Costa Brava. En diem brava per alguna cosa. Aquí tenim corrents, vent i onades. M'agrada poder viure a l'Estartit i entrenar-me aquí, ja que entrenar-me amb aquest mar em fa més forta. A Kalamata és com una piscina natural", explica la Isa, que al Mundial del 2024 va assolir els noranta metres de profunditat a la prova de descens amb pes constant i aletes. Ara vol arribar als cent metres.

L’any passat, la Isabel ja va fer història a l'aconseguir la medalla de bronze al Mundial, i aquest any tornarà a disputar totes les modalitats del campionat. “El meu objectiu és gaudir de cada immersió, donar el millor de mi i demostrar que l’apnea és molt més que un esport: és una manera de connectar amb un mateix i amb el mar. Arribar als cent metres seria fer realitat un somni”, explica. La Isabel diu que al mar ha trobat un lloc on ser feliç. "El mar sempre m'ha agradat. Quan era jove i vaig començar a estudiar, estalviava per viatjar. I vaig començar a fer esport a l'aire lliure quan feia viatges. Després vaig fer de professora de castellà a la Guaiana Francesa i quan era allà vam anar de vacances a Trinidad i Tobago, on una noia ens va convèncer per fer el baptisme en submarinisme, rebre una lliçó i baixar per primer cop. Va ser un gran moment, poder passar tanta estona sota l'aigua. Vaig fer els cursos i al final vaig treballar d'instructora de submarinisme a Xipre", explica. A Xipre li van dir que seria una bona idea tenir uns coneixements bàsics d'apnea per a la seva feina. I així va entrar en un món del qual ja no ha pogut sortir.

Aquest any, la Isabel vol repetir podi i superar la barrera dels cent metres. Millorar deu metres en un any és un salt molt gran, tot un repte. "Si no ho aconsegueixo aquest any, ho intentarem més endavant", diu. Quan baixa al fons del mar, tot i aquella por que sempre té dins del cos, és feliç. Així que no deixarà de fer-ho.