Man Ray, l’ull de la moda

PARÍSLa fotografia de moda és una de les facetes menys conegudes d'Emmanuel Radnitzky, artista surrealista altrament dit Man Ray (Filadèlfia, 1890 - París, 1976). Tot i això, els clixés que va realitzar durant el període d'entreguerres a París per guanyar-se la vida van revolucionar aquest gènere, llavors considerat marginal. El Museu del Luxemburg de París li dedica des d'avui i fins al 17 de gener la mostra Man Ray i la moda, centrada en aquesta etapa de la seva obra, desconeguda del gran públic. Si bé la capital francesa ja li havia consagrat diverses exposicions –el Grand Palais va dedicar una important monografia del seu treball fotogràfic el 1998–, aquesta exposició explora la seva obra des d'un punt de vista que no s'havia abans mai fins ara: la moda.

Man Ray, que durant els seus estudis a l'Escola Moderna de Nova York s'amararà de les idees del lliurepensador català Francesc Ferrer i Guàrdia, arriba a París el 1921 sense experiència en aquest àmbit. De fet, seran els retrats de l'alta societat de l'època el que li permetrà introduir-se en l'univers de la moda. L'artista fotografiarà la comtessa de Moustiers, la de Beauchamp, la mecenes del moviment surrealista Marie-Laure de Noailles o bé la rica hereva americana Peggy Guggenheim, que anys més tard passaria a la història com una de les grans col·leccionistes d'art de l'època. En l'exposició es poden veure diversos d'aquests retrats publicats a les pàgines de les revistes on es parlava de la vida social de l'alta societat. Per exemple, una sèrie de fotografies de Guggenheim vestida amb peces del modista Paul Poiret va servir per il·lustrar un article consagrat a les personalitats estrangeres instal·lades al París dels bojos anys vint.

De fet, la mostra presenta una vasta documentació d'exemplars de revistes –VU, Vogue, Harper's Bazaar– on Man Ray va publicar les seves fotografies. Els visitants més atrets per la indumentària que per la fotografia es podran delectar amb la selecció de vestits que també inclou l'exposició, des del vestit de seda dissenyat per Jeanne Lanvin l'any 1925 en ocasió de l'Exposició Internacional de les Arts Decoratives de París fins a l'abric de nit d'Elsa Schiaparelli amb brodats de la reputada Maison Lesage, especialitzada en l'art dels ornaments, passant pel vestit abric amb transparències de Madeleine Vionnet. Són peces que impressionen per la seva majestuositat. Una altra dona capdavantera, Gabrielle Chanel, completa aquest prestigiós quartet del fil i l'agulla que va regnar a principis del segle XX. Man Ray va documentar moltes de les seves creacions, però també les va fotografiar a elles. La mostra inclou diversos retrats de Chanel i Schiaparelli, fundadores de dos imperis de la costura, conegudes per la seva llegendària rivalitat.

L'artista també es va servir d'algunes de les seves parelles per evolucionar i passar d'una fotografia estrictament professional, com és el retrat, a una de més creativa, ressaltant la sensualitat del cos femení. Així ho exemplifiquen les fotografies d'Alice Prin –més coneguda amb el nom de Kiki de Montparnasse– amb una màscara baulé que es van publicar a la revista Vogue el 1926, o bé la imatge de Lee Miller amb detalls dibuixats a la cara de la qual encara avui es fan ressò joves dissenyadors com Simon Porte Jacquemus en la posada en escena de les seves col·leccions. Man Ray i la moda també inclou la sèrie de fotografies avantguardistes La moda al Congo que es va publicar a la revista Harper's Bazaar el setembre del 1937. De nou, la model és una ballarina de cabaret de l'illa de Guadalupe, Adeline Fidelin, de la qual el fotògraf es va enamorar abans que es convertís en la seva nova musa.

"Man Ray vol introduir en l'obra que produeix per encàrrec per a les revistes de moda un estil pictòric que es distingeix per la seva pertinença reivindicada a l'avantguardisme [i, en particular, al dadaisme]", escriu el conservador d'art Alain Sayag al catàleg de l'exposició. De fet, aquesta és la seva manera de diferenciar-se i fer-se un lloc en la fotografia de moda. Cal dir que, als anys vint, els il·lustradors tallen el bacallà en la premsa escrita, llavors principal vector de difusió de la moda.

"Composicions, reenquadrament, jocs d'ombres i de llum, solaritzacions [...] i altres experimentacions tècniques contribueixen a la creació d'imatges oníriques", explica un altre conservador d'art, Claude Miglietti. Precisament, una de les primeres obres que s'exposen al Museu del Luxemburg, Le baiser, mostra aquesta obsessió per una d'aquestes tècniques, l'enquadrament. El visitant podrà apreciar les marques que hi ha al clixé, que data del 1932, doblegat en múltiples formes per trobar l'enfocament adequat als ulls de Man Ray del petó entre dues dones. L'artista també va aplicar aquesta tècnica als cinc negatius que existeixen de la icònica fotografia Les larmes, potser la més coneguda de l'artista, en què una ballarina de cancan plora llàgrimes de vidre.

Tot això fa que Man Ray "aporti una nova perspectiva, feta d'invenció tècnica i de llibertat a la glòria de la dona i la seva indumentària". És així com l'artista passarà de ser, doncs, un fotògraf de moda a convertir-se en el fotògraf a la moda.