Sherin Khankan: dona i imam

Fundadora de la primera mesquita escandinava dirigida per dones

Expliquen que una dona es passejava pel poble amb un cubell d’aigua a la mà i un pal amb foc a l’altra mà. Quan li preguntaven per què, responia que l’aigua era per apagar l’infern, i el foc, per cremar el paradís... Aquesta dona es deia Rabia al-Adawiyya i des del segle VIII és una de les figures més prominents i inspiradores de la mística musulmana.

Al llarg dels segles, els seus poemes i escrits han anat sobrevolant tot el món islàmic, impregnant-lo d’aquesta interioritat que va més enllà de les dualitats, que no busca ni càstigs ni premis, només la unió, única, amb el Tot.

Sherin Khankan (1974) és una dona danesa per a qui Rabia al-Adawiyya és mestre i referent. Ho diu tot just començar la conversa, mentre es col·loca bé un mocador sobre les espatlles, el mateix que farà servir per cobrir-se els cabells quan faci les seves oracions; la resta de les ocupacions les fa sense vel. Com explica, no ho considera una obligació de l’islam, només una opció. Tenint en compte que Khankan és imam i una figura destacada d’aquest islam europeu i contemporani, la seva decisió de mostrar-se en públic sense vel és significativa.

Però en la vida d’aquesta dona tot és significatiu, carregat de valors, sovint a contracorrent. De pare sirià exiliat a Dinamarca i de mare finesa, va créixer en una llar on la importància de la diversitat i el respecte per a l’altre eren claus. Un pare captivat per les lectures del místic Ibn Arabi i un mestre de kungfu musulmà van despertar en aquella adolescent el seu interès per l’espiritualitat i per l’islam. Va ser llavors quan va decidir anar a estudiar al Caire i a Damasc fins que va tornar a Dinamarca l’any 2000. A la Universitat de Copenhaguen va cursar també un màster en sociologia de la religió.

Casada i mare de quatre fills, ha publicat diversos llibres sobre islam, va fundar primer una associació de musulmans crítics i, poc després, el 2014, també va crear l'ONG Exitcirklen, el primer grup de conversa i autoajuda de Dinamarca per a persones que estan exposades a la violència mental. L’any 2016, en el mateix edifici d’aquesta entitat que dirigeix, va decidir obrir, juntament amb altres persones, la mesquita Mariam, anunciada oficialment com la primera mesquita conduïda per dones imams d’Escandinàvia.

Una revolució silenciosa

Convidada a Barcelona per l’Institut Europeu de la Mediterrània fa uns dies, Khankan es mostra convençuda amb la possibilitat de trencar les estructures patriarcals, igual que també veu factible poder canviar les narratives negatives sobre l’islam a Europa: “Fa uns anys creia que no era possible, especialment després de l’11-S, amb tota la propaganda islamòfoba, però ara veig que sí podem, i això m’omple d’esperança i desig d’actuar. Per això hem decidit que les nostres veus siguin visibles, no només a Dinamarca, sinó també a nivell internacional”. “Potser moltes de les nostres pràctiques semblen noves per a molts musulmans –afegeix–, però com dic sovint el que proposem nosaltres no és innovador, sinó que forma part de la tradició, com el dret al divorci, la igualtat de gènere, la dignitat i legitimitat de la dona... Malauradament tenim uns líders que no volen donar aquests drets a les dones, i, per tant, ho hem de canviar”.

La seva tasca no és només teòrica, sinó pràctica, laboriosa, d’anar construint xarxa poc a poc, amb una base sòlida i sent molt conscient de cada pas, en una mena de “revolució silenciosa interior”, com diu ella, “creant una forta comunitat conscienciada”. La mesquita, situada al centre de Copenhaguen, té una capacitat per a unes 70 persones, i els divendres al migdia –moment de la pregària conjunta i on la persona que dirigeix la pregària també fa un discurs– està reservada a les dones. Aquest espai de culte també està dedicat a la formació d’adults i els diumenges es converteix en una escola alcorànica per a infants amb una perspectiva espiritual i respectuosa. “Tot el que fem a la mesquita és amb una visió antidogmàtica, i totes les persones que ofereixen lectures, xerrades o guien la pregària estan imbuïdes d’aquest vessant espiritual. Moltes de les famílies que venen provenen de famílies molt estrictes i dogmàtiques i això havia provocat que fins i tot s’allunyessin de l’islam, i aquí tornen a trobar la bellesa d’aquesta religió. Així que quan ens diuen que som reformistes, que volem un islam a la manera europea, per a mi no és important. El que realment volem és posar-nos al servei de la comunitat”.

L'imamat femení

Un imam, una imam, és això, estar al servei, no és una qüestió de lideratge, de poder, sinó d’humilitat, d’estar atents a les necessitats reals. El debat sobre si una dona pot ser imam és vigent i en determinats cercles és gairebé un tabú, però al llarg de la història –començant per la primera comunitat al voltant del Profeta– ja en trobem exemples. El mateix erudit i gran místic del segle XII Ibn Arabi va deixar escrit: “Alguns mantenen que l’imamat d’una dona és absolutament lícit, tant davant d’homes com davant dones, i jo comparteixo aquesta opinió”.

Com explica aquesta imam danesa, el que intenten a la seva mesquita és que la gent torni a estimar l’islam més enllà de les formes heretades, especialment entre nens i joves. Poc preocupada per les crítiques, tot i rebre amenaces de mort i moltes pressions per part dels grups racistes i d’ultradreta, prefereix centrar-se en els suports i els testimonis positius. “Fins i tot quan parlo amb la premsa intento no centrar-me en la part negativa, sinó mostrar els exemples positius. Si decideixo parlar dels aspectes negatius aquest és el missatge que enviaré al món i fins i tot legitimo la seva oposició. En canvi, si et parlo d’un conegut imam d’Indonèsia que ve fins aquí i dona el seu vist-i-plau a la mesquita i al fet que les dones puguem ser imams, doncs el seu testimoni és molt més significatiu que tots els comentaris negatius”.

Dit això, calla i somriu, serena, i és en la seva mirada, més enllà de les paraules, on es veu el seu testimoni de compromís i servei, disposada a agafar en qualsevol moment l’aigua i el foc per fer desaparèixer tots els vels que ens angoixen i distreuen.

Més continguts de