Crea el teu instrument casolà

Com seria una vida sense música? Molta gent la veuria inconcebible, independentment de l’edat que tinguin. Fixeu-vos si no en el fenomen que es repeteix en diversos indrets de Barcelona durant aquests dies de confinament decretat per frenar la propagació de la malaltia del covid-19: alguns balcons i finestres s’han convertit en escenaris musicals improvisats. És una de les múltiples maneres que han emergit per mirar de posar remei a tants dies d’estar tancats. Si teniu nens petits a casa segurament us cal ser més creatius que mai per omplir les hores amb algun entreteniment. Una opció que no suposa cap gran maldecap en aquests dies en què gairebé no hi ha res obert i que es pot fer en família és fabricar instruments musicals casolans tan sols amb el que tenim més a l’abast.

El lutier Maiol Xercavins, que en fabrica amb la marca Xviolins, explica que “hi ha desenes d’instruments que es poden fer a casa amb material reciclat”. A l’hora de triar quin fer amb els petits, aconsella fer “coses senzilles de construir i amb què els nens puguin dedicar molt de temps a decorar l’instrument”. La seva experiència en els tallers amb infants i adolescents de 6 a 15 anys és que habitualment “a cap nen li interessa la part tècnica de la construcció dels instruments”, però, en canvi, “a tots els encanta pintar i decorar”. Segons Xercavins, per norma general als més petits “retallar paper i enganxar sí, però quan han de començar a fer coses més elaborades es perden”. A més de ser una bona distracció, considera que aprendre ara a fabricar un instrument pot ser una oportunitat fins i tot d’abordar la complexitat del moment. “Si els donem una mica de joc amb qui ho fa millor o qui pinta el millor coronavirus en el seu instrument es tornen competitius i s’ho passen encara millor”, argumenta.

Tothom ho pot fer

Que ningú es pensi que no està fet per provar-ho. “Fer instruments sona molt professional i difícil, però a mi m’agrada molt trencar aquest estigma. Tothom pot fer-ho. Li sortirà millor o pitjor, però tothom pot”, diu. I segueix: “Al final la música la portem a dins i, quan ens deixem anar, la creativitat surt sola”. L’únic límit hauria de ser arribar fins on permetin la imaginació i la capacitat d’aconseguir alguna cosa que soni. Aquests dies hi ha el factor afegit que ens haurem d’acontentar amb el que tinguem a mà, cosa que no impedeix que hi hagi un camp de possibilitats molt gran. Amb elements tan accessibles com un simple tub de paper de vàter (una cosa que ara deu ser abundant a les cases a jutjar per com ha desaparegut dels supermercats) o uns llegums secs gairebé n’hi ha prou per fer passar l’estona a infants i adolescents. “Encara que tinguin 14 anys s’hi enganxen”, garanteix Xercavins, sobretot si tenen algun germà amb qui compartir l’experiència.

N’hi ha de senzills i de més complexos. Segons el lutier, els instruments més típics que poden fabricar els infants són els de percussió, com ara shakers, pals de pluja, tambors, panderetes i platets. “Aquests es poden fer amb pots buits i fent servir un tros de làtex per imitar la membrana (un globus o un guant de làtex)”, detalla. També hi ha els de metall, que es poden fer sonar per pulsació o també amb percussió, com petites castanyoles (fetes amb xapes de cervesa) o maraques (amb pots o ampolles buides). De corda cita el diddley bow, una guitarreta feta amb una capsa de sabates i gomes, un violí de figa (que fa servir un globus de caixa) o un baix acústic amb un cubell de la brossa. “De fet, només enganxant un pal amb un ressonador [un cubell] i una corda podem fer un instrument”, subratlla.

A més, hi ha instruments de vent, com flautes, xiulets i trompetes, però avisa que poden ser molt complicats si ens cal recórrer a la màquina trepadora per fer forats. Hi ha un altre gran grup, els electrònics. Es poden fer coses amb els piezoelèctrics que es poden treure d’altaveus o cascos de música trencats. “No es requereixen grans coneixements, ni tan sols soldar, però igualment aquest tipus d’instruments queden fora de l’abast dels nens”, precisa. Per als més experts encara també es pot provar amb Arduino, que és un xip programable, i amb petits circuits electrònics. Per la seva banda, Xavi Gallego, que va fundar l’orquestra Reciclofònica (fan concerts amb instruments autofabricats), afegeix que hi ha aplicacions i webs que permeten afinar els instruments casolans. Gallego proposa posar-ho en pràctica amb una flauta de pan amb ampolles, mentre Xercavins ofereix dues opcions per iniciar-se en l’autofabricació d’instruments: un shaker i una gralla o trompeta.

Recursos en línia

La xarxa és plena de recursos per aprendre a fabricar instruments. Ens guia Berta Vidal, que és estudiant de pegagogia musical a l’ESMUC i que fa el pràcticum de la carrera sobre construcció d’instruments amb material reciclat. Entre els referents que l’han inspirat figura el músic Xavi Lozano, que potser us sona del programa L’Atrapa-sons de TV3. La seva web és una bona mostra que hi ha molt de camp per recórrer. També fa menció de Francesc Cisa, que té un taller vinculat a elements de la cultura popular i un blog on ha penjat múltiples recursos per fer instruments amb materials reciclats però també d’origen orgànic. A més, podeu fer una cerca dels vídeos on apareix el col·lectiu de músics Vibra-Tó, com ara els que té penjats Joaquín Sánchez de les aparicions en el programa La aventura del saber de La 2.