Guèisers, calderes i paisatges fascinants: una ruta pels volcans europeus

BarcelonaQuan a principis d’any Santorini va registrar més de 550 tremolors amb magnitud superior a 3, la Terra va tornar a recordar-nos que és viva. Més de 9.000 persones evacuades, escoles tancades i un silenci espès entre Santorini, Amorgós i Ios. L’alerta va córrer de pressa entre la comunitat científica, tot i que els experts van ser clars: els dos volcans actius sota l’illa no mostraven indicis imminents d’erupció. Però l’episodi va deixar un avís clar: el foc de la Terra no dorm i és més a prop del que imaginem.

No cal anar a Hawaii o Indonèsia per endinsar-se en aquest món fascinant: a Europa, el magma també escriu paisatges. El Vell Continent compta amb diversos punts calents on el foc i l’aigua es troben per modelar paisatges insòlits. Les illes volcàniques es concentren sobretot en tres zones d’activitat geològica intensa: el mar Egeu –amb les Cíclades com a protagonistes–, el sud d’Itàlia –amb les illes Eòlies i el sempre actiu Stromboli– i l’Atlàntic –on les Canàries i les Açores mostren la cara més exuberant i salvatge del vulcanisme oceànic. I encara més al nord, Islàndia s’erigeix com un cas únic: una illa sencera modelada pel magma, on les forces tectòniques fan i desfan el territori en directe.

Aquestes illes europees, nascudes del foc i envoltades d’aigua, són molt més que postals idíl·liques: són un viatge als orígens del planeta, un record viu de com la natura pot ser tan poderosa com captivadora.

Les Cíclades: la gran erupció

Al sud del mar Egeu, un cercle d’illes envolta un cràter submergit: és la caldera de Santorini, epicentre d’una de les erupcions volcàniques més devastadores de la història. L’explosió que va fragmentar l’antiga illa de Strongyli, fa uns 3.600 anys, va deixar una cicatriu gegantina al fons del mar, va engolir una civilització i va donar lloc a les actuals Santorini, Thirasia i Aspronisi. I va ser tan poderosa que encara avui condiciona la vida geològica del lloc. A sota, els dos volcans actius que romanen dins la caldera –Nea Kameni i Palea Kameni– continuen generant fumaroles i recordant que aquest paisatge no és definitiu.

Però les Cíclades van més enllà de Santorini. Illes com Milos, Ios o Amorgós, amb formacions rocoses espectaculars, colors canviants i platges que semblen de pel·lícula, també són fruit d’antigues activitats volcàniques. A Milos pots veure els efectes del vulcanisme en coves de pedra blanca, com les de la zona de Kleftiko, i nedar a platges que semblen irreals. La bellesa lunar de la platja de Sarakiniko, amb les seves roques blanques i aigües turqueses, és un dels paisatges més hipnòtics i únics del món; no te’l perdis. A Amorgós, l’illa més oriental de l’arxipèlag, el relleu volcànic és menys visible, però el mar es fon amb penya-segats i pobles blancs que es grapen a la roca. El monestir de Panagia Hozoviotissa, penjat a la paret de la muntanya, és un símbol de la fusió entre la natura i la cultura en aquest paisatge format pel foc i el mar que val la pena visitar.

Les Eòlies: un arxipèlag fumejant

Set illes volcàniques al nord de Sicília formen un dels arxipèlags més fascinants de la Mediterrània. Diu la llegenda que Eol, déu del vent, hi va trobar refugi, i potser per això encara avui les Eòlies semblen bufades per una força invisible que transforma el paisatge i el temps. A Stromboli, l’illa més al nord, el volcà no dorm mai. S’hi pot pujar amb guia fins al mirador del foc –cap al vespre, quan les explosions il·luminen el cel fosc i sempre que les condicions ho permetin– o contemplar-lo des del mar, amb una barca que s’atura davant de la sciara del fuoco, el pendent per on s’escola la lava.

Lipari, la més gran i poblada, és viva i acollidora, amb un nucli antic animat, un castell amb un impressionant museu arqueològic i cales de sorra negra com la platja de Canneto.

