Estils 05/06/2021

Descobrim 10 escenaris de la història de Catalunya

Us proposem rutes per tot el territori per recorrer alguns dels episodis més importants del nostre passat

8 min
Una vista panoràmica d'Esterri d'Àneu
Disponible en:

BarcelonaLa història de Catalunya es pot conèixer a través dels llibres de text, de les novel·les històriques o trepitjant terreny. Visitar els escenaris de grans episodis històrics del país pot ser tota una experiència immersiva, molt educativa però també molt emotiva. Per això avui us proposem algunes rutes per conèixer part del nostre passat, un coneixement molt necessari per comprendre el nostre present.

1. El camí de la llibertat

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1944) milers de persones van creuar els Pirineus fugint de la barbàrie nazi (com també van fer en sentit contrari els republicans catalans fugint del feixisme), per uns passos de muntanya que van ser el testimoni silenciós de la seva odissea per aconseguir la llibertat. Per la vila de Sort hi passava una de les rutes que unia els departaments francesos de l’Arieja i l’Alta Garona amb el Pallars Sobirà i que és coneguda amb el nom del Camí de la Llibertat. Travessava els ports de la Pala de Clavera, Salau i Aulà, arribava a les Bordes de Perosa i, des d’allà, a Alòs d’Isil, Esterri d’Àneu i Sort, en un recorregut que avui podem seguir amb itineraris marcats, envoltats d’una natura que ens regala un silenci que s’alia amb l’emoció que pots sentir a l'imaginar què devia suposar creuar aquests passos muntanyencs en ple hivern amb un fred glaçador i diversos pams de neu dificultant la fugida. Altres rutes passen per la Vall de Cardós i la Vall Ferrera.

2. La Batalla de l'Ebre

La Batalla de l’Ebre és un dels episodis històrics clau per entendre la història contemporània de Catalunya i Espanya. Es va iniciar el 25 de juliol de 1938, quan l’exèrcit republicà va creuar el riu Ebre trencant les línies defensives amb l’objectiu d’alleugerir la pressió que exercia l’exèrcit franquista al front valencià. Davant la intrusió, les forces franquistes van reaccionar i s’inicià una guerra de desgast de més de cent dies que va acabar a Flix amb la voladura del pont de ferro la matinada del 16 de novembre de 1938. La Ribera d’Ebre és la comarca que conserva el patrimoni més notable relacionat amb la batalla. Entre altres escenaris, es conserven dos refugis -un excavat sobre la roca a Flix i un segon fet per les dones del poble amb l’ajuda de l’exèrcit republicà a Benissanet-. A Riba-roja destaquen les trinxeres de Berrús, mentre que a Ascó hi trobem el campament del XVè Cos de l’Exèrcit de l’Ebre, des d’on es va dissenyar i organitzar la retirada de les tropes republicanes al final de la batalla. També podeu visitar el castell de Móra d’Ebre, molt malmès pels bombardejos nacionals, i el de Miravet, que va ser refugi dels soldats nacionals. De visita obligada és també al Poble Vell de Corbera d’Ebre. Dalt del turó de la Muntera hi havia el nucli antic d’un poble de pagès tranquil, que va ser gairebé enderrocat del tot per les bombes i que va ser declarat Bé d’Interès Cultural.

Les runes del poble antic de Corbera d'Ebre.
3. El Camí dels Bons Homes

Aquest camí és un itinerari entre el santuari de Queralt a Berga (Catalunya) i el castell de Montsegur (Arieja, França), que permet recórrer les rutes de migració que van utilitzar els càtars (o bons homes) durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició. Actualment s’ha convertit en un sender de gran recorregut i permet seguir les petjades del catarisme tot travessant els Pirineus. Hi ha una variant que des de Gósol arriba al santuari del Miracle i segueix majoritàriament el GR-7, de manera que es pot seguir a peu o en bicicleta. També es poden descobrir en cotxe els pobles on van viure els bons homes i les bones dones tot visitant les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Solsonès. Alguns dels punts coneguts que van rebre un flux important de bons homes per establir-s’hi van ser les terres dels senyors de Bretós (Berga), dels Pinós (Bagà i Gósol), de la família Castellbò (Castellbò) o dels senyors de Josa (Josa de Cadí).

