Escapades sense connexió: espais per apagar el mòbil i posar el cervell en mode avió

"Vivim en un estat de dissociació moderna, com si estiguéssim presents físicament però absents mentalment". La reflexió de Júlia Pascual, psicòloga sanitària especialitzada en Teràpia Breu Estratègica, és demolidora i posa nom a una sensació col·lectiva: la hiperconnexió ens està robant la vida. Segons Gabriela Paoli, psicòloga general sanitària, experta en addiccions tecnològiques i autora del llibre Salud Digital, un terç dels espanyols mira el mòbil més de 100 vegades al dia, un hàbit que té efectes directes en la salut mental. "El cost de la hiperconnexió és demolidor i afecta tots els plans de la nostra salut", diu mentre dibuixa un mapa precís de les conseqüències: en l'àmbit mental, genera ansietat i burnout; físicament, fomenta el sedentarisme i altera el son; i a escala social, provoca aïllament. “Estem atrapats en un forat negre que absorbeix el nostre temps i benestar”, sentencia. El problema, adverteix Pascual, va més enllà de les hores de pantalla; és una "crisi de sentit profundament existencial". El mòbil s'ha convertit en un refugi per evitar el malestar, una crossa emocional que ens anestesia. "Com més l'utilitzem com a refugi, més ens aïllem de la vida real", afirma.

Davant d’aquesta saturació, l'estiu es presenta com una oportunitat única per fer un reset. Però és una arma de doble tall: pot ser un oasi de desconnexió o una font d'estrès per la pressió de mostrar unes vacances perfectes i patir FOMO. Per a aquells que busquen la primera opció, han sorgit projectes i allotjaments que fan del silenci digital la seva raó de ser per convertir-se en aliats terapèutics necessaris i en refugis on l'única notificació és el so del vent entre els arbres.

Llocs on practicar un ‘detox’ digital

Un dels projectes pioners d’allotjaments que promouen la desconnexió digital és Unplugged Cabins. Nascuda al Regne Unit de l'experiència de burnout del seu cofundador, Hector Hughes, la idea va sorgir d'una vivència transformadora. "Vaig tornar d'un retir de silenci a l'Himàlaia", recorda Hughes. "Aquell retir va ser la primera vegada en anys que desconnectava de veritat. Va ser tota una revelació. Vaig tenir l'oportunitat de pensar i vaig sentir una calma profunda que m'envaïa". La seva proposta ha aterrat als Pirineus catalans, concretament al Ripollès, amb dues petites cabanes de fusta, minimalistes i autosuficients (a Ripoll i a Camprodon, i una tercera en camí). La filosofia és directa: en arribar, el mòbil es desa en una caixa amb clau durant tres dies per viure el que anomenen "l'Efecte dels Tres Dies".

Hughes explica que aquest és el temps òptim per a una reiniciació mental, ja que el procés no és instantani. "La ment necessita aproximadament un dia per calmar-se", detalla, "així que durant el primer dia la gent pot sentir-se fins i tot més ansiosa". És la síndrome d'abstinència d'un cervell sobreestimulat. "Però després comencen a sentir una profunda sensació de calma. Hem creat aquesta experiència —al Regne Unit ja disposen de 45 cabanes— perquè la gent pugui assolir aquest estat i obtenir-ne tots els beneficis, en lloc de tornar corrents a les seves vides atrafegades".

Amb un enfocament diferent, a Navès (Solsonès), Forest Days ofereix una experiència similar amb cinc tendes de campanya aïllades. El seu lema és #LessScreensMoreForest, però no obliguen a fer cap restricció: “No imposem la desconnexió ni demanem que els hostes dipositin el mòbil enlloc. A la finca hi ha cobertura, malgrat que és un lloc força remot”, expliquen des de l’equip de Forest Days. Confien que l'entorn natural potent faci la seva màgia i que el desig de consultar el mòbil desaparegui de manera natural. Ho consideren una via "més exigent, però més digna", que confia en el criteri de l'hoste per autoregular-se, estimulat per la força de la natura en estat pur. Cada tenda té un nom que invoca un esperit d'aventura: Jeanne Baret, Ernest Shackleton o Robinson Crusoe. "Aquests homes i dones són els nostres herois", expliquen. La intenció és que l'estada sigui una immersió "en una narrativa d'exploració i superació personal".

La visió darrere d'aquests projectes és ambiciosa. Com conclou Hughes: "Veiem l'efecte transformador que l'experiència té en els nostres hostes. L'objectiu és arribar a 6.000 cabanes en la pròxima dècada. Si ho aconseguim, les repercussions haurien de canviar àmpliament la societat a millor".

Què passa al cervell quan apaguem el mòbil?

Els beneficis de desconnectar són gairebé immediats. El primer, segons Pascual, és "la recuperació del temps interior. Apareix una sensació d’espai mental, de claredat i de calma que sovint feia temps que no es vivia". Però els efectes van molt més enllà. Hughes cita un estudi liderat per David Strayer, psicòleg cognitiu de la Universitat de Utah que, després de tres dies a la natura, va registrar un augment del 50% en el rendiment cognitiu dels participants.

Gabriela Paoli detalla el procés neuropsicològic que ho explica. En primer lloc, es regula el sistema de recompensa del cervell. "Cada notificació o like allibera dopamina, cosa que reforça l'hàbit", explica. Al desconnectar, el sistema dopaminèrgic es calma i es redueix la compulsió. En segon lloc, el sistema atencional, concretament el còrtex prefrontal, que està en constant sobrecàrrega, per fi descansa. Això permet que s'activin altres xarxes cerebrals vinculades a la creativitat, la introspecció i l'empatia. Finalment, es regula l'estrès, ja que disminueix el cortisol, i es normalitzen els ritmes circadians gràcies a la reducció d'exposició a la llum blava, la qual cosa fa que millori dràsticament la qualitat del son.

A mitjà termini, els beneficis es consoliden: menys ansietat, millor concentració, major regulació emocional i, en definitiva, el que Paoli anomena "pau interior". Es recupera la capacitat d'estar present i connectat amb un mateix i amb l'entorn.

Com ho mantenim?

Una escapada puntual pot ser un punt d'inflexió, però el veritable repte és mantenir aquesta pau mental a la tornada. No es tracta d'eliminar la tecnologia, sinó, com diu Pascual, de "recuperar-li el lloc que li pertoca: una eina útil, però no omnipresent". Per aconseguir-ho, Gabriela Paoli proposa una "higiene digital" amb passos concrets.

El primer és establir horaris i espais lliures de pantalles, especialment una hora abans de dormir i durant els àpats. La seva "Des-conecta BOX" és una eina simbòlica i poderosa per a aquest propòsit: una simple caixa on deixar els mòbils per "prioritzar la comunicació real, les mirades, els gestos". Altres consells clau són desactivar les notificacions no essencials per evitar la hiperactivació constant i fer microdescansos visuals i mentals cada hora. Finalment, és fonamental reforçar les activitats fora de línia, des de passejar fins a recuperar aficions manuals.

La conclusió de Júlia Pascual és clara i esperançadora: "Conviure-hi de forma controlada no és viure amb restriccions, sinó recuperar el centre de gravetat: que la tecnologia estigui al nostre servei i no a l'inrevés. Els límits, lluny de tancar-nos, ens donen llibertat. I ens permeten reconnectar amb el que importa de veritat".