Al sud, Vulcano fa olor de sofre i convida a caminar fins al cràter –una ascensió assequible amb vistes memorables– o a banyar-se en aigües calentes i fangoses d’origen termal. Panarea, entre Lipari i Stromboli, és blanca i florida, amb illots escampats al voltant i un aire chic que atrau iots i parelles de lluna de mel. Més a l’est, Filicudi i Alicudi són l’opció més salvatge: poc habitades, amb camins de pedra seca i un paisatge que combina falgueres, figueres de moro i l’horitzó obert del mar. I Salina, amb els seus dos cons volcànics coberts de verd, és la més fèrtil i tranquil·la. Hi creixen vinyes de malvasia, arbres fruiters i flors enfiladisses, que no podràs parar de fotografiar.

Les Canàries: terra de lava

Nascudes del foc i modelades pels vents alisis, les illes Canàries són un arxipèlag de lava, cendra i verd que es desplega com un arxiu viu de la força volcànica. Cada illa és un capítol diferent d’una mateixa història geològica, amb paisatges que semblen d’un altre planeta. A Lanzarote, el paisatge negre i rogenc del parc de Timanfaya mostra un escenari gairebé marcial: camps de lava, cràters actius fa pocs segles i terres negres. A Fuerteventura, el Calderón Hondo presideix un paisatge de dunes i roques volcàniques que recorda un desert primitiu, modelat pel vent i el temps. A Tenerife, l’imponent Teide –el cim més alt d’Espanya– atrau visitants que busquen tant les vistes des del telefèric com les rutes a peu per trepitjar sòl volcànic. Gran Canaria sorprèn amb un paisatge interior que contrasta amb la costa: barrancs vertiginosos, calderes erosionades i pobles que s’aguanten com poden damunt de penya-segats. A la Palma, l’erupció de la Cumbre Vieja l’any 2021 ha deixat un rastre de lava que encara fumeja en alguns punts, una cicatriu que parla de la força subterrània d’aquestes illes. I encara n'hi ha més: el silenci d'El Hierro, les formes arrodonides i verdes de La Gomera i els camins de sorra blanca de la Graciosa completen un mosaic natural on cada illa vibra amb una energia diferent, però magnètica.

Les Açores: verd entre calderes

Conegudes com les “Hawaii d’Europa”, són un arxipèlag volcànic de nou illes que sorprèn per la bellesa dels seus paisatges. Situades enmig de l’Atlàntic, estan organitzades en tres grups i ofereixen experiències irrepetibles. A l’arxipèlag oriental, São Miguel és la porta d’entrada i l’illa més gran. Aquí pots visitar les impressionants calderes de Sete Cidades i Fogo, fer banys termals a Furnas o recórrer camps de lava antiga. Santa Maria, amb platges de sorra daurada i coves marines, és ideal per a les activitats a l’aire lliure i la relaxació; i els illots de les Formigas són un paradís per al submarinisme. El grup central ofereix un ventall ampli d’activitats: a Terceira, descobreix la ciutat d’Angra do Heroísmo, Patrimoni de la Humanitat, i explora els seus cràters i coves volcàniques. A Graciosa, camina entre calderes i meravella’t amb un paisatge únic a Europa. São Jorge és coneguda pels seus espectaculars penya-segats i terrasses costaneres; Pico, amb el cim volcànic més alt, és un repte per a amants del muntanyisme; i Faial, amb un port històric, és ideal per a navegants amb paisatges frondosos. Per acabar, a l’arxipèlag occidental, Flores i Corvo són les illes més remotes i salvatges, amb cascades espectaculars, prats verds i perfectes si cerques tranquil·litat absoluta i un contacte intens amb la natura.

Islàndia: l’illa volcànica per excel·lència

A Islàndia el continent es trenca en dos i el cor de la Terra batega a cel obert, entre guèisers, camps de lava i erupcions. En pocs anys, la península de Reykjanes s’ha convertit en un espectacle geològic en directe: des del 2021 ja s’hi han registrat dotze erupcions, amb magma que brota del subsol com si fos un alè ancestral. L’illa, amb més de trenta volcans actius, ofereix una lliçó viva de com la lava pot esculpir paisatges lunars i noves terres. És el país on pots caminar entre dues plaques tectòniques al parc nacional de Thingvellir, banyar-te en aigües termals al bell mig d’un camp de lava, observar el famós guèiser Strokkur i meravellar-te amb altres fenòmens geotermals. No deixis de caminar entre llacunes de sofre i rius termals a Hverir o passejar per la platja negra de Vík, amb agulles basàltiques sorgides del refredament de la lava. A Islàndia, no cal esperar una explosió per sentir l’activitat del planeta: la tens a la vista, a cada passa.