Col·leccionisme
Estils Estils de vida 25/05/2023

Volar a Los Angeles i tornar-ne el mateix dia només per anar a un mercat

Per què els éssers humans tenim la necessitat de col·leccionar? La resposta es troba en la dopamina que el nostre cervell allibera cada vegada que aconseguim la peça que ens falta. Parlem amb col·leccionistes sobre aquesta passió mil·lenària

5 min
Nostàlgia que es pot tocar amb els dits

BarcelonaEl filòsof francès del segle XVII Jean de La Bruyère va definir el col·leccionisme com "una passió gairebé sempre tan violenta que només es distingeix de l'amor o l'ambició per la insignificança del seu objectiu". Al llarg de la història s'ha teoritzat molt sobre per què col·leccionem i no hi ha estudis científics que expliquin per què recopilem i acumulem objectes, però alguns experts creuen que buscar i adquirir nous exemplars per augmentar una col·lecció pot arribar a generar dopamina, que és la responsable de l'alegria i el benestar. Això ens porta a assegurar que el col·leccionista experimenta plaer, no només quan suma nous exemplars, sinó també quan observa i mostra el botí. Philipp Blom, periodista i autor de llibres sobre la història de la col·lecció, especialment d'art, explicava al New York Times que "els col·leccionistes reals busquen una altra cosa" que no té res a veure amb el fet monetari: "El valor real d'una peça no està en el preu de subhasta, sinó en la importància que té en la col·lecció".

Quan parlem de col·leccionisme és important diferenciar entre el d'objectes de valor amb intenció d'invertir en objectes amb valor econòmic i els que són un pur divertiment, una mena de hobby que se te'n va de les mans. Fent un repàs històric, des de l'edat antiga (i sobretot en època de Grècia i Roma), des de sempre s'han sumat tresors i col·leccions sorgides sovint a través de botins de guerra, pràctiques que acompanyaven qualsevol victòria militar. D'una manera més o menys planificada, s'acumulava tot allò de valor que es podia trobar a la ciutat derrotada: persones, armes, diners, art. Se sap que en època romana comencen a aparèixer els primers col·leccionistes interessats a comprar obres d'art gregues així com de còpies. No és fins ben entrada l'Edat Mitjana que hi comença a haver un col·leccionisme d’art més semblant al que podem tenir avui, motivat per interessos estètics i històrics. En ple Renaixement, ja hi ha col·leccionistes coneguts com Federicode Montefeltro i Llorenç de Medici, amb una gran acumulació d'escultures, pintures, manuscrits i animals exòtics. Amb la caiguda de l'Antic Règim i la consolidació de la burgesia, comencen a sorgir tota mena de col·leccions: numismàtica (col·leccionisme de monedes), bibliofília (llibres) o filatèlia (segells).

Una parada dels Encants de Barcelona en una imatge d'arxiu.
Intercanvi de cromos de futbol al mercat de Sant Antoni.

"Li tinc molta estima a la meva col·lecció, a cada una de les peces. De vegades penso que hauria de vendre'n alguna, però em costa molt, tot i que podria fer-ne diners". Parla Jaume Escala, que fa una quinzena d'anys que col·lecciona ulleres de sol. Ja n'acumula centenars. La seva dèria s'inicia amb una visita sense importància al mercat: "Vaig començar per casualitat. Als Encants vaig trobar unes ulleres Vuarnet i em vaig posar a investigar sobre la seva història. Em va picar la curiositat de saber coses sobre ulleres clàssiques i artesanes i a partir d'aquí vaig anar fent". Hi ha moltes raons que ens poden portar a fixar-nos en objectes que ens facin començar una col·lecció. Als més menuts, amb els cromos, hi ha un component social, perquè és un fet que es comparteix, sovint amb els companys de classe, d'altres vegades amb els mateixos pares. Sören Manzoni és un col·leccionista pràcticament professional: "Col·leccionar és la meva part adolescent, em connecta amb una època que vaig ser molt feliç". Per això les seves múltiples i valuoses col·leccions tenen un toc nostàlgic: skateboards antics, radiocassets, arcades, sandvitxeres metàl·liques o pinballs. En la seva fal·lera per aconseguir noves peces per completar les seves col·leccions ha arribat a agafar un vol per anar a un mercat a Los Angeles i tornar-ne el mateix dia. O fer-se portar un contenidor dels Estats Units amb dos pinballs... Dos cops l'any, Manzoni obre el seu garatge ple d'objectes pop: "Aquest garatge és la meva passió, l'oficina on trobo la inspiració per muntar exposicions".

Sören Manzoni amb la seva col·lecció de radiocassets.

Hem arribat a un punt en què quasi qualsevol cosa és col·leccionable. Samarretes de futbol, taps de vi i cava o escarabats. Escarabats? Sí, escarabats. "Col·leccionar-los no ha estat una cosa meditada, sinó que m'hi vaig trobar amb quinze anys. Cada vegada que topava amb un exemplar nou era una alegria. Fins i tot els intercanviàvem amb els amics de l'escola", explica Ramon Muns, metge jubilat que suma més de 3.000 d'aquests insectes guardats en capses protegides amb pastilles contra les arnes i una etiqueta amb l'espècie en llatí i el lloc on es va trobar (el Montseny, Vilassar, Canyamars...). Com que tenen la closca de quitina, l'exemplar no es podreix. Muns fa cinquanta anys que els manté, tot i que fa dècades que no n'aporta de nous. "És una col·lecció molt interessant i si algú ara en volgués tenir una de similar necessitaria moltes hores de dedicació, fer molts quilòmetres i mantenir una feina planificada. Això no es pot improvisar".

La col·lecció d'ulleres de Jaume Escala.
La col·lecció d'escarabats de Muns.

L'auge de les plataformes

Encara que hi ha col·leccionistes que lluiten contra els entorns digitals, com el cas de Sören Manzoni, que es nega a utilitzar aplicacions com Wallapop o Vinted per completar les col·leccions, la realitat és que el segle XXI els ha facilitat, i molt, les coses gràcies a la proliferació d'internet. No només per aquestes plataformes d'ús generalista: webs com Todocolección.com són autèntiques mines per a col·leccionistes d'objectes concrets i descatalogats. "Que a internet s'hagi posat tan de moda la venda d'objectes de segona mà ens ha beneficiat als col·leccionistes, perquè hi ha gent que no dona cap valor a coses que per a nosaltres poden ser un tresor. En canvi, quan et trobes algú que hi entén ho notes amb la primera frase", explica Jaume Escala.

Els mercats físics encara resisteixen el pas del temps. A Barcelona hi ha dos punts vermells de col·leccionisme d'objectes vintage: el diumenge al Mercat de Sant Antoni, especialment amb una gran oferta de llibres i cromos, i els nous Encants, on entrar-hi és submergir-se en un món d'oportunitats.

A banda també hi ha botigues especialitzades, com El Col·leccionista, dedicada a objectes clàssics de col·lecció, i temàtiques. Un parell d'exemples són la The Tintin Shop BCN de la Travessera de Gràcia, per tintinòlegs i completistes del còmic d'Hergé, o la de figuretes Funko Pop, un clàssic del col·leccionisme modern del qual es poden arribar a tenir 18.000 models diferents. D'aquest gremi acaben d'obrir una enorme botiga de còmics al carrer Bonavista, ECC, amb centenars d'exemplars. Això sí, l'enorme varietat de col·leccions fa que molts establiments acabin sent, inesperadament, un cau de caçadors d'objectes sense quasi ni adonar-se'n.

La nova botiga de còmics ECC a Gràcia
stats