Quan l’aigua freda es converteix en teràpia: l’addicció danesa a la natació d’hivern

CopenhaguenBirgitte Thorup Nielsen (67 anys) baixa amb compte les escales cobertes de gel per no relliscar. L’aigua del mar està a un grau negatiu i el fort vent aixeca unes onades que esquitxen el seu banyador abans d’entrar a l’aigua. En un matí d’hivern, el sol està amagat entre un cel gris i la temperatura de l’aire és de quatre graus negatius, però les ràfegues de vent fan que la sensació de fred sigui encara més accentuada.

Quan la Birgitte se submergeix a l’aigua inspira lentament pel nas i exhala encara més lentament per mantenir la calma. El bany dura amb prou feines uns minuts, ja que avui el fred és especialment dur. Tot i això, ella assegura: “L’aigua freda em fa revifar, no hi ha millor manera de començar el dia”.

Fa 10 anys que la Birgitte repeteix aquest ritual cada diumenge, i com ella, cada vegada hi ha més persones a Dinamarca que durant l’hivern s’acosten a les platges i als llacs per experimentar els efectes de l’aigua freda en el seu cos. Especialment d’ençà de la pandèmia de la covid-19, la natació d’hivern s’ha convertit en una activitat molt popular al país nòrdic, un fet que es pot comprovar simplement passejant durant el cap de setmana per les zones de bany de la ciutat de Copenhaguen, malgrat ser el mes de febrer.

Des de l’Associació danesa de banyistes d’hivern confirmen que en els darrers anys han doblat el nombre d’inscripcions, fins al punt que la majoria dels clubs de bany de la capital no poden acceptar nous membres i tenen llistes d’espera de fins a 10 anys. Segons un estudi de la Universitat del Sud de Dinamarca, un de cada tretze adults es banya a l’hivern, mentre que entre els joves de 15 a 29 anys és un de cada deu. Els que se submergeixen a les aigües gelades asseguren que ho fan per millorar la seva salut, ja que els estudis científics descriuen que les persones que neden a l’hivern pateixen menys dolors, tenen menys depressions i en general, experimenten més benestar.

Teràpia del fred

La creixent popularitat de banyar-se a l’hivern ha fet que en els darrers anys els científics també hagin començat a investigar els seus beneficis, malgrat tractar-se d’una línia de recerca on encara hi ha molt camp per recórrer. La doctora i investigadora Sussana Sølberg, en el seu llibre Hop i havet [Salta al mar] assegura que és una benedicció per al cos i per a la ment poder estar en contacte amb el mar durant tot l’any. Søberg detalla que la resposta fisiològica del cos al fred és adaptar-se a les temperatures extremes, fet que mobilitza certes respostes hormonals i metabòliques beneficioses, prevenint malalties com l’obesitat i la diabetis.

Un estudi fet en col·laboració entre la Fundació Novo Nordisk, la Universitat de Copenhaguen, i guiat per Sølberg, indica que hi ha una connexió entre la natació d’hivern i l’activació del greix marró del cos, de manera que nedar en aigua freda augmenta la crema de calories i fa reduir la quantitat de sucre a la sang. En l'àmbit psicològic, Søberg argumenta que enfrontar el cos a l’aigua freda allibera endorfines al cervell que alleugereixen el dolor, i produeix una descàrrega d’hormones com la dopamina i l'oxitocina que es relacionen amb una sensació de felicitat que els banyistes poden notar en el moment.

Per a molts banyistes d’hivern es fa difícil descriure amb paraules la sensació de submergir-se en l’aigua freda, però per a la investigadora Elisabeth B. Østergaard és el més semblant a posar el cervell en blanc: “simplement el cervell no funciona perquè es posa en mode de supervivència en estar en un entorn molt fred”, diu. El resultat, “és una sensació de pau mental instantània que ajuda a combatre l’estrès, ja que sents molt més el teu cos. Aquesta sensació es trasllada durant la resta del dia i, en general, es pot transmetre en la teva vida diària”, diu la investigadora.

Un altre dels beneficis que també descriuen molts banyistes “és la sensació d’èxit per haver superat l’aigua freda, això aporta confiança en un mateix per superar fins i tot les situacions més difícils”, diu Østergaard. Un factor afegit és que molts clubs de bany tenen vestuaris mixtos que comparteixen entre homes i dones, i el nudisme a l’hora de banyar-se és una pràctica molt habitual: “això genera una relació més relaxada amb el propi cos, ja que estàs exposat a altres persones amb cossos normals” afirma la investigadora. En últim lloc, la natura també hi juga un paper important, pel fet que “submergir-se a l’aigua del mar fa sensació de formar part d’un entorn molt més gran i aporta relaxació i seguretat”, diu l’experta.

