Divertir-se a casa reciclant materials

Encara que tot sembla que es va posant a lloc i a poc a poc es recupera el ritme als carrers, encara queden moltes hores per passar a casa. Després d’haver esgotat molts recursos, des de la farina i el llevat que han desaparegut del prestatges del supermercat per fer pastissos a casa fins als reptes a Twitter o els directes a Instagram, ara us proposem algunes idees per entretenir-vos a casa, pensades per a totes les edats i sempre mantenint un pressupost ajustat.

Paper d’aquarel·la i vegetals

Antotípia, un procés natural molt creatiu

L’antotípia és un procés fotogràfic a base d’extractes de plantes i vegetals en el qual pot participar tota la família. És senzill i econòmic, tot i que requereix de paciència per veure els resultats finals. Es poden fer servir els pigments colorants propis de pètals de flors i plantes que es tinguin al balcó o la terrassa, de verdures i baies, o fins i tot espècies. Per començar, es trituren les plantes o materials vegetals escollits i es barregen amb una mica d’alcohol, aigua destil·lada o aigua mineral per fer una emulsió sensible a la llum. Aquesta barreja cal colar-la perquè no quedin grumolls. Una vegada colada, s’estén amb un pinzell en un paper d’aquarel·la de tota la vida, que es pot trobar en grans superfícies, papereries i fins i tot alguns quioscos. Aquest procés és millor fer-lo lluny de la llum directa del sol. Una vegada finalitzat, el paper d’aquarel·la estarà impregnat i serà fotosensible. Se li poden posar plantes i fulles a sobre, prement bé o posant un vidre agafat amb pinces per les vores, i cal deixar-ho a la llum solar durant dies. Passat aquest temps i en retirar les fulles o pètals que s’hagin posat a sobre el paper, quedaran les marques en el color del tint i la resta descolorida per l’acció de la llum del sol. És una tècnica imprevisible i això la fa encara més divertida!

Més pigments naturals

Tints naturals amb fruites o verdures per a roba o paper

Les restes de verdures o fruites es poden aprofitar per fer altres manualitats. També les flors o plantes que tinguem a casa o les miques d’espècies que quedin a l’envàs abans de reciclar-lo. I és que els tints naturals són grans desconeguts per una part important de la població, però es fan servir des de fa segles en moltes cultures. Es poden fer servir, a banda d’antotípies, per tenyir paper o peces de roba. El cotó, la llana i el lli reaccionen bé a aquest tipus de colorants. Si el que volem és aconseguir tonalitats grogues es recomana fer servir flors de dent de lleó, cúrcuma o pebre vermell. Per a colors taronges, les pastanagues són perfectes. Si es busca més vermellor o tons rosats, la remolatxa, la flor de l’hibisc o les maduixes van molt bé. Per al magenta, es recomanen roses o lavandes, i per al porpra, violeta o blavós, millor pell d’albergínia, mores o raïm negre. I si es volen aconseguir tints verdosos o marrons caldrà fer servir les fulles exteriors de la carxofa, fulles d’espinacs, fonoll, branques d’heura o la pela de les nous. YouTube és ple de tutorials senzills i pràctics que ensenyen a aprofitar aquests ingredients naturals, generalment triturats, i quasi sempre econòmics, i convertir-los en tints per posar color a samarretes blanques, mocadors, fundes de coixí o portades de llibretes, per exemple.

Segona vida al paper

Una activitat perfecta per fer en família

¿Qui no ha fet alguna vegada paper reciclat? Una activitat associada sobretot a la infància, però que es pot fer a qualsevol edat i és senzilla, econòmica i en unes hores es poden veure els resultats.

El primer que cal fer és tallar paper de diari a trossos petits. Després, es posen en un recipient gran i s’afegeix el doble d’aigua tèbia que de paper i es deixa en remull una estona perquè el paper absorbeixi bé l’aigua. Passats uns minuts, es tritura tot amb una batedora fins a aconseguir una pasta. Aquesta pasta s’ha d’esbandir amb aigua freda, escórrer molt bé i estendre sobre una malla o un bastidor perquè es filtri l’aigua de la pasta i agafi la forma que tindrà el paper final. Després se li passa una esponja per eixugar bé l’aigua. Cal tombar i repetir el procés amb l’esponja. Quan això ja estigui fet s’ha de treure la malla o el bastidor i posar la pasta mig eixuta a sobre d’una tela i deixar que s’assequi durant unes hores. Es pot posar pes -amb una altra tela- per evitar que el paper s’onduli.

