"Gala decidia i dirigia la imatge d'ella i de Dalí com a parella"

BarcelonaVestia a la moda de cada dècada tot adaptant-la al seu gust. Dins del seu extens armari hi eren representats els dissenyadors més sol·licitats: des de l’androgínia de Chanel fins a l’elegància de Dior, passant per l’excentricitat de Schiaparelli, entre d'altres. Sabia vestir-se per a cada ocasió per generar sorpresa i emportar-se el flaix o la ressenya i promocionar l’obra artística del seu marit. El seu poder d’influència generava fascinació i alguna enveja, però sobretot jugava i experimentava, i no li molestava convertir-se, per un instant, en el centre d’atenció. I això, que ella mateixa era un misteri, fins i tot per al mateix Dalí. Aquesta enigmàtica dona que avui identificaríem com una it girl, no acumulava likes a Instagram ni visualitzacions a TikTok, però es va convertir a consciència en una de les icones d’estil del segle XX a Catalunya. Ella era Gala Dalí, “una dona que generava magnetisme al seu pas”, com asseguren els qui estudien la seva figura.

Ara, coincidint amb el 130è aniversari del seu naixement a la ciutat russa de Kazan, la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Roca Village han volgut explorar la seva personalitat enigmàtica a través del relat de la moda amb un projecte expositiu anomenat El despertar del mite: Gala Dalí, que comença a Púbol, “el refugi de la dama del castell” i s’allargarà durant tot l'any. “Gala necessitava fugir dels admiradors i dels fotògrafs que envoltaven Dalí a Portlligat i es tancava aquí, dins del seu propi castell, per viure una soledat pròpia”, recorda Montse Aguer, directora dels Museus Dalí.

És precisament en aquesta fortificació medieval que li ret homenatge, regal de Dalí a Gala i símbol del seu amor cortès, on comença l’aventura de descobrir, capa a capa, l’essència de la musa i esposa del geni del surrealisme. “Gala va portar les regnes de la seva vida, i la manera com es vesteix i com vol ser mirada és la seva manera de reivindicar-se”, continua Aguer, que posa el focus en altres facetes no tan conegudes de Gala Dalí com a “col·laboradora de projectes artístics i editorials, promotora i representant de Dalí, testimoni privilegiat i sobretot recopiladora de la seva obra, de la qual és partícip”, conclou.

Vestint i desvestint el mite

Per redefinir el llegat de Gala, les dues entitats han bussejat dins l’armari de l’artista, format per un miler de peces, per extreure una mostra representativa de 24 vestits que es presentaran en tres temporades, emulant els ritmes de la moda. Alguns pertanyen a creadors il·lustres com Givenchy, Pierre Cardin i Christian Dior. També s’hi troben dissenys d’alta costura de Barcelona com la desapareguda firma El Dique Flotante i vestits sense etiqueta perquè Gala entenia la moda més enllà de la marca. Tots restaurats per un equip d’especialistes en materials tèxtils que han treballat respectant la seva època i estil originals.

La primera temporada, titulada Col·lecció Primavera-Estiu, és la que es mostra actualment i fins al juny al Castell de Púbol. Consta d’una primera remesa de vuit outfits que mostren com Gala va manipular la seva identitat de manera artística. “El vestit representa una segona pell. És el reflex de qui és i del que vol ser, més enllà del seu talent vinculat amb Salvador Dalí”, diu Bea Crespo, coordinadora del Centre d’Estudis Dalinians i comissària de l’exposició conjuntament amb la periodista Noelia Collado, directora de continguts de La Roca Village. Per entendre el valor de les peces escollides i el caràcter performatiu de la musa de Dalí, s’han de contextualitzar històricament, però hi ha un fil que les lliga totes. “Gala entenia la moda com una forma d’expressió i autodescobriment sense restriccions i es movia a la perfecció al marge de les convencions”, explica Collado.

La moda que connecta amb l’obra de Dalí

Així, l’exposició arrenca a la dècada dels 30, un any més tard de la primera trobada entre Gala i Dalí a Cadaqués que marcaria l’idil·li amorós. Gala tornava de París com la dona moderna que era i vestia pantalons palazzo, conjunts de jaqueta amb pantaló i bruses d’esperit més relaxat, influenciada per Coco Chanel, que va ser capaç de donar a les dones la llibertat de moviment en la vestimenta. “Representava els moviments d’avantguarda i sabia barrejar els codis masculí i femení en la seva indumentària”, argumenta Collado. Hi ha una brusa dissenyada per Oleg Cassini pintada amb un estampat artístic d’ulls intimidatoris que il·lustra aquesta etapa estètica: “Paul Éluard deia en un dels seus poemes que tenia una mirada que travessava muralles”, recorda Bea Crespo. O també una brusa marinera que recorda el mític disseny de Chanel que ha quedat immortalitzada en obres com L’espectre del sex-appeal (1934) o el quadre mític on Dalí pinta la seva dona d’esquena.

De fet, les referències a les obsessions del geni del surrealisme eren constants per motius artístics, però també promocionals: “Gala decidia i dirigia la imatge de tots dos com a parella”, afegeix Collado per explicar com Dalí sí que era conscient del seu poder d’influència. Dos peces evidencien aquesta aliança: un vestit rosa amb un estampat dalinià que recorda a l’efecte òptic de ruïnes del Castell de Púbol i que fa referència al Vestit de Llàgrimes, una col·laboració entre Dalí i Elsa Shciaparelli de 1938; i un disseny de Givenchy amb estampat d’ostres.

“Hi ha elements gastronòmics amb clares connotacions eròtiques”, afirma Crespo. Amb el pas de les dècades, l’estil de Gala se sofisticaria, jugant amb l’artifici i les siluetes femenines imposades pel New Look de Dior, dissenyador amb qui la parella va mantenir una relació d’amistat. En aquest sentit, hi ha un vestit que no pot passar per alt per la fascinació que despertava, un conjunt multicolor format per una brusa i una faldilla llarga de lamé que firma aquest dissenyador i que el mateix Dalí va anomenar com “la cosa més difícil de pintar del món”. De fet, el pintor considerava que seria “la seva obra més cara”, si l’aconseguia plasmar, però se li va resistir.

Una llegenda actual i contemporània

Acompanyen el llegat de “la dona invisible” que va existir més enllà de la tela i el paper, els retrats dels vestits que n’ha fet l’artista Jordi Bernadó, que vincula la mirada de l’espectador amb la del mite absent. En paral·lel, a l’exposició al Castell de Púbol, des de La Roca Village la il·lustradora Carla Fuentes reimaginarà la figura de Gala a través de les grans façanes del centre per acostar-la a les noves generacions connectant la moda amb l’art i la creativitat. “Aquesta artista segueix sent misteriosa i influent, i entre tots volem despertar el seu mite”, recorda Elena Foguet, directora de negoci de The Bicester Collection Spain. L’enigmàtica Gala ja ho va preveure llavors. “Vull passar a la història com una llegenda”, declarava a la revista Garbo l’any 1964. 60 anys més tard, aquesta cita de la dona, que no viu a l’ombra d’un geni, cobra un nou sentit.