Del 21 d’octubre al 18 de novembre Valérie Tasso impartirà un curs sobre dones i sexualitat centrat en el desig femení. L’organitza la Fundació Radika i serà online cada dijous durant 5 setmanes. Al curs s’hi abordaran diversos temes: des del perquè de la invisibilització del desig femení fins a què passa a la menopausa, passant per la bretxa orgàsmica o la influència del feminisme en la sexualitat. L’objectiu és donar espai i posar paraules al desig i la sexualitat femenina, reivindicant que les dones també són subjectes de desig i no només objectes. Segons explica Maria Macaya, fundadora i presidenta de la Fundació Radika, aquest curs pretén donar eines per millorar l’autoconeixement i el benestar personal. “La dona i la sexualitat ens interessen molt quan parlem d’igualtat i d’autoestima”, diu, i destaca que la sexualitat femenina i especialment el desig “ha estat silenciat durant molt de temps i el que no es parla no existeix". "La sexualitat és encara avui en dia un tema pendent”, conclou. Amb aquest curs es vol aconseguir que ho deixi de ser.
El desig femení: de la invisibilització a la reivindicació
Valérie Tasso imparteix un curs que posa en relleu la sexualitat femenina per promoure una nova cultura sexual igualitària
BarcelonaQuè ens excita a les dones? Més ben dit, què desitgem i com explorem aquest desig? Podria ser la pregunta del milió, l’eterna incògnita que, encara avui, podria generar vergonya, incomoditat o alguna broma fàcil. En tot cas, seria com obrir la capsa de Pandora: en sortirien trons. Entendre el desig és abraçar la sexualitat femenina des de moltes perspectives i això és, precisament, el què farà l'escriptora, sexòloga i investigadora francesa, Valérie Tasso, especialitzada en teràpia sexual, en un curs organitzat per la Fundació Radika a partir de la setmana vinent. Parlem amb ella dels molts temes que tractarà més a fons en el curs que comença el dijous 21 d'octubre.
Un desig silenciat no existeix
“El desig femení s’ha demonitzat i s’ha ocultat al llarg de la història per la seva aparent complexitat”, diu Tasso. Segons la sexòloga francesa, el seu origen es troba a l’Antiga Grècia, el bressol de la nostra cultura: “Per als grecs, el desig femení era sinònim de conflicte, i d’aquí neixen molts mites i llegendes i la justificació d’alguna guerra com la de Troia”. Al segle XIX, el novel·lista Alexandre Dumas pare, a la novel·la Els mohicans de París, va popularitzar la idea que darrere de tots els conflictes sempre hi ha una dona. I la idea encara persisteix i tot sovint es presenten les dones com a origen dels problemes. “Històricament se’ns ha presentat com la causa de molts mals", afirma Tasso i, d'altra banda, "com a persones asexuades alhora que el nostre desig ha estat sotmès a un control estricte”. I això ha anat calant fins al punt que “les pors i els tabús al voltant del desig femení segueixen ancorats en forma de tòpics que encara persisteixen”. Així, els estereotips perviuen i ho demostren frase com "Els homes sempre en tenen ganes i les dones no” o “Els homes tenen més desig sexual que les dones”. Davant d'això Tasso es referma en una de les seves cites: “El desig masculí és naturalment explicable, però el femení és culturalment depravat”.
Una cortina de fum
I per què persisteix aquesta condemna? “El sexe és el ninot de molts ventrílocs”, explica Valérie Tasso per il·lustrar la idea que tothom en parla però ningú sap de què parla. Falta molt coneixement i informació i això és el que l'escriptora i sexòloga vol compensar amb el curs de la Fundació Radika. “Existeixen falsos experts i també persones que hi diuen la seva des d’una òptica subjectiva i només diuen tonteries”, diu. A més, destaca que “vivim en una època de neologismes que descriuen desitjos i pràctiques sexuals que han existit sempre i que emboliquen encara més la troca”. I acaba amb una conseqüència final: “Caiem en el gattopardisme, és a dir, sembla que canvia tot però tot acaba sent igual”. Per tant, si a la invisibilitat històrica del desig femení s'hi afegeix la manca d’informació difosa per “falsos profetes” i la persistència dels tòpics, el tema segueix sent un misteri. Per sort, la sexòloga posarà llum a l’assumpte.
Els desitjos són iguals i no tenen edat
Però ¿hi ha diferències reals entre el desig masculí i el femení? Segons Valérie Tasso no: “El desig és el desig. És l’essència de l'ésser. És un concepte primari que ens empeny a la vida i no té sexe ni gènere”. L’experta assegura que les diferències han recaigut en la materialització del desig i en la seva visibilitat o invisibilitat dins la societat: “L’home ha estat subjecte del desig, la dona objecte”. Però ara s'està girant la truita. “No hi ha res de dolent en el fet d'intercanviar papers i aconseguir ser objecte i subjecte a la vegada”, conclou. Un altre estereotip que la sexòloga francesa vol desmuntar és que el desig està vinculat a la joventut. “Naixem i morim com a éssers sexuats”, diu per contextualitzar un tema que centrarà una de les sessions divulgatives de la Fundació Radika: la menopausa com a etapa de renaixement sexual.
Desigualtats en l’orgasme
La lluita per la igualtat en l’àmbit social, laboral o domèstic també està a l’ordre del dia, però en canvi hi ha una gran desigualtat pel que fa al plaer: és el que es coneix com a bretxa orgàsmica. Aquest terme es refereix a la diferència entre el percentatge d’homes i dones que arriben al clímax durant les relacions sexuals. “És habitual sentir parelles on ella em confessa que fingeix l’orgasme per no fer sentir malament el seu company. Si volem arribar a la igualtat no hi ha d’haver un plaer supeditat a un altre”, diu. Per això, Tasso reclama la creació d’una “germanor d’egoistes” que treballi la sexualitat de forma individual a través del coneixement i la comunicació amb la parella. “Com podem donar amor i plaer si som incapaces de permetre’ns amor a nosaltres mateixes?”, es pregunta. I recorda: “L’orgasme és l’experiència més solitària que existeix”. I en relació amb això comenta que l'actual boom de joguines sexuals pensades per a dones està ajudant a desmuntar la cultura sobre la importància del penis però alhora això genera algunes inquietuds entre els homes. La sexòloga francesa ho deixa clar: “No es tracta d’una amenaça ni d’una competició: aquestes joguines són una eina per descobrir el que ens agrada”.
Educació, la clau del canvi
La revolució sexual basada en la igualtat continua en marxa, però els canvis han d’involucrar altres àmbits. Tasso assegura que alguns dels reptes que ha d’afrontar la societat són la dissolució dels gèneres i l’admissió de les noves orientacions sexuals, i això s'ha de fer a través d'una educació lliure, inclusiva i integral des de ben petits. “Hem de construir nous lligams i nous principis i valors per integrar la nostra identitat i la manera com la manifestem a través de la sexualitat”, explica. I en aquest procés que afecta a tothom “les dones, com a subjecte històric del segle XXI, lideraran el canvi”, diu. I si tornem a la pregunta inicial: què desitgem les dones? Tasso recorre al filòsof francès Gilles Deleuze, que considera que el desig és un procés de ramificació. “És com un arbre amb diverses branques que es connecten a través d’un tronc central que ho vertebra tot. I ¿saps què és el que tothom desitja? Doncs que ens estimin. Amor en el sentit més ampli”, conclou.
