COMPLOTS
Estils 31/10/2021

Així funcionen les teories de la conspiració

La pandèmia ha tret dels marges les teories conspiratòries i les ha col·locat al centre del debat. Coneguem com funcionen i quines són les més populars

5 min
Conspiranoia

L'any i mig que portem des de l'arribada del coronavirus ha adobat el terreny de les teories conspiratòries. Les explicacions al voltant de l'origen, propagació, gravetat i curació del covid-19 han portat una mena d'edat d'or per als conspiranoics, que han aconseguit abandonar el paper marginal al qual estaven acostumats per passar a ser al centre del debat en algun dels pitjors moments de la crisi. El paradigma ha canviat i si fins fa res era impensable prendre's en consideració segons quines teories absolutament irracionals, avui dia qualsevol dels nostres veïns podria ser algú que assegura que amb cada vacuna ens injecten un microxip.

Però les teories de la conspiració existeixen des de sempre. El que passa és que han mutat pel que fa a la forma, difusió, i seguiment. A la xarxa hi ha un torrent incontrolable d'informació que dona accés a explicacions alternatives, ara més modernes però que mantenen intacte l'esperit primari del complot tradicional: tot passa per alguna raó i ens estan amagant la veritat.

Societats secretes 

La idea més recurrent en la majoria de les teories conspiranoiques és que els poderosos decideixen el nostre esdevenir a través de grups secrets, una mena de germandats. L'argument no apareix del no-res, ja que de societats secretes, a l'estil dels maçons, n'hi ha hagut sempre, per no parlar dels grups com el Club Bilderberg. El problema, pel que fa a la veracitat d'algunes teories, és que les explicacions que donen van més enllà del que és raonable. En aquest sentit, una de les teories més populars i rocambolesques és la dels Reptilians, que assegura que una mena d'homes sargantana amb aparença humana maneguen els fils de l'economia i política internacional. És un despropòsit sense cap prova, però amb una cerca simple a internet ens topem amb centenars d'entrades que asseguren l'existència d'aquests extraterrestres amb aparença humana dirigint el món. 

Pel que fa a la dominació planetària, no hi ha cap teoria amb tants seguidors com la que creu en l'immens poder dels Illuminati. Segons aquesta teoria, aquest grup format al segle XVIII va néixer per promoure una mena de nou ordre mundial i entre ells hi havia gent poderosa. Però els seus seguidors asseguren que actualment, en ple 2021, el grup continua existint i hi militen personatges tan dispars com el papa Francesc, Barack Obama, Jay Z o la reina d'Anglaterra i que entre tots dirigeixen el món en reunions secretes. Una teoria que ja costa més de creure.

En els últims anys hi ha dues figures que apareixen repetides en les conspiracions al voltant de malvats que volen dominar l'economia i política mundial. D'una banda, Bill Gates –vist amb recel per la seva filantropia i el seu programa de donacions– i, de l'altra, George Soros –el multimilionari nord-americà–. Amb tots dos personatges, els seguidors de la teoria de la conspiració repeteixen la mateixa qüestió: "No ens val el que diuen, volem saber la veritat".

"A mi no m'enganyen"

Si mirem al cel de nit podrem observar els molts satèl·lits artificials que orbiten la terra, enviant informació meteorològica i imatges del planeta diàriament. Doncs, segons alguns conspiranoics, els satèl·lits són part d'una gran mentida: encara que l'ensenyin esfèrica, la terra és plana. Segurament és la teoria alternativa més popular i longeva de tots els temps, sustentada en el fet que durant molts segles va ser una versió habitual. El moviment terraplanista defensa que això és un muntatge dels poders fàctics, amb col·laboració de la comunitat científica, per negar l'existència de Déu. A ple 2021 encara es troba moltíssima informació i filiació en aquest col·lectiu, que a l'Estat compta fins i tot amb un youtuber, Oliver Ibáñez, amb més de mig milió de seguidors. El terraplanisme és un exemple ideal per entendre el funcionament de les teories conspiratòries: es busquen versions alternatives a fets que són complexos d'explicar. Es ven la idea que el poder vol que ens creiem uns fets, però segur que hi ha altres explicacions que no els interessa que sapiguem.

Una altra teoria molt popular és que l'Apolo XI no va arribar mai a la Lluna: les imatges que van emetre els Estats Units van ser un frau de la NASA i es van gravar en un plató de cinema amb assessorament de Stanley Kubrick. Arguments? En primer lloc: la bandera que es veu a les imatges no hauria d'onejar, perquè a la Lluna no hi fa vent. En segon lloc: no s'hi veuen estrelles i també asseguren que les ombres dels astronautes no són paral·leles. Totes aquestes acusacions s'han refutat científicament, però és igual, els negacionistes van apareixent regularment amb alguns membres destacats com l'exporter madridista Iker Casillas, que fa poc va piular que no creia que l'home hagués arribat mai a trepitjar la Lluna.

Aquest tipus de conspiració se centra a refutar una versió oficial. Algunes busquen el desprestigi, com la teoria que la sida va ser una creació de la indústria farmacèutica amb l'ajuda de la CIA, i n'hi ha d'altres que directament provoquen una sonora riallada, com que la neu caiguda a Madrid durant la gran nevada del Filomena era plàstic.

Aquest mort està molt viu

Hi ha conspiracions desagradables i que afecten les nostres vides, com la de QAnon, promoguda per l'extrema dreta nord-americana. Encara avui defensen que hi ha un grup secret controlat pel partit demòcrata, actors de Hollywood i funcionaris d'alt rang que promou una xarxa internacional de tràfic sexual de criatures i comet actes pedòfils. Aquestes teories van ser encoratjades per Donald Trump i en la salvatge ocupació del Capitoli, a principis del 2021, s'hi van trobar seguidors d'aquest moviment.

