Més enllà del turisme convencional

Viatges simulats a Mart, rutes amb realitat virtual o vols a l'estratosfera són algunes opcions

Més enllà de triar una destinació turística pels seus atractius culturals, històrics o paisatgístics, hi ha altres possibilitats com el turisme serièfil, bèl·lic, ufològic o de catàstrofes. El turisme, com la societat, evoluciona i es reinventa constantment. Cada vegada hi ha més persones que tenen accés a l’activitat turística, és més fàcil viatjar i viatgem més: “Ara anar a París, Roma o Londres ha deixat de ser extraordinari, ha perdut el seu valor aspiracional. El mercat intenta buscar noves formes d’atraure turistes amb propostes alternatives a les més tradicionals”, explica Ramon Serrat, professor i investigador del campus CETT-UB. En aquest afany per viure experiències exclusives hi encaixen una sèrie de noves propostes com el turisme interplanetari, l’espacial o l’immersiu. “L’especialització és la resposta del sector turístic a tota l’experiència que tenim els usuaris. La tendència és que la vivència del turista sigui especial i tingui el plus de poder dir que ha fet alguna cosa diferent”, argumenta el professor.

De la mà de la tecnologia

La tecnologia permet l’evolució de l’activitat turística. Eines com la realitat virtual, que encara està en una fase bastant incipient, obren la porta a experiències immersives sense la necessitat de desplaçar-se físicament i estalviant l’impacte ecològic que suposen sobretot els trajectes de llarg recorregut. L’empresa Estudiofuture desenvolupa, entre altres coses, experiències virtuals adequades a les necessitats dels seus clients: “La realitat virtual enfocada al turisme et permet potenciar una destinació amb una nova experiència o visitar llocs que no coneixeries de cap altra manera. Amb aplicacions de realitat virtual ja pots veure com és una piràmide per dins, sentir que ets al cim de l’Everest o caminar per la Lluna. No és una experiència tan completa com si fossis allà però és molt propera, i permet donar a conèixer llocs turístics sense la necessitat d’anar-hi”, explica el CEO Joaquín Ruipérez de García, i assegura que arribarà el dia que l’ús de les ulleres de realitat virtual serà massiu, com ara el televisor.

Experiències premium

Per a les empreses que ofereixen productes turístics el màrqueting és bàsic. Segons Ramon Serrat, l’objectiu és “fascinar l’usuari, que el teu producte li resulti atractiu, interessant, innovador, diferent i vulgui consumir-lo”. Justament això és el que ofereix Astroland: “Una experiència premium”. L’empresa, la primera agència interplanetària espanyola, ha creat Ares Station, una estació científica espacial que reprodueix les condicions hostils de Mart en una cova de Cantàbria. La primera missió compta amb sis astrolanders –turistes astronautes– que el 16 de juliol, coincidint amb el 50è aniversari de l’enlairament de l’home cap a la Lluna, van entrar a la cova per estar-s’hi quatre dies, vivint com veritables astronautes al planeta vermell. L’experiència compta amb un programa de formació, primer en un campus virtual i després a l'Space Center d’Astroland, al Parc Científic i Tecnològic de Cantàbria, més una sèrie d’entrenaments abans d’entrar a l’estació. “El pla et permet tenir coneixements –escalada, espeleologia, plans d’emergència, enfortir habilitats mentals o experimentar la flotabilitat neutra, entre d’altres–, que eventualment necessitarem si arribem a viure a Mart, però que també són útils per al dia a dia a la Terra. Es potencien habilitats de lideratge i la resiliència”, comenta David Ceballos, CEO de l’empresa. Està convençut que marquen la diferència amb una experiència exclusiva que només ells ofereixen a persones particulars: “Ningú proposa aquest format amb un alt component científic. Viuen el futur, els obrim la porta perquè sàpiguen com viuran els primers colons quan arribin a Mart. La sensació és brutal, des de les instal·lacions, als vestits, passant pels robots exploradors, els laboratoris pel cultiu de plantes en condicions extremes, les càpsules de vida o el menjar adaptat a la vida del planeta”. D’entrada els requisits per participar-hi són ser major d’edat, no tenir una mobilitat reduïda ni patologies greus. Si després passes el procés selectiu podràs participar al programa exprés (5.000 euros), missions completes (10.000 euros) o als programes personalitzats de team building per a formació d’equips d’alt rendiment. Tripadvisor ja inclou l’experiència com una de les seves ofertes exclusives.

Excursionistes espacials

Al juny la NASA va anunciar que a partir del 2020, els particulars podrem ser turistes a l’Estació Espacial Internacional (EEI). Una oportunitat comercial i una nova via de finançament per a l’agència, que cobrarà uns 44 milions d’euros per seient, més 30.000 per dia, als turistes de les “missions astronautes privades”, que podran estar-s’hi fins a un màxim de 30 dies. En aquest cas Boeing Co i SpaceX són les empreses encarregades de desenvolupar les càpsules que els duran fins a l'EEI, però no són les úniques que aposten pel turisme espacial, també ho fan Blue Origin, Virgin Galatic o Zero 2 Infinity.

Segons l’Organització Mundial del Turisme, per ser turistes ens hem de desplaçar i passar més de 24 hores a la destinació, si no som visitants o excursionistes. De totes maneres les etiquetes importen poc o gens als futurs passatgers de Bloon, la càpsula pressuritzada que farà vols tripulats a l’estratosfera amb finalitats turístiques i de recerca. Aquest és un dels projectes de Zero 2 Infinity, l’empresa de transport espacial que vol simplificar l’accés a l’espai. La càpsula s’elevarà uns 36 km (el triple d’altitud que el vol dels avions comercials) mitjançant un globus estratosfèric. Dos pilots i quatre passatgers, en una cabina de 5 metres de diàmetre, s’enlairaran fins al punt on el cel és negre i la terra blava. El preu? 110.000 euros per plaça, que es poden recuperar en qualsevol moment, bastant menys car que els 60 milions de dòlars que costen els passatges russos per pujar a 400 km. “El nostre sistema és més simple i segur, sense explosions, ni combustió, ni emissions. No cal ser major d’edat, només tenir un estat de forma òptim. Tardaran unes dues hores i mitja a pujar sense acceleracions, s’hi estaran dues hores i trenta minuts per tornar a la Terra”, comenta José Mariano López-Urdiales, fundador i CEO de l’empresa. La previsió és començar amb un parell de vols setmanals i tenir bases a Orient Mitjà i Nord-amèrica. “Anirem innovant a mesura que obrim bases. D’aquí a 20 anys, el negoci tindrà molt poc a veure amb el que estem fent ara, el transport espacial acabarà sent un gran mercat”, assegura.

Reinventant el sector 

El professor Serrat afirma que la tendència del sector és adaptar-se a l’evolució de la societat i els seus interessos: “Aniran sorgint nous productes vinculats també al potencial de les tecnologies”. Un exemple és el tàndem Airbnb i 23andMe, pel qual la plataforma que ofereix allotjaments s’ha associat amb la start-up de seqüenciació de l’ADN amb l’excusa que connectis amb els teus avantpassats. Segons la CEO de 23andMe, és una oportunitat pels seus clients, que podran viatjar per on vivien els seus ancestres buscant allotjaments i vivències, que els connectaran amb el seu passat familiar a través d’experiències culturals i viatges personals.