Saurins que troben aigua per 300 euros: bruixeria o saviesa?

LleidaEn el moment en què va brollar l’aigua d’un pou nou a Cabra del Camp molts membres de l’Ajuntament van respirar amb alleujament. Va ser a les acaballes de l’any passat, després d’adonar-se que s’estaven quedant sense reserves. El consistori havia accedit a perforar en un lloc que els havia recomanat un saurí, un home que amb l’ajuda d’un pèndol assegurava que sota els seus peus hi havia una gran veta d’aigua. Van gastar-se prop de 40.000 euros en les tasques de perforació, en contra de les recomanacions dels tècnics municipals i els informes dels mateixos geòlegs. “No les teníem totes”, reconeix el regidor responsable i exalcalde Andreu Ferré. La sorpresa va arribar quan, després de perforar a més de 200 metres de profunditat, van descobrir que d’aquell pou en sortien cent mil litres d’aigua per hora. “Una bogeria, sense cap explicació científica”, admet Ferré.

Aquest mag de l’aigua es diu Pere Sanromà, un conegut veí de Vespella de Gaià (Tarragonès) molt popular a Catalunya per haver descobert (diu ell) desenes de pous soterrats en llocs inimaginables. Fins i tot en terres tan eixutes com les del Priorat. A Torroja va assenyalar amb el seu pèndol una bossa d’aigua de fins a 8.000 litres d’aigua, suficient per aixecar-hi un hotel. “Això sols pot tenir una explicació tècnica”, admet Joan Prous, arquitecte que va participar en el projecte.

Demanda a l’alça

La greu sequera que arrossega Catalunya des de fa mesos, amb l’assecament d’embassaments, rius i canals, està fent elevar notablement la demanda de saurins. En les últimes setmanes, nombrosos pagesos de la zona irrigable del canal d’Urgell, que s’han quedat sense aigua de reg, han contactat empreses perforadores per construir pous en indrets assenyalats per saurins.

Sanromà sol cobrar uns 300 euros als ajuntaments, però si el client és un particular (un pagès o el propietari d’un jardí o un hort), rebaixa la tarifa fins als 200. Hi ha saurins que apugen els seus honoraris fins més enllà dels 500.

“Jo soc el número u”, es vanagloria Sanromà, que tot just fa unes setmanes ha tingut un altre èxit a Montmell (Baix Penedès), on ha descobert una altra veta de la qual calcula que brollaran 40.000 litres d’aigua per hora.

Sanromà es va iniciar en aquest ofici amb 25 anys (ara en té 76) i d’ell se n’han fet fins i tot documentals (L’home del pèndol, 2015), però també és veritat que com ell hi ha desenes de saurins a Catalunya. Fins fa poc, cada poble en tenia un. Amb el pas del temps, els vells saurins (la majoria homes) han anat desapareixent i cada cop en queden menys.

Les tècniques són diverses. N’hi ha que utilitzen el pèndol (com Sanromà), però d’altres ho fan amb varetes metàl·liques o de fusta, que solen ser de sarments de vinya, però també d’avellaners o lledoners. “Ho pots fer amb qualsevol cosa que trobis per casa”, conclou Josep Gabarra, un saurí (ja retirat) dels Omellons (a les Garrigues). Totes les tècniques segueixen un mètode semblant: el saurí, que ha d’estar concentrat i receptiu, detecta amb els estris una mena de vibració que ve donada, segons els entesos, pels fluxos magnètics provocats per les aigües subterrànies. Segons la tremolor, diuen que poden determinar la profunditat on es troba l’aigua, la quantitat i, fins i tot, la seva qualitat.

Tots els saurins coincideixen en el fet que les seves prediccions no sempre són infal·libles. Alguns calculen que hi ha fins a un 15% de marge d’error, els més agosarats ho redueixen al 5%. “Això no és com les matemàtiques”, avisa Sanromà.

Un altre saurí, també retirat, és Antoni Amigó, d’Artesa de Segre (Noguera). Reconeix que ell, de jove, hi era molt reticent. “Estava segur que era una estafa, fins que un saurí em va assenyalar amb èxit un pou a la meva finca”, explica Amigó, que assegura haver trobat aigua en més de 400 indrets, la majoria treballant per a una empresa de perforacions de Tàrrega. Pagès de professió, Amigó, que ara té 88 anys, admet que la tasca de saurí “és molt il·lusionant”.

