Els cactus triomfen en la moda i la decoració

BarcelonaEls cactus estan de moda. Només cal fixar-se en l’explosió de cactàcies que ho ha acaparat tot: des de les taules dels bars fins als aparadors de les botigues, els estampats dels vestits o les portades de les revistes més in. ¿Què tenen aquestes plantes punxegudes que agraden tant?

En una vida dominada per les presses i la necessitat d’immediatesa, els cactus són l’aliat perfecte per tenir a casa com a decoració. “Són plantes netes, que no deixen caure fulles i que requereixen poc manteniment”, explica Vera Salvat, que és directora i dissenyadora d’interiors d’Iloftyou. Pel que fa a l’estil, segons l’opinió de Salvat, aquesta planta originària d’Amèrica “aporta un punt de color i trenca amb la monocromia que solen tenir els mobles”.

Tot i que la moda de la decoració amb cactus ja ve de lluny, les xarxes socials, amb aplicacions com Pinterest o Instagram, han reciclat amb més força que mai aquesta tendència. A través de filtres cremosos i assolellats, les imatges ens mostren paradisos de jardins verticals plens de cactus, centres de taula amb varietats de plantes crasses i pedretes o testos que pengen del sostre.

I altres idees que també ens aporta la dissenyadora són, per exemple, omplir lletres buides de cartó amb petites cactàcies -alerta, que no tinguin punxes- i col·locar-les com a decoració per celebrar aniversaris o casaments, o fins i tot ambientar espais de la casa amb cactus fets de roba o plàstic. En aquest punt la tendència DIY ( do it yourself ) és més forta que mai. Mentre la imaginació i la traça en treballs manuals ho permeti, tot és possible.

Manteniment fàcil?

No és cap secret que moltes persones tenen cactus perquè són les úniques plantes que no se’ls moren. De fet, fins i tot hi ha la creença generalitzada que no s’han de regar. Res més lluny de la realitat. “A l’estiu s’han de regar com una planta normal, mullant tot el substrat, mentre que a l’hivern han d’estar secs”, explica Alex Bunkenburg, membre de la junta de l’ASAC (Associació d’Amics de Cactus i Altres Suculentes). Un fet que contrasta amb el clima mediterrani, on plou més a l’hivern que a l’estiu. Tot i això, a diferència d’altres plantes, Bunkenburg aclareix que, “si a l’estiu marxes tres setmanes i no regues el cactus, sí que sobreviurà”.

Una altra de les errades més habituals, diu l’especialista, és tenir el cactus dins de casa. “Hi ha molta menys llum del que ens pensem i no hem d’oblidar que és una planta del desert”. Bunkenburg aconsella posar la cactàcia almenys davant una finestra on toqui molta llum. Ah, i res de pensar que fa efecte antiradiació a les oficines. “Algú s’ho va inventar per vendre més cactus”.

Parlant del mercat, el membre d’ASAC assegura que, com a molt, un cactus hauria de costar 50 euros. Res a veure amb algunes botigues de moda que els venen a preus més alts. “Rere la bellesa d’aquests exemplars hi ha hivernacles en què en forcen massa el creixement, i fan que després tinguin molt poques opcions de sobreviure”, adverteix.

Si voleu un cactus que aguanti bé i us duri, Bunkenburg recomana la varietat Echinocactus grusonii, coneguda popularment com a seient de la sogra, ja que té forma ampla, rodona i plena de punxes. També es pot optar per la varietat Echinopsis, de la qual floreixen flors blanques o de colors que, com a curiositat, són pol·linitzades per ratpenats.

Beneficis nutricionals

Precisament aquest cap de setmana es podran veure i comprar totes aquestes varietats a la XXI Exposició de Cactus i Altres Suculentes, la mostra que organitza anualment l’ASAC a l’Umbracle de la Ciutadella de Barcelona.

S’hi podrà veure que l’interior del cactus -que bàsicament és aigua- té una textura similar a la d’una poma. Els teixits també tenen una gran quantitat d’hidrats de carboni i de greixos a les llavors. Per aquest motiu s’ha fet servir tradicionalment com a aliment en zones àrides i seques com Mèxic, el sud del Mediterrani o l’Àfrica. Fins i tot, les varietats Peyote i San Pedro, que tenen propietats al·lucinògenes, són comunes en els rituals sagrats indígenes.

Com a aliment popular el més habitual és la fulla de nopal a Amèrica, també coneguda a casa nostra com a figuera de moro, i que es fa servir com a verdura i fruita fresca. Tot i que al nopal se li atribueix una gran quantitat de beneficis, com el fet de ser antiinflamatori, anticolesterol i d’ajudar en les dietes per aprimar-se, “encara no hi ha prou assajos clínics que ho demostrin”, explica Alícia Aguilar, nutricionista i professora dels estudis de ciències de la salut de la UOC.

“No recomano especialment menjar cactus, almenys no amb més intensitat de la que recomanaria per consumir meló”, aconsella Aguilar. Segons l’experta, en el nostre entorn més proper hi ha molts altres vegetals que són més fàcils d’aconseguir i que tenen propietats nutricionals similars, com les cireres, les nespres, la síndria o els albercocs. Tot i això sempre és bo saber que, si mai ens quedem perduts pel desert, podem obrir un cactus i evitar caure deshidratats. Estem avisats.

Tràfic il·legal i perill d’extinció

El 31% de les 1.480 espècies de cactus que hi ha al món estan en perill d’extinció, segons un estudi publicat el passat octubre a la revista Nature Plants. I, encara que totes les cactàcies estiguin protegides per la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES), un acord al qual s’han adherit més de 180 països entre els quals hi ha els Estats Units i Mèxic, el tràfic il·legal de cactus està a l’ordre del dia.

De fet és justament en aquests dos països del món on es produeix més tràfic, ja que és on hi ha cactus nadius difícils de trobar en altres zones del planeta i que resulten molt valuosos per als col·leccionistes, disposats a pagar molt per aconseguir un exemplar.

Precisament als deserts de Nord-amèrica també és on es troben els cactus més alts de la terra, que arriben a fer fins a 18 metres, una alçada que aconsegueixen al llarg de més de 75 anys de vida. “El més trist de tot -explica Alex Bunkenburg, membre de la junta de l’ASAC-és que quan els trasplanten a un nou sòl no es poden adaptar i es moren”.

En els últims anys les autoritats dels Estats Units han intentat prendre mesures per acabar amb el tràfic de cactàcies, amb solucions a mig termini, com educar la població, o a curt termini, com col·locar xips a les plantes per tenir-les vigilades. El problema és que, com que és una activitat il·legal de baixa prioritat per a la justícia, els traficants acostumen a reincidir.