Amb la Lucrecia es van fer amigues a la curiosa associació l’Arca de Noè

El 23 de febrer del 1927 Joaquim Ciervo va visitar el seu amic Santiago Rusiñol, que estava una mica abatut, i per animar-lo li va proposar d’ajuntar-se amb altres persones que tenien nom d’animal. Va ser llavors que va néixer l’Arca de Noè, una associació que encara avui dia participa en tot tipus d’activitats culturals i celebracions, com els Tres Tombs o l’Aplec del Caragol.

Cristina Manresa, primera dona comissària dels Mossos, hi va entrar gràcies al cognom matern: Llop. La seva mare també n’és membre, i la Cristina va ser batejada amb el nom de Llop Guardià. “A l’associació tots rebem un nom: Cabra, Formigueta, Àguila... De vegades sabem el nom animal, però no el de debò”.

Quan va conèixer l’Ave de Fuego, la Cristina ja sabia el seu nom real, l’havia vista moltes vegades a la televisió. Aquelles trenes de colors llampants eren inconfusibles: era la Lucrecia, la cantant. De seguida es van fer amigues i van començar a fer coses juntes fora de l’Arca de Noè. “Va començar a participar amb els Mossos, per exemple el Dia de les Esquadres, quan fem l’entrega de medalles. Ha cantat en alguna festa del cos, i una vegada la vam portar a cantar per als interns a Brians”, detalla la Cristina. “És un amor, és amable, col·laboradora, s’implica en tot el que fa”, diu la comissària. “L’admiro molt. És una gran artista, la manera com omple l’escenari és brutal, i és molt treballadora. És mereix totes les coses bones”.

L’admiració és clarament mútua i el 2015, als premis Alegría de Vivir que la Lucrecia organitza cada any, la guardonada va ser la Cristina. En el seu discurs, la Lucrecia va dedicar-li paraules plenes d’estima: “Ets culta, propera, alegre i exigent. Personalment m’honora conèixer-te de prop. El meu premi se suma als tants i merescuts que deus haver obtingut al llarg de la teva carrera”.

La Cristina diu que comparteixen els mateixos valors malgrat viure en mons tan diferents. “Ella també té un fill adolescent, i això uneix molt”, bromeja. El que sí que és cert és que la filla de la comissària també es porta molt bé amb la Lucrecia, de vegades dinen totes tres juntes a Sitges, on la noia estudia cant. “En alguna celebració amb amics han cantat juntes”, revela orgullosa la Cristina.

La comissària reconeix que té facilitat per fer amics, i en gaudeix especialment quan no tenen res a veure amb el que ella fa. “Hi ha una riquesa a la meva feina, que és l’accés a gent diferent. M’enriqueix, veig el món amb altres ulls”. Amb ulls de llop, però també d’ocell.