Manca de relleu

El paper del saurí es troba en clar retrocés, sobretot per la manca de relleu generacional. La mitjana d’edat dels saurins es troba per damunt dels seixanta anys i molt pocs joves, ni tan sols els que en són familiars, volen continuar amb aquesta tasca. “La meva filla, que coneix bé l’ofici, no en vol sentir parlar”, admet Sanromà.

Però paradoxalment encara ara moltes empreses perforadores de pous s’anuncien públicament amb els serveis afegits dels saurins. La demanda de construcció de pous ha augmentat en els últims mesos i és molt difícil absorbir totes les peticions. A l’estat espanyol es calcula que hi ha més de 150 empreses que perforen fins a un pou per setmana cadascuna. Alguns dels seus promotors assumeixen que cada cop s’ha de perforar a més fondària per trobar aigua (entre 150 i 200 metres). Però les principals dificultats arriben amb la burocràcia. A Catalunya, asseguren que les autoritzacions (obligatòries) per perforar, emeses per l’Agència Catalana de l’Aigua, triguen fins a mig any a l’àrea metropolitana de Barcelona. A les zones rurals, els permisos solen arribar més aviat (al cap de dos o tres mesos).

Bruixeria o saviesa popular?

El debat sobre la veritable naturalesa dels saurins és inacabable, com la seva pròpia història. Es tracta d’un coneixement que arrenca de l’Antic Egipte. Fins i tot la Bíblia descriu Moisès usant una vara per fer brollar aigua d’una muntanya i calmar la set del seu poble.

L’antropòloga Rosa Maria Canela n’és una gran defensora. Autora d’un dels llibres més exhaustius sobre el tema (Bruixots de l’aigua, 2010), assegura que la tasca del saurí “no és una pseudociència, sinó el llegat de la nostra cultura popular”. Canela és també promotora de trobades de saurins que s’organitzen esporàdicament arreu de Catalunya. “En una societat com la nostra, en què tot s’està tecnificant, necessitem encara la màgia i el misteri, i la pràctica dels saurins n’és ben plena”, escriu Canela al seu llibre. “La tradició dels saurins té una riquesa i una profunditat que no hem de menystenir”, conclou.

Molts asseguren que no té cap validesa, ni científica ni real. Sobretot tècnics urbanístics, enginyers i experts geòlegs, molts dels quals en clara oposició amb els saurins. Sanromà no els té en bona consideració. “No paren de cagar-la”, sentencia.

Perforacions Ordal (Alt Penedès), una empresa de quatre generacions, amb prop de cinquanta anys d’història i 1.500 pous per tot Catalunya, encara recorre als saurins per donar més garanties als seus clients, però reconeix que el seu encert no és màgic. “El 90% del territori català té aigua al subsol, amb grans bosses, i tant se val el lloc precís on perfores”, argumenta l’empresari Jaume Vendrell basant-se en els seus coneixements d’hidrogeologia. Assegura que la vibració que perceben forma part de l’autosuggestió. “Ells no enganyen i gairebé sempre encerten, però no per mèrits propis”, explica Vendrell. Diu que encerten per una qüestió de probabilitats. “És fals que hi hagi vetes d’aigua, ni molt menys corrents subterranis”, assegura Vendrell, citant clàssics de la hidrodinàmica i, fins i tot, el premi organitzat pel mag James Randi, que durant gairebé vint anys oferia un milió de dòlars a qui demostrés dots paranormals i pseudocientífics, com els saurins. Mai ningú va guanyar l’aposta.

En qualsevol cas, les empreses perforadores continuen disposant dels saurins ja no per trobar aigua sota terra, sinó per donar més seguretat als clients que hi creuen fervorosament. I és que, com va escriure l’exdirector del Museu Etnològic, Josep Fornés, “la veracitat de l’existència de les coses no es limita als fenòmens demostrables, sinó que també és en allò que la gent creu”.