El Nadal lluny de casa

BarcelonaNadal. Dia de retrobaments familiars, de qui res no estrena res no val, d’escudella i carn d’olla, de sobretaules eternes, de fer cagar el tió... Però què passa quan no pots, no vols o és el primer cop que passes un dia tan especial fora de casa? Ens ho expliquen sis parelles i famílies amb històries molt diferents.

Quan vius lluny

La Marian Vidal i la seva família fa set anys que viuen a Sydney i aquest és el tercer cop que passaran les festes lluny de casa. Els dos últims anys han rebut visites familiars i aquest 2017 tenien pensat venir a Catalunya, però estan esperant el seu segon fill i l’embaràs no els permet viatjar. La nit de Nadal tindran convidats i el dia 25 aniran a casa d’uns veïns anglesos. “Aquí hi ha molta gent de fora i de segona generació i estan acostumats a celebrar el Nadal entre amics”, explica. “És estrany, perquè fa calor i no fa Nadal, però és més agradable”, diu mentre recorda les vegades que s’ha posat malalta quan viatjava de l’estiu australià a l’hivern català: “El cos viatja més ràpid que la ment, que necessita més temps per acostumar-s’hi”. Però s’han adaptat a les noves circumstàncies i han creat la seva pròpia tradició: “En comptes de fer galets i pollastre, fem paella, gaspatxo i sangria per combatre la calor”. El que sí que intenten mantenir, i més ara que hi ha petits a casa, són les tradicions del tió i dels Reis, que arriben a Austràlia gràcies al Casal Català de Sydney.

A Queenstown, Nova Zelanda, una altra família de catalans ha deixat casa seva buida aquest Nadal. El Joan Farrés i l’Èlia Forcén són a Sant Cugat des del 17 de desembre, emocionats per tornar a viure el 25 de desembre a casa després que l’any passat el passessin als antípodes. “Els trobes a faltar tot l’any, però aquestes èpoques són especials i jo enyoro estar en família”, explica l’Èlia, que, si pot, no tornarà a passar un Nadal a 19.000 quilòmetres de distància. “L’any passat ens van enviar dues caixes amb torrons, fuet, pernil, escopinyes... i ens ho vam endur a la muntanya”, recorda el Joan. Per pal·liar la distància durant les festes, l’Èlia va cuinar els plats més tradicionals. “Menys l’escudella, que fa massa calor, però vaig fer canelons i tortell de Reis”, explica. També diuen que les noves tecnologies són imprescindibles aquests dies. “Celebrem el Cap d’Any a Nova Zelanda, però després ens connectem a l’Skype i fem el Cap d’Any català amb el raïm, que coincideix amb el nostre migdia”, explica l’Èlia. Tot i enyorar immensament el Nadal, fa 4 anys que s’han instal·lat a Nova Zelanda i, de moment, no tenen la intenció de tornar.

Quan viatges

Qui, en canvi, no enyora gens el Nadal i, a més, el vol passar fora és una parella de Lloret de Mar. “A mi no m’agrada, som quatre gats a la família i des que van morir els avis sempre hi havia algú que acabava el dinar plorant”, explica la Vanessa Santiago. Ella i el Roger Carles són els autors del blog Viajeros Callejeros i fa 5 anys van decidir que sempre que poguessin passarien el Nadal en ruta. S’autodefineixen com uns “anti-Nadal” i des de llavors han passat les festes en llocs com Madrid, París, Israel, el Japó i Xile. Aquest any són a Mèxic. El dia 24 visitaran les ruïnes maies de Yaxchilán i Bonampak i, part del dia 25, el passaran en autobús de Palenque a Campeche. “Així aprofitem que tot està tancat per moure’ns”, expliquen.

