Animals
Estils  /  Estils de vida 30/11/2022

¿Creus que el teu gat t'ignora? No n'estiguis tan segur

Un nou estudi demostra que la relació dels felins domèstics amb el seu amo és més forta del que es creia

Anthony Ham / The New York Times
4 min
Un gat descansant

Nova YorkTot amo de gat té una història per explicar al voltant de la sensació de sentir-se absolutament ignorat per la seva mascota: és igual que li parlem tantes vegades com faci falta: el gat es gira cap a l'altre costat i actua com si res no hagués passat al seu voltant. Quan passa això, es donen aquells moments de debilitat en què els amos es pregunten per què el dia indicat no van triar un gos, sempre tan atents i carinyosos amb les persones que els estimen. Però alerta, potser val la pena no córrer tant. Potser ens hem precipitat. És possible que, encara que no ho sembli, el nostre gat ens estigui escoltant. A més, tot el que li expliquem li importa molt més del que ens pensem (i del que sembla).

Aquesta teoria surt d'un estudi fet per investigadors francesos que es va publicar a l'octubre a la revista Animal Cognition. En aquesta publicació s'exposa que els gats no només reaccionen al que els científics els diuen dirigint-se directament a ells, és a dir, amb una veu aguda similar a com parlaríem a nens petits, sinó que també reaccionen a una persona que els parla amb naturalitat. La científica Charlotte de Mouzon, una de les autores de l'estudi i experta en comportament felí de la Universitat de París Nanterre, explica que quan els gats senten els seus amos parlant amb una veu aguda, "reaccionen més que quan el seu amo parla en un to normal a un altre humà adult". Però el que va ser realment sorprenent, segons la científica, és que van descobrir que "res de tot això funcionava quan la veu era la d'un estrany".

A diferència del dels gossos, sovint tan dòcil, el comportament dels gats és difícil d'estudiar, i segurament és per això que els humans els entenem menys. Sovint els felins estan tan estressats d'estar dins d'un laboratori que dur a terme observacions significatives sobre el seu comportament és pràcticament impossible. I ja no parlem d'intentar que un gat es quedi quiet durant una ressonància magnètica per estudiar el seu funcionament cerebral. És per aquest motiu que els investigadors de l'estudi van desplaçar-se directament a cases on hi ha gats. Va ser a cada casa particular on es van reproduir gravacions de diversos tipus de converses de persones diferents. Al principi, De Mouzon i el seu equip estaven preocupats perquè els gats semblava que no reaccionaven a cap dels estímuls vocals. Però després, quan van poder estudiar amb deteniment els enregistraments de les trobades, van endur-se diverses sorpreses: “Les seves reaccions eren molt subtils”, assenyala De Mouzon. “Podia ser només un moviment d'orella o girar el cap en direcció a qui parlava o fins i tot deixar de fer el que feien”.

Connexió materna

En alguns casos, els gats de l'estudi s'acostaven a qui els parlava i miolaven. “Finalment, vam tenir avanços molt evidents en l'atenció del gat quan l'amo utilitzava un to de veu dirigit específicament al felí”, comenta De Mouzon. Kristyn Vitale, professora adjunta de salut i comportament animals del Unity College de Maine, tot i que no ha participat en aquesta investigació, un cop llegit l'estudi creu que segons aquestes troballes “els gats presten molta atenció als seus cuidadors, tanta que no sols escolten el que diuen, sinó com ho diuen”.

El nou estudi complementa la recerca de l'equip de Vitale sobre les relacions entre un gat i el seu amo i ha descobert que la relació és tan important que replica la connexió entre un gatet i la seva mare. “És possible que els comportaments d'inclinació que originalment estaven pensats per a interaccions amb la seva mare, ara hagin estat modificats per a interaccions amb els seus nous cuidadors, els humans”. La investigadora explica que, a diferència del que passa amb els gossos, “la majoria de gats, en realitat, prefereixen la interacció humana en lloc d'altres recompenses com el menjar o les joguines”.

La genètica i l'evolució al llarg de la història també hi tenen un paper, en tot plegat. Per exemple, en el tòpic que els gossos són més fàcils d'estudiar i es pensa que són més amistosos. “Els gossos es van seleccionar de manera artificial fa centenars de milers d'anys d'acord amb la seva capacitat per ser entrenats, ja sigui com a gossos pastors, de caça o en alguna altra funció”, explica Sarah Jeannin, experta en comportament caní en la Universitat de París Nanterre. D'entrada, Jeannin no està d'acord amb l'estereotip que els gossos són més pròxims als humans que els gats: “Les persones diuen que el gos és el millor amic de l'home, que pots confiar-hi i que són molt fidels. Però l'única realitat és que no sabem res del que pensen els animals”, explica. A més, afirma que aquesta sensació que els gossos estan enamorats de nosaltres no deixa de ser "només una projecció que ens fem els humans".

Els gats no ens odien

“Durant anys, els científics no van formular les preguntes correctes al voltant dels gats”, creu De Mouzon. Però a tots aquells que estaven convençuts de la perfídia dels gats no els agradaran les respostes que afloren en aquests estudis. La realitat és que, al cap i a la fi, els gats no ens odien tal com s'havia pensat durant molts anys, afirma Vitale, que diu que cada cop s'està fent més generalitzada la idea entre els investigadors sobre comportament animal que "la interacció social amb humans és clau en la vida d'un gat". Segons De Mouzon, el simple fet que els felins reaccionin amb subtilesa no significa que siguin distants. "Els gats no fan el que esperes que facin. Però si els gats no venen quan els cridem, és possible que sigui perquè estan ocupats fent una altra cosa o simplement descansant", afirma. "La gent té aquest tipus d'expectatives perquè quan li parles a un gos, el gos ve. Però si li demanes a un humà que vingui quan està fent una migdiada a l'altra punta de la casa, vindrà?".

stats