Centre Zen BarcelonaMoltes persones quan arriben per primera vegada a un centre de meditació venen mogudes per l’anhel de viure amb més pau, de posar calma en el seu món i en el món exterior, però, sobretot, en el món interior. Poder disminuir el volum i, fins i tot, aturar la veu interna i incessant que sentim dins el cap. Fer una pausa en el diàleg o potser, més ben dit, en el monòleg que coneixem de memòria, perquè té tendència a repetir-se una vegada i una altra. Un monòleg que ens acaba esgotant.
La primera pregunta sol ser què cal fer per prémer el botó de pausa, i la resposta és senzilla: aprendre a no fer res. En la societat actual estem instal·lats en el fer i oblidem sovint el ser, pensem que si volem meditar haurem de buscar espai en la nostra plena agenda per una altra activitat, quan no es tracta d’activar sinó de desactivar. De tota manera, desactivar no és fàcil. Per començar, hem de trobar un lloc on poder seure en silenci i, una vegada asseguts, portar l’atenció en la postura de meditació. D’entrada això ens permet baixar la intensitat del crani cap al cos i, en concentrar l’energia en el cos, relaxar automàticament la ment. El següent pas és anar d’aquest estat de concentració a l’observació, per poder veure com a l’interior apareixen les emocions i els pensaments. És com seure darrere el vidre en un llarg viatge i observar el paisatge. Finalment, hem de permetre que el paisatge passi sense voler-lo atrapar, sense intervenció per part nostre.
Tenim tendència a voler intervenir, a creure’ns la fal·làcia que així podem controlar la nostra vida, però en la pràctica de la meditació és important aprendre a perdre el control, a confiar que podem deixar anar l’esforç i observar tranquil·lament la vida. Aquest gest subtil, acompanyat del silenci, permet disminuir el volum mental i alliberar-nos de tot monòleg.
