Inicia't en la impressió 3D

Crea el que vulguis, col·labora a nivell global i desenvolupa projectes que volen canviar el món

El moviment maker, basat en el fes-t’ho tu mateix, s’ha mobilitzat davant la crisi del covid-19. Coronavirus Makers és la iniciativa de voluntaris que des de casa han creat viseres i material per a hospitals durant l’emergència sanitària. “La resposta maker és un exemple del potencial i el ventall de possibilitats que ofereixen la impressió 3D, la fabricació digital i el codi obert”, assegura Tomás Díez, director de Fab Lab Barcelona i membre fundador de la iniciativa Fab City Global. El millor és que no cal ser enginyers, dissenyadors ni programadors per imprimir en 3D, qualsevol persona pot iniciar-s’hi encara que no tingui coneixements de programació ni informàtica. A més, a la impressió 3D hi tenen cabuda tot tipus de perfils, des dels artístics fins als interessats en l’enginyeria o l’electrònica… “És un laboratori on decideixes què vols fer i fins on ho vols portar, és versàtil i dona joc. Pots fer pràcticament de tot: una placa electrònica, peces decoratives, poms de porta, joguines, nius d’ocells, gàbies, mascaretes, viseres, pinces o obridors d’ampolles. I tot el que crees ho pots compartir, és molt potent”, assegura Mariona Cíller, cofundadora de Soko Tech. Aquesta forma de creació suposa el retorn de la producció a la gent, que se sent empoderada quan és capaç de crear i reparar, amb l’afegit que la peça dissenyada permet compartir les dades en lloc de moure els objectes.

Laboratoris de fabricació

A Barcelona hi ha la Xarxa d’Ateneus de Fabricació, formada pels diferents ateneus de fabricació digital de la ciutat, un servei públic que divulga la fabricació digital i que permet a la ciutadania aprendre a fer impressió 3D oferint espais, eines, recursos i formació i la possibilitat de col·laborar en diferents projectes. Al portal de la Xarxa Fab Lab es pot veure els Fab Lab que hi ha a cada barri. Un dels laboratoris tecnològics de Barcelona és el Soko Tech, on tenen un campus tecnològic infantil, organitzen trobades de la comunitat maker o la Maker Faire Barcelona, la mostra maker més gran del planeta, i també treballen amb col·lectius desfavorits per apropar-los tecnologia puntera que si no no els arribaria. L’experiència els ha demostrat que l’aprenentatge fruit de l’aprendre fent, fer-se les seves pròpies creacions i ser capaços de materialitzar una idea els empodera: “Als tallers amb joves que se senten invisibles a la societat –sense papers ni la possibilitat de tenir feina– els escanegem i els imprimim en 3D, convertits en figuretes. Això aparentment insignificant, veure’s, els ajuda psicològicament i permet crear una infraestructura emocional”, explica Cíller.

El que més li agrada al Josep Martí, de 26 anys, de la impressió 3D és poder fer gairebé qualsevol cosa, desenvolupar una idea fins a fer un prototip que funcioni: “Fer el que se t’acudeix d’un manera bastant senzilla i invertint-hi pocs diners”. Després de fer un curs de mig any a la Fab Academy ara és lab assistant al Fab Lab Barcelona. El 2013 va entrar en contacte amb la impressió 3D a la universitat, on no els en van explicar gaire cosa, però el seu projecte final de màster va ser un robot fet amb peces 3D: “Em va agradar l’experiència. Amb el meu germà, que és arquitecte, vam comprar una impressora. Vam començar imprimint proves que trobàvem per internet i després les nostres maquetes. La intenció era aprendre'n i descobrir aquest nou món”, diu. Enginyer industrial de formació, treballava fent consultoria informàtica però no l'apassionava, i buscant nous camins per sentir-se més realitzat va arribar a la Fab Academy: “Volia reconduir la meva carrera fent alguna cosa que tingués sentit”.

Imprimeixes?