4. El front del Pallars

Després de la rebel·lió militar del 18 de juliol de 1936 va establir-se una primera línia de front que anava de nord a sud de tot l'Aragó, que no es va alterar substancialment fins al mes de març del 1938. Es va establir una línia de posicions que es van situar als cims propers a la carretera i al riu Noguera Pallaresa. Totes aquestes posicions es van fortificar amb elements defensius, les restes dels quals constitueixen el principal vestigi d’alguns dels espais de memòria que podem visitar al Pallars. Alguns dels espais que podeu visitar són les fortificacions de Vilamur, la muntanya de Sant Corneli, les trinxeres de Vilanoveta o la posició de la Posa.

5. La Ruta del tèxtil

És sobradament conegut el potencial que va tenir la indústria del tèxtil a Catalunya, que va ser referent durant dècades. A mitjans del segle XVIII ja hi havia una important producció manufacturera de teixits però no va ser fins al segle XIX que va arribar el seu gran auge arran de la industrialització catalana. Si voleu reviure aquesta època històrica podeu visitar el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) a Terrassa, el Parc Fluvial Navàs-Berga, la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, el Museu de la Colònia Vidal a Puig-reig o el Museu de la Colònia Sedó a Esparreguera.

Un dels carrers de la Colònia Güell.
6. L’Hostalric medieval

Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, la vila d’Hostalric conserva un dels llegats monumentals més notables de l’època medieval catalana i està protegida per una imponent fortalesa militar d’època moderna. El castell d’Hostalric és el principal element identificatiu de la vila i, avui dia, és un dels màxims exponents culturals del segle XVIII i un dels escassos testimonis monumentals originats arrel de la Guerra de Successió. Una fortalesa militar amb una galeria a prova de bombes que està considerada un dels espais més espectaculars del castell i un del més singulars de Catalunya. A més, a través del Centre d’Interpretació és possible fer una viatge en el temps per conèixer les funcions i transformacions que aquest monument ha viscut al llarg de la història. Tot i la reconstrucció del castell, l’Edat Mitjana continua ben present a Hostalric. El recinte medieval ofereix racons plens d’història i singularitat. L’espectacular muralla s’allarga fins a 600 metres i en el seu recorregut hi podeu trobar deu torres excepcionalment ben conservades. No deixeu de pujar al mirador de la Torre dels Frares, que ofereix unes vistes espectaculars.

La vila d'Hostalric.
7. La Tarragona romana

Una de les ciutats que millor ha preservat l’empremta romana és Tarragona. Les restes de la ciutat de Tàrraco, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, són el testimoni d’una urbs que va florir entre els segles III i V i va arribar a ser capital de la província d'Hispania Citerior, gairebé la meitat de la península Ibèrica. Serà bo que comenceu la ruta al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, on un audiovisual interpreta les troballes arqueològiques. Ja a l’exterior, al passeig Arqueològic, podreu contemplar un tram de la muralla romana que cobria el perímetre de la ciutat, i de la qual es conserven tres torres. El Fòrum Provincial, del segle I, està format per un recinte dedicat al culte presidit per un temple i una enorme plaça porticada, on es reunia el Consell Provincial. En un extrem s’alça la Torre del Pretori, que connecta amb el circ, on se celebraven les carreres de carros. Entre la Via Augusta i la platja del Miracle hi ha l’amfiteatre, construït a principis del segle II, on lluitaven els gladiadors. Fora del nucli urbà es poden contemplar elements d’una gran importància arqueològica, com l’aqüeducte, del segle I, o l’agulla del Mèdol, un magnífic monòlit de 16 metres d’alçària. A prop de la carretera N-340 hi ha la torre dels Escipions, una construcció funerària del segle I.

