Viatjar en càmper, una passió que s'encomana

Recórrer món amb furgoneta enganxa cada cop més gent per la llibertat i el contacte amb la natura

Dormir enmig de la natura, davant d’una platja de postal o d’una icona com Montserrat. I al matí, llevar-se mentre surt el sol al cap de Creus o quan comencen a cantar els ocells del delta de l’Ebre. El contacte amb la natura és un dels atractius de viatjar en càmper, a part de poder-se moure sense horaris i, sobretot, de gaudir de la llibertat i la comoditat de portar la casa a sobre. O, si més no, això és el que consideren molts dels que ho proven. El turisme de càmper està de moda i els emprenedors catalans no volen deixar escapar l’oportunitat de satisfer clients i viatgers que busquen una experiència diferent.

Creixement disparat

Si busques a Google "lloguer de càmper a Barcelona", t’apareixeran una desena d’opcions especialitzades, un resultat gairebé inexistent ara fa cinc anys. "Ha crescut exponencialment. Nosaltres hem absorbit empreses petites", explica Úrsula Barri, CEO de Cargoling, la que ara per ara és l’empresa catalana i de l’Estat més gran especialitzada en lloguer de furgonetes preparades per viatjar. Van començar el 2013 llogant una càmper i ara tenen una flota de 30, que probablement ampliaran aquest estiu. Tenen l’oficina central a Barcelona i aquesta temporada n’estrenen una altra a Menorca. "Creiem que és un lloc paradisíac per viatjar amb càmper i sabem que hi ha demanda", explica Barri. Una altra de les empreses que s’està fent un lloc és VanTrip: "Fa dos anys que hi som i el creixement ha sigut brutal", explica el propietari, Joel Font, que especifica que han doblat la flota. "L’any passat teníem cinc furgonetes i enguany n’oferim onze". Explica el creixement per un canvi del model turístic: "És una manera de viatjar molt implantada a altres països com Alemanya i França, i aquí tot just acaba d'arribar". "I els que ho proven normalment repeteixen”, apunta Barri, que explica que fins i tot hi ha gent que s’acaba comprant una furgoneta.

Dissenys personalitzats

La camperització és una de les paraules que més sonen entre el sector, i significa arreglar-se la furgo per poder-hi fer vida. Escollir la distribució, decidir si hi haurà cuina, lavabo amb dutxa i un llarg etcètera de possibilitats.

Carme Badillo i la seva família són de la Garriga i fa un any que van fer el cop de cap i es van comprar una furgoneta. “Havíem de canviar el cotxe i al final, preu per preu, li estem donant dos usos. Un cotxe només et porta d’un lloc a un altre, mentre que en aquesta furgoneta hi ha dies que també hi vivim”, explica. De mica en mica se la van adaptant al seu gust. “Amb nevera, calefacció per si et mous amb la furgo a l’hivern, una segona bateria i un llit, ja pots començar a voltar”, considera la Carme, que ara, sempre que pot, l’agafa per fer escapades.

Després d’un viatge a Nova Zelanda, Maeva Aguilera i Manel Garcia, de Sentmenat, no només van decidir comprar una furgo i adaptar-se-la, sinó que també expliquen tot el procés a les xarxes socials des del blog Viajando Nuestra Vida. “Volem explicar-ho pas a pas per ajudar altres persones a començar”. Han decidit fer-ho pel seu compte, per estalviar-se diners. “Entre la furgo de segona mà i la camperització, calculem que ens gastarem uns 8.000 euros”, diu la Maeva.

Per als que no són tan manetes, també han aparegut empreses especialitzades en camperitzar. Bimbos Van va obrir el 2015 amb un treballador autònom i ara ja és una petita empresa que dona feina a 8 persones. S’han especialitzat en fer furgonetes personalitzades: “No treballem en un sol model. Des que hem començat, no ha sortit cap furgo igual”, explica Aina Comas, cofundadora de Bimbos Van. Ofereixen camperitzacions bàsiques a partir de 1.000 euros, però també n’han arribat de fer de 30.000. El primer any van lliurar 10 furgonetes acabades i ara en surten 4 en un mes. “Ha sigut un creixement molt ràpid i encara ens en fem creus”, conclou.