A casa també es pot fer impressió 3D si compres una impressora, que no ocupa gaire, ja que solen ser de 50x50x50 cm. Els preus poden ser de 90 euros la més econòmica –es necessiten coneixements per configurar-la i calibrar-la–, entre 150 i 250 euros –manteniment fàcil, poc muntatge i impressions molt acceptables– o entre 3.000 i 10.000 euros per una impressora que necessita poc manteniment i només cal posar-li l’arxiu perquè imprimeixi. Es poden comprar a internet, en grans cadenes d’electrònica o al comerç local, les botigues d’impressores de paper solen incorporar impressores 3D i als Fab Lab també en venen. Amb elles pots crear el que vols imprimir i aprendre a dissenyar en línia en 3D: “Hi ha programes de llicència lliure enfocats a nens que són fàcils, encara que potser trigues més que amb un programa professional, però pots acabar creant qualsevol figura o utensili. Si no vols o no saps dissenyar en 3D hi ha portals com Thingivers, una biblioteca amb milions de peces on pots penjar les teves creacions, buscar el que vulguis i descarregar-te models”, explica Eloi Vilalta, maker, enginyer mecànic i electrònic. En funció del que es fa es pot triar un material rígid o flexible, que es compra en bobines de cables que solen estar enrotllades, i amb 1 kg de plàstic (15-30 euros) pots fer moltes peces. També es pot imprimir amb diferents tipus de metall –titani, or, plata– i imprimir roba en 3D. L’aplicació de la tecnologia a la indústria tèxtil està suposant una revolució. Al Fab Lab Barcelona hi ha una àrea estratègica de materials i tèxtils i la seva responsable, Anastasia Pistofidou, és cofundadora del programa formatiu Fabricademy, on exploren la combinació de tèxtils, la fabricació digital i la biologia.

El món que ve

El perfil dels estudiants de Fab Academy Barcelona és divers, i el que tenen en comú és que són curiosos amb vocació d’afrontar el desenvolupament de projectes de manera col·laborativa, incorporant la tecnologia per produir canvis. “Persones empoderades amb la tecnologia que han desenvolupat habilitats tècniques, pensament crític i consciència social, i resolen problemes col·laborant. Aprenen, prototipen i desenvolupen projectes que volen canviar el món. És un activisme de proposta de projectes que va més enllà de la protesta”, conclou Díez. Està convençut que la fabricació digital ha de formar part del món que ve, amb una producció que es redistribueix apropant-se al consum: “Els àtoms es queden i els bits es mouen de forma global –argumenta el director de Fab Lab Barcelona, que afegeix:– La tecnologia es pot aprendre a qualsevol edat. El pensament computacional té cabuda en l’educació bàsica, hauria de ser com les matemàtiques del segle XXI”.

Breu història de la impressió 3D 

La primera patent pública relacionada amb la impressió 3D és de principis dels 80. Aquesta tecnologia que s’utilitzava extensament a la indústria automobilística i aeronàutica, prototipant peces, es popularitza als 90 en l’arquitectura i el disseny. Entre el 2004 i el 2006 arriba a Barcelona l’IAAC (Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya), des d’on es gestiona la posada en marxa de Fab Lab Barcelona, el 10è del món. Però la socialització de la fabricació digital arrenca el 2002, quan Mel King porta aquesta tecnologia puntera –només hi accedia la petita elit mundial del MIT (Massachusetts Institute of Technology)– als barris més marginals de Boston. S’exporten els Fab Lab a un asram de l’Índia i al cercle polar àrtic amb la voluntat de democratitzar la tecnologia fent-la arribar a llocs remots, mantenint així la capacitat productiva i el talent local, desenvolupant solucions per a necessitats locals. Es concep per empoderar usuaris de Fab Lab no urbans, però s’han estès arreu del món, i el 2020 ja n’hi ha 2.000. El seminari How to make (almost) anything  (Com fer gairebé qualsevol cosa), de Neil Gershenfeld, que comença al Centre de Bits i Àtoms del MIT amb 14 persones el 2003, ha crescut fins a tenir 100 alumnes en quatre grups i llista d’espera a Boston, i 300 alumnes en els 70 Fab Labs que ofereix la Fab Academy. El 2009 neix la Fab Academy Global, coordinat des de Barcelona, i el 2019 neix la Fab City Foundation, la iniciativa que agrupa gairebé una trentena de ciutats que el 2054 volen ser capaces de produir tot el que consumeixen.