També hi ha altres teories amb idèntica falta de rigor i igual d'esbiaixades, però com a mínim no fan mal a ningú. És el cas de les teories sobre la mort i la vida d'alguns personatges públics, especialment artistes. Alguns exemples: Elvis Presley hauria simulat la seva mort per marxar a viure tranquil·lament a les illes de Hawaii. Paul McCartney va morir abans de publicar Abbey Road, per això és l'únic que apareix descalç i amb una cigarreta a la portada del disc. Avril Lavigne fa anys que va morir i és una doble la que puja a l'escenari. Les teories dels dobles tenen força seguidors, si no que li preguntin a Pepa Flores, que també va haver d'assegurar que no hi havia dues Marisols per ser a més d'un lloc a la mateixa hora.

El paper dels famosos

L'hegemonia de les xarxes socials com a vehicle de transmissió i de relació entre les celebritats i els seus seguidors també ha desembocat en un nou fenomen: els líders d'opinió conspiranoics són avui gent molt popular i amb una gran capacitat d'influència. És el cas de l'estrella de la NBA Kyrie Irving, terraplanista i antivacunes (actualment està apartat del seu equip per no seguir el protocol sanitari que marca la lliga), o l'actriu Letitia Wright (Black panther), que ha topat amb la negativa de Disney, que no deixa treballar als rodatges qui no està vacunat. Wright ja havia compartit algun enllaç antivacunes al seu compte de Twitter, opinions rebutjades pels seus seguidors i que va contestar d'aquesta manera: "Si no et conformes amb les opinions predominants, sinó que fas preguntes i penses per tu mateix... et cancel·len".

A l'estat espanyol és famós el cas de Miguel Bosé, que ha defensat la teoria de la plandèmia, també coincidint amb el cantant Enrique Bunbury, que en una entrevista a la revista GQ va mostrar-se contrari a la figura de Bill Gates i a la vacuna del covid.

Noel Ceballos, autor de 'El pensamiento conspiranoico'
"Els conspiranoics es declaren en rebel·lia contra la versió oficial"

Periodista i crític de cinema, Noel Ceballos acaba de publicar El pensamiento conspiranoico (Arpa), un assaig en què desgrana com funcionen algunes de les teories conspiratòries més populars del món i els seus seguidors.


Expliques al teu llibre que el primer que necessita tota conspiració és una narrativa alternativa a l'oficial.

Totalment. Aquestes narratives s'acostumen a crear sempre de la mateixa manera, amb una mescla de dades reals i rumors que normalment són mentida. El resultat és una visió dels fets diferent de l'acceptada, més fascinant i simplista que la real. Un exemple són les acusacions a Bill Gates respecte a la pandèmia: busquen un malvat i així simplifiquen unes causes molt complexes i que encara estan per determinar, com és tot el que ha envoltat el coronavirus.

¿La base és creure que se'ns amaga la veritat?

Els conspiranoics es declaren en rebel·lia contra la versió oficial, perquè tenen una desconfiança absoluta en el món en què vivim, massa complex i caòtic. De vegades és més tranquil·litzador pensar que darrere de cada fet hi ha un pla, en comptes d'assumir que estem en mans de l'atzar. 

Llavors fa falta el combustible que la faci sortir a la llum.

La pandèmia ho ha estat. La història ha passat per un gran nombre de fets traumàtics que provoquen un xoc i que exigeixen una explicació immediata; la diferència és que ara s'estenen rapidíssim. Amb les xarxes socials una fake new arriba a molta gent de manera instantània.

Quin és el perfil de gent que creu en les conspiracions?

Són persones que estan en un moment en què sospiten de tot. Tenen una mena de sentiment de comunitat molt fort: no es creuen més llestos que els altres, però estan profundament orgullosos d'haver canviat de bàndol, de veure més enllà de la superfície.

¿Hi ha algú que treu benefici d'aquestes teories?

Sí, passa quan són teories instrumentalitzades amb fins polítics. Als Estats Units s'ha vist molt clarament amb el Partit Republicà fent picades d'ullet a QAnon. Les feien perquè no volien perdre un sector gran de votants, per molt radicals que fossin. El mateix Trump va alimentar les seves teories des del seu compte de Twitter. Quan aquestes teories, que surten de manera més o menys espontània, són aprofitades per certs moviments polítics és quan es tornen més perilloses.

Quan pensem en conspiracions hi ha les inofensives, com que l'Elvis està viu, però n'hi ha d'altres que semblen amagar molts interessos.

No totes les conspiracions tenen a veure amb un pla per dominar el planeta. N'hi ha algunes més d'estar per casa i que acaben sent inofensives i divertides. El problema és quan xoquen amb la realitat, com és el cas de la vacuna del covid; llavors una teoria de la conspiració passa a l'esfera real. L'Holocaust va venir, en part, per una teoria de la conspiració antisemita que es va anar arrossegant durant segles i que va acabar formant part del pensament formal dels nazis.

Com hem de tractar amb la gent que hi creu? Som en un moment que qualsevol pot apuntar-se a una teoria d'aquestes.

Els conspiranoics s'han multiplicat i poden ser els nostres amics, familiars o veïns. És un tema delicat que no té una resposta única, però crec que és important combatre el seu dogmatisme. Diria que la millor manera de tractar-hi és aconseguint que es facin preguntes, sempre sense provar d'imposar la teva versió dels fets. És difícil d'aconseguir, perquè quan parles amb un conspiranoic has de pensar que som en un moment que fins i tot les dades són opinables, en canvi les creences segueixen sent sagrades. Aquestes teories són els seus sentiments sobre la realitat, i això és molt difícil de canviar.

stats