Alliberar-nos del karma és possible?

Per al mestre tibetà Chögyam Trungpa, el futur és un espai de llibertat que cal treballar en el present

El karma és un terme habitual a Occident, fins i tot la publicitat l'utilitza. Però ¿hem entès veritablement què significa? L'hem malinterpretat? Sovint associat a destí, a un futur predeterminat, el karma pot arribar a ser sinònim de presó per a l'individu, d'injustícia còsmica o de justificació de negligències humanes. També es pot convertir en una obsessió, dividint-lo entre bo i dolent, i fer-ne l'objecte del desig. De totes aquestes qüestions que envolten la percepció que tenim del karma en parla d'una manera extensa i alhora planera el mestre tibetà Chögyam Trungpa Rinpoche al llibre El futuro es libre (recentment publicat per Kairós), per a qui el karma és com una partida d'escacs: “La teva posició al tauler en aquest moment és el resultat de les teves accions passades. Però el que facis en el pròxim instant depèn de la situació actual. La situació actual està influït en part pel passat, ja que si no fos així no seríem aquí. Però, al mateix temps, el present també està influït pel futur, que és espai obert i llibertat”.

Trungpa va néixer al Tibet el 1940, d'on va haver de marxar el 1959 amb l'ocupació xinesa. Després d'un temps a l'Índia, va rebre una beca per estudiar a la Universitat d'Oxford religió, filosofia i història i belles arts comparades. Casat amb la jove anglesa Diana Pybus, l'any 1970 la parella es trasllada als Estats Units i Trungpa es converteix en un dels primers mestres tibetans que arriben al país. Durant aquella dècada i la següent va impartir milers de conferències per Europa i els EUA i va escriure diversos llibres. El 1974 va fundar la Universitat de Naropa, la primera i única universitat d'inspiració budista a l'Amèrica del Nord. Va morir l'any 1987, amb només quaranta-set anys, però des de llavors es continuen publicant llibres seus a partir de tot l'arxiu d'àudio i vídeo que hi ha als Shambhala Archives, del qual el seu fill gran, Sakyong Mipham Rinpoche, és el cap espiritual. Avui dia es calcula que encara queden una quarantena de títols per editar i publicar. El futuro es libre és un d'aquests títols recents, en què el mestre s'esforça per explicar una noció complexa, el karma, a un públic occidental.

Materialisme espiritual

Conscient de les tendències de la modernitat, Trungpa insisteix en parlar del que ell anomena materialisme espiritual, és a dir, allò que generem “quan intentem ser espiritualment bons i esperem algun tipus de recompensa, alguna llar o promesa permanents, on ens agradaria mantenir-nos en una situació de luxe, de riquesa espiritual”. Per al mestre tibetà, aquest materialisme espiritual és una trampa perquè volem associar l'ego amb el bon karma, amb un resultat contrari a l'esperat: “Quan intentes aferrar-te al teu bon karma amb massa força estàs creant un altre problema i el bon karma es pot convertir en mal karma”.

“Qualsevol religió o tradició que utilitzi la pretensió de la religió o de les idees religioses pot presentar el problema del materialisme espiritual”, explica aquest mestre. Alhora, recorda que el budisme no és l'única religió que ens salva del materialisme espiritual: “Qualsevol pràctica espiritual que transcendeixi la fixació dualista del materialisme espiritual, és a dir, l'intent d'utilitzar la pràctica espiritual per reforçar l'ego i el territori personal, és una forma d'escapar-se de l'esclavitud kàrmica”.

La paraula sànscrita karma significa creació o acció. Així, quan parlem de karma ens referim a una forma d'energia en què qualsevol situació en particular està limitada per la causa i l'efecte, és a dir, depèn d'alguna causa i efecte. Però això no significa que el karma impliqui un destí predeterminat. “Pot semblar –afirma Trungpa– que s'hagi creat una situació gran i sòlida, però en realitat no és sòlida. Per tant, no podem dir que el karma està predestinat a llarg termini, ja que només pot existir en el moment present. D'aquesta manera, podem practicar, disciplinar-nos i desenvolupar-nos. Si tot estigués predestinat no tindria sentit presentar un camí com a tal”, conclou el mestre tibetà.

L'avorriment com a obertura

“El futur –insisteix– és una situació completament verge, és un territori desocupat, completament obert. En altres paraules, podries néixer com una persona completament miserable, confosa, ignorant, però ningú t'impedeix assolir la il·luminació”. Una il·luminació que va més enllà d'un estat magnànim que ens col·loca en una esfera de trencament amb la resta i de la qual el mateix mestre alerta d'aquesta manera: “Presentar la meditació en termes de com podries arribar a ser de bo i que emocionant que serà una vegada arribis a la il·luminació és una manera autodestructiva de presentar els ensenyaments”.

De fet, la pràctica budista és que no tracta d'assolir res i, per tant, el sol fet de pensar en la il·luminació genera l'ombra que impedeix copsar-la. Per contra, argumenta Trungpa, si no tenim cap ambició, cap desig d'aconseguir res, sinó que ens limitem a estar, això es transforma en la forma més elevada de compassió. “Si algú necessita ajuda, l'ajudes. Et sents inspirat per ell i treballes d'acord amb les seves necessitats”.

Per al budisme, la pràctica de la meditació és una bona manera de disciplinar-se: no ens movem per instint o per patrons mentals habituals, simplement estem asseguts. “Això, de manera automàtica, provoca una sensació d'avorriment, la impressió que no passa res. I al viure amb l'avorriment, al permetre'ns estar avorrits i seguir asseguts, boicotegem les possibilitats de les conseqüències kàrmiques. No tens cap pla o estratègia, et limites a meditar. Aquesta simplicitat comporta un sentit d'obertura”, explica el mestre tibetà, per a qui tot depèn del poc o molt que ens aclapari el passat i el present. “Si tens la més mínima sensació que la teva existència podria canviar, si tens algun tipus d'enfocament progressista, rebel o revolucionari (com vulguis dir-ne), això genera més llibertat. En altres paraules, el potencial de la ment il·luminada embrionària en nosaltres no pot ser minvat contínuament pel karma pesant del passat. No estem atrapats en el karma”.