L'amfiteatre romà de Tarragona.
8. L’herència jueva

Barcelona i Girona són dues ciutats que mantenen ben viu el testimoni dels antics barris jueus, els calls, que representen el llegat més gran de la comunitat hebrea abans que fos expulsada de la península Ibèrica, l’any 1492. El call de Girona és un dels més interessants d’Europa, amb epicentre al carrer de la Força, que serveix de referent de l’itinerari perquè al seu voltant es distribuïen l’hospital, l’orfenat, la casa de caritat i tres sinagogues. Altres punts d’interès són el Museu d’Història de la Ciutat, on es poden veure làpides i documents, la casa Coll i la torre Gironella. Encara a comarques gironines, a Besalú hi ha un dels tres únics banys jueus (mikwà) conservats a Europa. A Castelló d’Empúries, per la seva banda, es poden visitar les restes de la sinagoga nova.

Un dels carrers del call de Girona.
9. El rastre dels primers pobladors

Us proposem una ruta per gaudir dels millors exemples d’art rupestre que han sobreviscut al nostre país, on hi ha 60 dels 757 jaciments catalogats per la Unesco a la conca mediterrània. Podeu descobrir els jaciments dels Abrics de l’Ermita a Ulldecona (Montsià), les balmes de les muntanyes de Prades a Montblanc (la Conca de Barberà) i la Roca dels Moros al Cogul (Les Garrigues). Els primers són un conjunt de petites coves on un jove espeleòleg es va topar el 1975 amb un grup de pintures que van resultar ser el primer de catorze abrics decorats amb imatges pertanyents a l’art rupestre llevantí. El conjunt inclou un total de 386 figures, repartides desigualment entre les diverses coves al llarg de 500 metres. L’antiguitat d’aquestes pintures ha pogut datar-se, per les espècies animals que hi ha representades, entre el 7000 i el 2000 aC. A les muntanyes de Prades es poden visitar quinze grups de representacions rupestres que podreu aprendre a interpretar amb una visita al Centre d’Interpretació d’aquestes pintures, que es reparteixen en onze espais que permeten fer un recorregut per tot l’art rupestre de la zona i contextualitzar-lo respecte de la resta de jaciments a escala mundial. El darrer punt, la Roca dels Moros, és una cavitat que va ser utilitzada per grups humans durant prop de cinc mil·lennis. Està format per 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca.

10. La revolta dels pagesos

La Ruta Remença segueix la història de Catalunya a l’Edat Mitjana a través de la revolta dels pagesos de remença liderats per Francesc de Verntallat, nascut a la vila de Mallol, a la Vall d’en Bas. El castell d’Hostoles és el monument principal i de referència de la revolta, i per endinsar-se en aquest episodi històric caldrà recórrer les valls d’en Bas i d’Hostoles, a més de Santa Pau. El punt de partida podria ser la vila del Mallol, que antigament fou residència dels vescomtes d’en Bas, i on es conserva la casa del Veguer, la presó o casa del Notari i la masia on va néixer el cabdill remença Francesc de Verntallat. Dins el terme municipal de Sant Feliu de Pallerols s’alça el castell d’Hostoles, la principal fortificació de la vall i un dels principals focus del feudalisme. En queden les restes de la muralla, part de la torre mestra cilíndrica i la cisterna. No us heu de perdre tampoc el castell de Colltort, la Cellera i la Sagrera de Sant Feliu de Pallerols, i tot el nucli antic del poble, així com el monument a Francesc de Verntallat, situat on va viure els darrers anys de la seva vida, just davant del Molí de la Conqueta. Podeu acabar amb una passejada per la tranquil·la població de Mieres, que el setembre del 1484 va ser escenari d’una revolta originada perquè les autoritats van intentar embargar els béns dels remences que es negaven a pagar als seus senyors.

stats