Illes que no són Eivissa ni Santorini: set joies mediterrànies

BarcelonaEl Mediterrani sempre ha estat un far d’inspiració, un mosaic d’aigües turqueses, pedres antigues i pobles que guarden històries mil·lenàries. Esquitxat d’illes, és un racó del món que deixa records gravats a la memòria de tots els que el visiten. El tacte càlid de la sorra fina sota els peus, el so suau de les onades que s’esmicolen a la vora de la platja, l’olor intensa de sal, l’escalfor del sol daurat i aquella sensació de llibertat que només donen les illes.

Santorini, Eivissa o Sardenya són algunes de les illes mediterrànies mundialment conegudes, però sabies que al Mediterrani n’hi ha més de 1.200, entre illes i illots, que poden oferir milers d’experiències diferents? Des de la calma que pot buscar una família a les aigües cristal·lines de Kufoníssia fins a la bellesa salvatge i el silenci que reclama una parella a Gavdos. I encara n’hi ha més: coves volcàniques a Lipari, boscos frondosos a Mljet, natura verda a Marettimo, serenitat a Tilos o història a Gozo.

Si és el primer cop que sents aquests noms o et sonen, però no saps ben bé on ubicar-los ni què s’hi amaga, continua llegint. Aquestes set illes et conviden a descobrir una Mediterrània plena de matisos, on cada racó té un encant propi i la llum del sol fa brillar moments que es queden per sempre gravats a la memòria.

Lipari és la més gran de les Eòlies i combina la calma d’un poble amb la vida animada d’un petit nucli mediterrani. Entre la Marina Corta i la Marina Lunga, les tardes i els vespres d’estiu s’omplen de converses, gelats i música. De dia, només cal allunyar-se uns minuts per descobrir la seva ànima més salvatge: murs de pedra seca, camins amb vistes al mar, platges de sorra blanca i roques volcàniques. El castell, l’acròpolis i el museu arqueològic expliquen mil·lennis d’història, i al vespre, la llum càlida acaricia el mirador Quattrocchi amb vistes a Vulcano. Lipari és un plató natural, però també un lloc real i viu, on cada racó convida a quedar-se una mica més. I més. I més.

Kufoníssia sembla un miratge perdut al mig del mar Egeu: un petit arxipèlag format per dues illes diminutes –Ano i Kato Kufonissi– envoltades d’aigües d’un blau turquesa impossible, gairebé irreal, que enamoren qualsevol viatger. Aquestes dues illes estan connectades per un estret d’uns 200 metres, i el seu ritme de vida sembla desafiar el temps i el rellotge, un remolí de calma i senzillesa. Només Ano Kufonissi és habitada: una taca blanca sobre el blau mediterrani que convida a la calma, a les bicicletes i als banys en cales daurades. Tot és a tocar. En menys de tres hores la pots recórrer a peu o en barca, entre piscines naturals, tavernes marineres i rituals antics com el del 15 d’agost, quan tot el poble navega fins a Kato Kufonissi per venerar la verge. Aquesta altra illa, deshabitada, és un paradís de platges desertes i ruïnes antigues. Diuen que els pirates les van anomenar “illes buides” pels forats a les roques que semblaven coves. Però qui hi ha estat sap que de buides no en tenen res. Kufoníssia no és només un lloc, sinó una experiència per als sentits, un cant a la bellesa senzilla i a l’encant del Mediterrani més pur.

Més al sud que Gavdos no hi ha cap més illa mediterrània. A 40 km de Creta, és l’extrem més meridional de Grècia i de tot el continent europeu. Un racó remot, de platges verges i silenci, on viuen només una seixantena de persones durant l’any. S’hi pot arribar amb ferri des de Paleókhora o Hora Sfakion, però els horaris són pocs i el retorn, incert. Potser per això, viatjar a Gavdos és un acte de desconnexió voluntària. Es diu que aquí hi va viure la nimfa Calipso i que el seu encant encara flota entre ginebres, camins erosionats i cales daurades com Sarakiniko. Des del far d’Ambelos, a 368 m d’altura, les postes de sol són d’una bellesa descarnada. No hi ha bancs ni benzineres, però sí que hi trobaràs camins, tavernes escampades i una aroma de farigola que resisteix l’estiu.

Boscos mil·lenaris, llacs salats, cales de somni i coves llegendàries: Mljet ho té tot. Declarada parc nacional, la meitat occidental d’aquesta illa croata de l’Adriàtic ofereix una combinació única de verd intens i blau turquesa, amb els llacs de Veliko i Malo Jezero com a cors bategants. S’hi arriba en bici o a peu, entre pins, i es pot nedar fins al monestir de Santa Maria. A l’altra punta de l’illa, la platja de Blace i les dunes de Saplunara completen aquest mosaic natural, mentre que la cova d’Ulisses ens convida a perdre’ns en el mite i la llum blava del fons marí. Sabies que la llegenda diu que aquest personatge mitològic va quedar presoner d’amor en aquesta cova?

Solitària, abrupta i màgica: Marettimo és la més remota i elevada de les illes Ègades. Aquesta illa escarpada i silenciosa, situada davant la costa occidental de Sicília, sembla suspesa en el temps. El seu nom ve del mot marítim, i no és per casualitat: aquí tot gira entorn del mar. El petit port de cases blanques, el ritme pausat dels pescadors, els colors canviants de l’aigua i l’olor de sal creen una atmosfera única. Amb un sol poble mariner i menys de 300 habitants, Marettimo manté una pau intacta. No hi ha cotxes, ni grans hotels ni platges plenes: només senders que s’enfilen entre penya-segats, coves amagades i l’eco constant de la natura. Més de 400 cavitats marines envolten l’illa, algunes accessibles només amb barca, converteixen l’indret en un paradís per al submarinisme. Els que prefereixen caminar poden enfilar-se fins al Pizzo Falcone, travessar boscos aromàtics i descobrir el castell normand de Punta Troia o les ruïnes romanes i la petita església bizantina. Entre àguiles i muflons, Marettimo convida a perdre’s entre mites, esculls i horitzons infinits. Una illa que combina mar, muntanya i silenci com poques illes de la Mediterrània.

A mig camí entre Rodes i Kos, Tilos és una petita illa verge del Dodecanès amb platges poc concorregudes, pobles tranquils i una gran riquesa natural. És el primer territori energèticament autosuficient de Grècia i una reserva protegida on nien aus poc comunes com el falcó de la reina o l’àguila de Bonelli. A la cova de Charkadio s’hi van trobar restes dels últims elefants nans d’Europa. A més de rutes de senderisme i cales remotes, l’illa conserva castells medievals, temples antics i vestigis bizantins. La seva capital, Megalo Chorio, acull un petit museu amb fòssils, ceràmiques i escultures trobades a l’illa.

Amb menys trànsit, menys edificis i més silenci que la seva germana gran, Gozo és la cara pausada de Malta. Una illa d’interiors rurals, temples megalítics i cales amagades entre penya-segats. A Rabat, la ciutadella domina el paisatge amb aires medievals, mentre que als temples de Ġgantija, més antics que les piràmides d’Egipte, ressona una espiritualitat ancestral. Els pescadors atracats a Xlendi encara arreglen les xarxes al sol, i a Ta’ Pinu, la basílica dels miracles, els devots pengen exvots amb fe serena. Gozo no té pressa: camines entre garrofers i figueres, ressegueixes la costa de Wied il-Għasri o l’entrada submergida del Blue Hole i, sense adonar-te’n, entres en una altra temporalitat.