“Una experiència que et canvia la vida”

Pels que vulguin experimentar aquests beneficis i sensacions per primera vegada, la Stella Giovanna guia els nous membres del Club Skovshoved Havbad, situat al nord de la capital danesa, per tal que l’experiència d’entrar a l’aigua gelada sigui plaent. Giovanna fa 15 anys que practica la natació d’hivern i també dirigeix sessions de saunagus, ja que és molt habitual que en els clubs de bany hi hagi saunes per intercanviar el xoc de fred amb la calor.

La pràctica de la natació d’hivern no està recomanada per a dones embarassades ni a les persones que tenen problemes cardíacs, però més enllà d’això, “venen persones de totes les edats al club”, diu Giovanna. Per iniciar-se al fred, “és millor acostumar el cos a poc a poc, començant a nedar a l’estiu i continuar regularment fins als mesos més freds de l’any, no fer-ho de cop”, diu. Un altre consell és “no nedar mai sol, i cuidar els uns dels altres, sobretot en els dies més freds”, afirma. Més enllà d’això, “recomano calma i concentració”, diu Giovanna, “i si veig que algú comença a hiperventilar li dic que respiri profundament, exhali lentament i es calmi”.

Abans de traslladar-se a viure a Copenhaguen, l’escriptora i periodista anglesa Laura Hall no s’hauria imaginat mai que la natació d’hivern li canviaria la vida. Hall explica que el barri de la capital danesa on viu “és com un poble de platja, on sempre veig gent a l’aigua nedant, en barca o amb paddlesurf”. Però el que més la va sorprendre, assegura Hall, va ser veure gent que ella “considerava boja” diu, “per banyar-se durant tot l’any, sovint nus, i després vestir-se per anar a la feina”.

Hall va travessar un moment d’esgotament laboral en què “no podia dormir, estava estressada” fins que va deixar el seu lloc de treball. “De sobte, tenia molt de temps i el metge em va recomanar estar més en contacte amb la natura”, recorda. Així va ser com Hall va començar a nedar: “Després de la primera vegada amb l’aigua freda vaig descobrir que el meu cos va sentir com si s’hagués encès un interruptor, estava vibrant d’energia, és la sensació més addictiva que em puc imaginar”, diu.

D’aquí que Hall va repetir-ho cada setmana durant un any, fet que la va portar a nedar en llocs tan impensables com un fiord àrtic a Noruega, un spa nudista de Suècia, una platja volcànica d’Islàndia, i fins i tot a Groenlàndia: “On em va sorprendre que l’aigua era tan clara i hi flotaven icebergs”. D’aquesta experiència, la periodista n’ha escrit un llibre publicat en anglès, The year I lay my head in water [L’any que vaig ficar el cap a l’aigua] on explica la seva recerca per millorar la qualitat de vida a partir de nedar per tots els racons d’Escandinàvia.

Laura Hall també admet que la natació d’hivern li ha canviat la seva personalitat: “Nedar en mig de l’hivern va fer que sortís de la meva zona de confort, ha sigut increïble”. L’escriptora recomana nedar en aigua freda almenys una vegada a la setmana “per fer una cosa que realment t’espanta, però que t’empeny a fer altres coses que no faries en la teva vida diària, i això et fa sentir més segura”. “No vaig a nedar a l’hivern perquè vull nedar, nedo a l’hivern per sentir-me com em sento quan surto de l’aigua”, diu Hall.

En aquest sentit, “Copenhaguen és la millor ciutat del món per nedar”, considera. En els canals i el port de la ciutat escandinava ningú hi hauria nedat en els anys 1990, ja que acollien drassanes i altres indústries pesants. Però en les últimes dècades, la indústria ha marxat i els barris que estan a prop del mar s’han regenerat, de manera que els espais amb aigua són un element urbà central i s’han creat desenes de zones de bany que permeten nedar just al centre de la ciutat: “L’aigua està realment neta, i nedar al mar forma part del dia a dia dels veïns” diu Hall. L’ajuntament de la ciutat també ha creat una pàgina web on es pot consultar la qualitat de l’aigua en tot moment, i fins i tot els ferris que naveguen com un autobús de línia usen energia verda en comptes de combustible, tot per mantenir l’aigua neta. “És fantàstic, recomanaria a tothom que vingués a Copenhaguen que no es deixin el vestit de bany i provin d’anar a nedar”, acaba dient Hall.