Estils 10/11/2019

L’art de saber fer converses d’oficina

Encara que a moltes persones els produeixi ansietat, els experts consideren que són molt importants

Lindsay Mannering
3 min
L’art de saber fer converses d’oficina

The New York TimesEs calcula que cada dia arreu del món hi ha 3.000 milions de persones que van a treballar, i d’aquestes, 2.900 milions intenten evitar el fet de mantenir una conversa amb els seus companys.

Les estratègies per eludir-ho són diverses. Alguns es posen els auriculars i abaixen els ulls, i d’altres fan veure que reben un missatge urgent que requereix una resposta immediata, sense descomptar els intents d’evitar moments incòmodes, com quan s’ha d’esperar l’ascensor, escalfar la lasanya al microones de l’ office o coincidir amb algun company per anar fins a la parada de transport públic.

Si aquestes estratègies et sonen i t’has convençut que cal esquivar una petita conversa amb els companys de feina per por de semblar poc intel·ligent, dir alguna cosa inadequada o quedar com un inepte socialment, aleshores tenim una mala notícia: aquesta lògica és falsa i et podria estar costant una promoció laboral.

El coach novaiorquès Jamie Terran assegura que les petites converses entre companys de feina i els supervisors ajuden a construir relacions i, alhora, generar confiança. “Aquestes relacions són les que et permeten allargar una data límit o passar per alt els petits errors que puguis cometre, perquè fan recordar que només som humans. És a dir, la creació de vincles a través de la interacció amb els companys de feina pot ser un factor que t’ajudi a promocionar-te o bé que et mantingui en el paper que estàs desenvolupant en aquell moment”.

Construir aquestes connexions també s’aplica en el moment en què estàs sent entrevistat per aspirar a una feina. Les persones contracten empleats amb els quals voldrien treballar, i no necessàriament els que són perfectes per a aquell lloc de treball. Per tant, establir una petita conversa amb l’entrevistador sempre ajuda a generar una primera bona impressió.

Por al “Què pensaran?”

Però, ¿com es pot fer? Aquestes petites xerrades poden arribar a ser intimidatòries. El cas és que hi pot haver ansietat per haver d’establir-ne una o preocupació pel fet de no tenir-la. Perquè mentre aquestes converses poden ser una tortura per a alguns, no tenir-les també els pot fer sentir-se malament, generant una sensació de fracàs per no saber connectar-se amb els seus companys. En aquest sentit, hi ha alguns consells per evitar aquestes sensacions.

Una imatge més positiva

Un estudi del 2018 publicat a Psychological Science va demostrar que les persones subestimen sistemàticament l’opinió que tenen els altres de la seva conversa i de la seva companyia. Aturem-nos-hi: quan tens una petita interacció amb algun company (encara que hi hagi silencis i gairebé no es digui res) normalment no tornes al teu escriptori i penses: “Ostres, l’Àlex és un conversador horrible”. No. Tornes a l’escriptori i penses: “Vaja, soc un ésser humà que no se sap socialitzar”. I l’Àlex pensa el mateix sobre ell. La realitat és que ets molt més ben valorat del que et penses, així que no cal jutjar-te tan durament.

Segons Ellie Hearne, que és fundadora i consellera delegada de l’agència de comunicacions Pencil or Ink, que, entre altres serveis, ensenya a empreses i executius a tenir millors comunicacions internes, “la gent no recorda el que dius, sinó que recorda com se sentia quan estava amb tu”.

Tòpics que mai fallen

Si, generalment, tens inquietud quan et trobes en situacions socials, és a dir, humanes, sempre es poden buscar preguntes o temes bàsics per sortir del pas. “Més enllà d’explicar coses personals, que és una decisió pròpia, una bona estratègia és parlar de temes que realment t’importin -aconsella Hearne-. Temes relacionats amb la professió o un llibre sempre és un bon començament”. I, al capdavall, fer preguntes sempre funciona: en el fons tots som una mica narcisistes.

Així doncs, en el típic partit de tenis de l’“Hola, què tal?” “Bé, i tu?”, que podria semblar una pèrdua de temps i energia, sempre pots trencar el cercle i contestar, per exemple: “Estic bé. Per cert, he començat un llibre/ podcast /sèrie i m’agrada molt. ¿N’has sentit a parlar?”

Tot i això, les converses d’oficina mai són massa llargues: “Si ets de tendència ansiosa, sempre tens una excusa: ets a la feina. Se suposa que no s’ha d’estar gaire temps parlant i sempre et pots acabar referint a alguna reunió o projecte que has d’acabar”, aconsella Terran.

Finalment, si resulta que estàs tenint un mal dia i no tens ganes de parlar, el silenci pot ser el millor aliat. En aquest cas, Hearne aconsella que un simple somriure als companys podria ser suficient.

Copyright The New York Times

stats