L’èxit de la càmper

Llibertat i natura són la combinació guanyadora. “La sensació de llibertat de moviment i el fet de poder viatjar amb el nostre gos, ens va fer despertar la febre càmper”, reconeix el Manel. “Nosaltres diem que tenim segones residències allà on anem”, resumeix la Carme. “La gràcia d’anar amb càmper és que pots canviar els plans si, per exemple, fa mal temps”, afegeix l’Úrsula de Cargoling. “No estar lligat a cap reserva ni tenir cap horari d’arribada: això és la llibertat per a mi”, puntualitza la Carme. “I poder perdre’ns i estar sols enmig de la natura”, remata l’Aina de Bimbos Van.

“Hi ha un estigma sobre aquest tipus de turisme per desconeixement. Es relaciona amb els anys 60-70-80 i un tipus de viatge de penjats, i això ha canviat molt", creu l’Aina. “Res més lluny de la realitat”, apunta l’Úrsula, que considera que “no és ni de pobres ni és més barat viatjar així; és diferent". "Fins fa poc els càmpers encara érem els 'hippies' i ara s’han adonat que la gent amb càmper també gastem diners”, pensa el Joel de VanTrip. “El fet de viatjar pot ser més econòmic, però comprar la furgo i adaptar-la és car”, conclou la Carme.

Normativa per adaptar

Precisament, com que és un model emergent, la normativa és molt general. Segons la DGT, es pot dormir en una furgoneta aparcada sempre que no s'acampi, és a dir, que no sobresurti res dels límits del vehicle. Tot i així cada municipi és lliure d’aprovar ordenances i prohibir-ne l’aparcament en zones determinades. “És complicat. Cada poble, sobretot a la costa, té les seves normes, i de vegades falta senyalització”, explica la Carme. “No trobo malament que es reguli, perquè pot obrir nous mercats, però caldria més informació”, afegeix l’Aina. L’Úrsula, en canvi, troba que “no es fa perquè no interessa, es veu com un turisme que no gasta”. A més, totes dues creuen que encara hi ha camí per córrer en serveis. “El país no està preparat”, diu l’Úrsula, que afegeix que “falten més àrees on es pugui buidar les aigües grises i carregar les bateries”. En aquests casos, la Maeva i el Manel apunten que són molt útils aplicacions com Park4night, que t’indica “llocs on pots posar a punt la càmper o dormir-hi sense cap problema”.

De furgoneta a casa

6 anys en ruta

Marià Miño i Marta Tibau ja no poden imaginar-se una vida sense rodes. Al juny farà sis anys que van enviar la seva Saioneta a l’Argentina per fer un viatge d’un any al qual encara no han posat fi. Han recorregut 110.000 quilòmetres amb una furgoneta de tercera mà que en té 310.000 i han visitat 10 països de l'Amèrica del Sud i 2 de l'Amèrica Central. “Viatjar en furgo t’obre els ulls, et fa adonar que teníem unes necessitats irreals. Abans guanyàvem 1.200 euros cada un i ens els gastàvem tots, i ara amb 400 o 500 euros vivim tots dos”, reflexiona el Marià. “El teu temps és teu i nosaltres ara hem decidit regalar-lo a qui volem o regalar-nos-el a nosaltres”, segueix la Marta. Viuen en menys de 10 metres quadrats, on tenen l’oficina, el llit, la dutxa, la cuina i els armaris. “És una vida portàtil que ens permet canviar d’escenari cada dia”, explica la Marta. “Tenim una casa petita, però el jardí més gran del món, que és el planeta sencer”.

Una càmper a mida

Des de petits tenien clar que algun dia comprarien una furgo i voltarien pel món. I es van trobar. Laia Solé i Aitor Florensa són una parella de 24 anys que al setembre canviaran viure a casa dels pares per fer-ho en una furgoneta en moviment constant. Serà el final del seu particular procés d’independència, que haurà durat 3 anys. “Vam comprar la furgo el 2015 i, des de llavors, tots els estalvis que hem tingut els hem invertit en això”. Han creat una de les càmpers més envejades d'Instagram. The Van Effect és una furgoneta “feta amb molt d’amor i amb fustes reciclades”, explica l’Aitor. “Volíem crear un espai on realment ens sentíssim com a casa”, segueix la Laia. Han dedicat hores i hores a buscar informació a fòrums i blogs per camperitzar-la ells mateixos i han aconseguit crear una camper 100% compromesa amb el medi ambient, que fa servir productes biodegradables i que té totes les comoditats del segle XXI, pantalla plana inclosa. Al setembre començaran un viatge sense data de tornada. Faran una primera parada al Marroc amb la idea de resseguir tota la costa nord-africana durant l’hivern i enfilar-se cap al nord d’Europa quan torni la calor. I a partir d’aquí? “Tot és possible”, afirma la parella amb un somriure.

Més continguts de