Admeten que viatjar per aquestes dates de vegades és un maldecap: “És més car i molts llocs estan tancats”. Tot i així, per la feina que tenen és una època ideal per desconnectar. Entre els avantatges hi ha “l’oportunitat de conèixer noves tradicions i viure experiències úniques que només passen mentre viatges”. Com el terratrèmol que els va enganxar a l’illa de Chiloé (Xile) justament el dia de Nadal de l’any passat. “Per sort es va quedar en una anècdota”, recorden.

Uns altres bloguers de viatges, la Neus Nualart i el David Pérez (www.davidneusviajes.blogspot.com), també han provat això de passar el Nadal lluny de casa per decisió pròpia però, si poden, no repetiran. Aquesta parella d’Abrera l’any passat va estar a Sri Lanka, i la Neus reconeix que va trobar a faltar “moltíssim” el Nadal. “No el trobaries a faltar si no fos per les fotos i els vídeos que t’envien els amics i la família”, puntualitza el David, que no va enyorar el Nadal. En canvi, tots dos coincideixen a dir que sí que els agrada passar el Cap d’Any fora. “No és una festa tan familiar” i afegeixen que “el fet de viatjar a l’hivern fa que puguis anar a països de l’hemisferi sud on és estiu, com l’Argentina, o altres llocs on és època seca, com Tailàndia”.

Quan és el primer cop

La Maria Chamón i el Xavi Serradell (www.mixdeviatge.com), de 35 i 36 anys, fa cinc mesos que van deixar les seves vides a Barcelona per començar un viatge d’un any. Després d’haver trepitjat l’Índia, el Nepal, Malàisia, Singapur i Indonèsia, acaben d’arribar a Austràlia, on passaran el seu primer Nadal fora de casa. “Es fa estrany no ser-hi i no tenir hivern”, diu la Maria, que creu que s’enyorarà molt. “M’agrada moltíssim la nit de Nadal, des de ben petita estic nerviosa pels regals”, explica emocionada. Acostuma a celebrar-ho amb la seva germana i els seus pares i “si falta algú es nota moltíssim”.

A casa del Xavi són més colla però saben que també se’ls trobarà a faltar i esperen “ser un dels temes de conversa del dinar”. Mentre parlen d’ells, seran a Melbourne gaudint d’una experiència de petsitting, que els dona dret a tenir allotjament gratuït a canvi de cuidar una gosseta mentre els seus propietaris estan de vacances.

La seva intenció “és cuinar un menú que sigui especial”. “Qualsevol cosa, per perdre de vista l’arròs i els noodles. Una truita de patates i un pa amb tomàquet poden ser un autèntic plaer, i si trobem pernil o un bon vi ja serà increïble!”, somia la Maria. Tenen ganes de viure unes festes amb màniga curta i també esperen fer-se algun regal que els faci sentir més a prop del Nadal, però serà un gran repte: “Haurà de ser necessari i sobretot lleuger”. No volen sumar pes a les motxilles de 60 litres que els acompanyen des que van marxar.

Lluny de Melbourne, una altra parella de catalans passarà el seu segon Nadal lluny de casa. El Sergi Ferrer i la Patri Camps (www.quefillsderuta.com) van marxar de Barcelona el novembre del 2016 per fer la volta al món i encara no han tornat. L’any passat van celebrar el Nadal a Jordània i aquest any ho faran al Japó. “Hem estirat una miqueta el pressupost baix que tenim i hem llogat un apartament”, explica el Sergi. Però admet que és dur no ser a casa per segon any consecutiu: “Encara que sembli que al segle XXI és tot més fàcil perquè hi ha videotrucades i missatgeria instantània, no és el mateix”. Trobaran molt a faltar l’escudella de les seves mares i les nadales, però tenen ganes de viure un Nadal a base de sushi i a ritme de k - pop. Esperen no passar un tercer Nadal fora de casa, però com que abans de tornar encara volen passar per Corea, Indonèsia, Nova Zelanda i alguns països de Sud-amèrica, aprofiten aquestes línies per enviar una abraçada a les seves famílies i fer una mica més proper aquest segon Nadal lluny de casa.