És important pensar també en la quantitat de pasta que es posa a la malla perquè si és massa gruixuda el paper quedarà molt rígid i serà difícil d’escriure-hi. En cas de no tenir malla o bastidor es pot fer servir un tros de mosquitera i dos marcs de fotografia. I si no es té mosquitera es pot col·locar el paper en una safata de plàstic ben aixafat i repetir el procés de l’esponja. Com a alternativa més elaborada, durant el procés de creació de la pasta i abans de posar-la a la malla o bastidor també es poden afegir pètals o flors petites, o gotes de colorant artificial per tenyir la creació.

Cambra fosca casolana

Cartons, cinta adhesiva i una habitació a les fosques

¿És possible ficar-se dins d’una càmera de fotos? Ben bé dins d’una càmera no, però convertir el menjador de casa o una habitació en una cambra fosca que emula el seu funcionament, sí. Aquesta manualitat no requereix gaire paciència i es pot fer amb o sense companyia. El més important és escollir una part de la casa amb finestra i on hi entri molta llum. Fent servir el principi que regeix la creació d’imatges dins d’una càmera fotogràfica, la cambra fosca gegant i casolana es fabrica amb cartrons i cinta adhesiva. Triem una habitació que tingui una finestra al carrer i amb una paret blanca al cantó oposat a uns 3 o 4 metres de distància. Si la paret està més lluny pot ser que la imatge arribi atenuada i poc nítida. L’habitació on es vol fer l’experiment ha d’estar completament a les fosques i això s’aconsegueix tapant la finestra amb capses de cartró o qualsevol altre material opac i fixant-ho amb celo o cinta. Abans, però, cal fer un forat el més centrat possible per on entrarà la llum. La mida del forat dependrà de la distància que hi hagi entre la finestra i la paret, però amb un orifici d’entre tres i cinc centímetres podria servir. També caldrà vigilar que no es coli cap llum per sota la porta. Pel forat entrarà llum i també imatge d’allò que veuríem per la finestra i es projectarà a la paret oposada. Quan els ulls s’acostumin a la foscor serà més fàcil apreciar que la imatge es projecta invertida. Arribats a aquest punt podríem dir que estem dins d’una cambra fosca i per immortalitzar el moment es pot fer una fotografia amb el mòbil o la càmera digital procurant no generar gaire llum amb les pantalles.

Jugar amb la llum

Idees per fer amb llums per a grans i petits

Una llanterna, un llençol i molta imaginació. Això és tot el que es necessita per fer ombres xineses, una pràctica mil·lenària procedent del teatre amb titelles. Jugant a fer formes impossibles amb les mans, a una banda del llençol es col·loquen els espectadors i a l’altra passa la màgia. Forma de gos, de llop, cocodril i un llarg etcètera d’animals als quals s’hi poden sumar també siluetes d’altres personatges fets amb cartolines o paper, retallats i enganxats en un llapis o pal allargat. També es pot fer més simple i jugar a fer ombres en alguna paret blanca de casa, o sofisticar-ho més i aprofitar una capsa de sabates per posar-hi a dins paper de forn com si fos una pantalla.

Una altra activitat ben econòmica que es pot fer amb llum és el que es coneix com lightpainting. Bàsicament es tracta de dibuixar amb una llanterna a l’aire. Fent moviments circulars o intentant escriure noms, aquesta activitat tindrà sentit sempre que hi hagi una càmera que reculli aquest moviment en forma de fotografia. S’ha de configurar la càmera perquè faci la fotografia durant uns quants segons, si no, no es veurà el rastre de llum que fem. Movent la llanterna de cara a la càmera podem dibuixar i fer gargots que després veurem a la fotografia feta. Es poden fer servir papers de colors per posar a la llanterna i aconseguir llums de diferents tonalitats. També jugar amb diferents fonts de llum com poden ser una llanterna convencional, la del mòbil, una espelma o un fluorescent.