Un canvi d'alimentació pot fer augmentar el desig sexual masculí?

Nova YorkA mesura que es fan grans, alguns homes es preocupen pels seus nivells de testosterona –l'hormona sexual masculina que diuen que augmenta músculs, desig sexual i vigor–. Segons els estudis, sembla poc probable que els aliments individuals tinguin un impacte directe en aquests nivells, tot i que hi ha l'excepció del consum excessiu d'alcohol, que realment sí que en podria tenir.

En el cas que tinguis sobrepès i modifiquis l'alimentació per perdre quilos t'ajudarà a augmentar aquesta hormona, però serà perquè tenir més quilos del que toca és una causa comuna de baixa testosterona, no perquè hagis canviat el que menges. “Si algú no té sobrepès, no li posaria una dieta específica per augmentar la testosterona basant-me en les dades que tenim ara”, explica Alexander Pastuszak, professor adjunt d'urologia i cirurgia de la Universitat de Utah, a Salt Lake City, i coautor d'un estudi científic sobre les alternatives a la teràpia amb testosterona.

Els nivells de testosterona normals en els homes oscil·len entre 300 i 1.000 nanograms per decilitre de sang. És poc probable que els alts i baixos dins aquest rang normal tinguin impacte en l'impuls sexual o en la vitalitat. Només quan els nivells baixen per sota dels 300 punts –confirmats en dues anàlisis de sang– poden aparèixer símptomes com la disminució de la libido, la disfunció erèctil, la fatiga, la caiguda de l'estat d'ànim i la pèrdua de massa muscular. És a partir dels 40 anys que els nivells de testosterona dels homes comencen a baixar un 1% cada l'any. Aquesta baixada pot variar enormement, perquè hi ha homes adults que mantenen nivells semblants als dels joves sans. La trajectòria de la caiguda de la testosterona "és més pronunciada entre els homes que guanyen molt de pes", assegura Shalender Bhasin, professor de medicina a Harvard i director del Programa de Recerca en Salut Masculina: Envelliment i Metabolisme a l'Hospital Brigham and Women’s.

Els estudis sobre aliments i dietes i els nivells de testosterona han estat en general reduïts i els resultats s'allunyen de ser concloents. Per exemple, un estudi britànic que va recollir dades de 206 voluntaris va descobrir que els homes amb dietes altes en greixos tenien nivells de testosterona que eren uns 60 punts més alts, de mitjana, que els homes amb dietes baixes en greixos. Els homes que seguien una alimentació vegetariana, en canvi, tendien a tenir els nivells més baixos de testosterona, uns 150 punts menys, de mitjana, que els que seguien una alimentació rica en greixos i basada en la carn. Tot i això, Joseph Whittaker, l'investigador principal i nutricionista de la Universitat de Worcester, a la Gran Bretanya, diu que "no recomanaria" a un home que augmentés els greixos de la seva dieta tret que tingués nivells baixos de testosterona i ja estigués restringint els greixos.

Un altre estudi publicat al Journal of Strength and Conditioning Research va provar dos tipus de dietes en 25 homes d'entre 18 i 30 anys. Les calories consumides eren les mateixes, però un grup menjava una dieta d'estil cetogènica –rica en greixos i molt baixa en carbohidrats– que consistia en un 75% de calories procedents de greixos, un 5% de carbohidrats i un 20% de proteïnes. En canvi, els homes de l'altre grup van seguir una dieta més tradicional d'estil occidental, baixa en greixos, que contenia un 25% de calories procedents dels greixos, un 55% de carbohidrats i un 20% de proteïnes. Després de deu setmanes de seguir la dieta alta en greixos, la testosterona va augmentar en 118 punts, de mitjana, mentre que després de la dieta baixa en greixos, els nivells van disminuir en uns 36 punts.

De la mateixa manera, un estudi fet amb 3.000 homes va descobrir que els que seguien una alimentació baixa en greixos tenien uns nivells de testosterona lleugerament més baixos –uns 30 punts menys– que els homes que seguien dietes més altes en greixos. Però cap tenia la testosterona baixa. "La lliçó que es treu és que els homes sans amb un pes normal i sense comorbilitats significatives segurament no es beneficien de les dietes", segons Richard J. Fantus, un dels autors de l'estudi i uròleg a la NorthShore University HealthSystem a Evanston, Illinois.

Més alcohol, menys testosterona

Els estudis de dietes són complicats de fer perquè el canvi d'un component de l'alimentació, com la ingesta de greixos, altera moltes més coses, com la quantitat de carbohidrats, proteïnes i micronutrients consumits. No és clar, per tant, quin component de la dieta pot haver causat els canvis hormonals. A més, els nivells de testosterona poden estar condicionats per molts factors, com la quantitat d'hores de son, el desfasament horari i els horaris dels àpats. Faysal Yafi, cap de la Divisió de Salut Masculina i Urologia Reconstructiva de la Universitat de Califòrnia, explica que els pacients que opten per seguir dietes específiques tendeixen a començar a fer més exercici i a beure menys alcohol, i tot això pot augmentar els nivells de testosterona, així que qualsevol relació entre l'alimentaciói i la testosterona pot ser el resultat d'un estil de vida més saludable en general.

L'abús d'alcohol a llarg termini redueix la testosterona perquè danya les cèl·lules dels testicles –els encarregats de produir-ne– i del fetge, que n'altera el metabolisme. Tot i això, el consum excessiu d'alcohol de tant en tant no sembla tenir un impacte important: sembla que només redueix la testosterona durant uns 30 minuts i després els nivells tornen a la línia de base. Els homes obesos que tenen nivells baixos de testosterona poden augmentar-los reduint les calories i perdent pes; el tipus d'alimentació no importa. A l'extrem oposat, cada vegada hi ha més homes amb problemes de dismorfia corporal i que pateixen fatiga i baixa libido. La restricció calòrica estricta, l'exercici intens i l'estrès crònic poden fer que els nivells de testosterona es desplomin i en són probablement els culpables, segons apunta Shalender Bhasin.

Com a conclusió podem dir que, en el cas dels homes sans amb un estil de vida saludable, fer canvis en alguns aliments específics o en la composició de l'alimentació no implicarà una gran diferència pel que fa a la testosterona. Com explica Fantus, de la NorthShore University: “No crec que hi hagi una manera de jugar amb el sistema per aconseguir augments realment grans canviant l'alimentació”.